"No donaré aquí la meva opinió sobre els referèndums ni sobre les consultes, perquè crec que no toca", va respondre el president espanyol, Mariano Rajoy, durant la darrera sessió de control en el cara a cara amb el portaveu del PNB, Aitor Esteban, preguntat sobre la llei que exigeix el consentiment de l'Estat per a consultes locals. "Miri, no estem parlant de referèndums d'independència, ni de sobirania, i en cap cas amb caràcter vinculant. Els suïssos no estan bojos", va replicar el líder jeltzale, molest. "Quin problema hi ha?", va redoblar Esteban davant el gest reprovatori de Rajoy.

"Seria un error que una majoria imposés la reforma a una minoria, o que la minoria exigís un referèndum per la sola força dels seus escons", assegurava la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría a la pregunta del líder de Podemos, Pablo Iglesias, sobre si hi hauria un referèndum en cas que es reformés la Constitució. "A vostè això de la democràcia li sembla un guirigall. No tingui por", va desafiar-la Iglesias.

"De què tenen por?" va ser l'estocada del líder del PDECat, Francesc Homs, hores més tard, el dia que el Congrés va tancar la darrera porta a debatre el referèndum català. "No es veuen amb cor de guanyar a Catalunya" era la seva tesi. Ara bé, els casos anteriors il·lustren que la "por" no només és del sobiranisme, també de consultar la reforma constitucional o els afers locals. Per tant, què tem Rajoy i equip de la democràcia directa? 

La democràcia representativa es basa en el fet que no tothom té temps de saber de tot", diuen fonts de l'entorn de Rajoy

Una causa podria ser la presència habitual en el gabinet de ministres de la Moncloa de personalitats de l'administració de l'Estat. Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, Álvaro Nadal, Rafael Catalá, Luis de Guindos o Alfonso Dastis són funcionaris d'alt rang funcionarial i burocràtic: advocats, tècnics comercials i economistes, o diplomàtics. D'altres no han fet oposicions però sí que duen a l'esquena una llarga carrera de treball en les secretaries o subsecretaries estatals.

La qüestió és que la funció pública comporta una forma de concebre la democràcia que desconfia que el poble estigui capacitat per decidir qüestions polítiques complexes. Segons fonts de confiança de Rajoy, els ciutadans trien els partits que desitgen, però, ja que "no tothom té temps de saber tot", emergeix la necessitat d'uns representants polítics que prenguin les decisions i uns tècnics que en dissenyin les polítiques. "La complexitat política no es pot resoldre amb un tipus test" diuen personalitats de l'entorn de Santamaría a aquest diari. Portat a l'extrem, aquesta és una herència dins la cultura política estatal que es remunta als temps del desarrollismo franquista dels anys 60, en què els tecnòcrates integraven el govern. 

L'exemple recent d'aquest temor del poble és el no a la reforma constitucional promulgada per Matteo Renzi a Itàlia. Aleshores el secretari d'organització del PP, Fernando Martínez Maíllo, va assegurar: "Els referèndums els carrega el diable", element que també va permetre a Rajoy qüestionar la reforma a Espanya, sota l'avís de Podemos.

En un referèndum la gent vota pensant coses diferents, i la traducció és un sí o no", diuen fonts properes a Santamaría

Precisament, el rebuig del sobiranisme a Catalunya no sols deriva de la defensa a ultrança de la Constitució, com a argument habitual en el PP, PSOE i Ciutadans. També hi té un paper el patriotisme que es respira en l'administració. "Hi ha persones que tenen la sensació d'aguantar l'Estat sobre les seves espatlles. Et preocupa fer la millor tasca per a tot el teu país, perquè els competidors són els altres països". Així és com es manifesten fonts que seuen a la taula del Consell de Ministres. 

El fet és que aquests tecnòcrates democràtics podrien tenir una vinculació emocional i personal cap a la maquinària de l'Estat. Persones com Santamaría, Nadal i el seu germà Alberto Nadal, secretari d'Estat, o Montoro no provenen d'entorns benestants, sinó, humils, i en la carrera funcionarial han trobat una forma d'ascens social basat en el mèrit i la igualtat d'oportunitats. 

Tals elements servirien per explicar en part per què a Catalunya no hi ha temor del referèndum: a causa d'un sentiment nacional diferenciat i d'un cos burocràtic més petit entre govern i ciutadans. "A l'administració autonòmica les oposicions no són ni de llarg semblants", insisteixen les fonts, en la línia del caràcter que imprimeix la funció pública. 

Hi ha un cert patriotisme a l'administració de l'Estat i vinculacions emocionals i personals

Al mateix temps, la por també emergeix per les característiques dels referèndums. "La gent vota pensant coses molt diferents, cadascú dóna un valor al seu vot, però la traducció només és en un sí o no", deien fonts properes a Sáenz de Santamaría fa uns dies. Altres persones de la seva confiança també van lamentar després de la consulta pel Brexit que una majoria s'hagués imposat a una minoria, com va ser el cas de la bretxa generacional entre el vot dels joves i els grans, amb un quòrum de vot poc elevat, com va ser el cas.

Al mateix temps, a Moncloa creuen que els climes d'opinió no són constants, sinó variables, com és el cas de l'augment de determinats "populismes" a causa la crisi. El Brexit va aixecar l'alerta d'alguns arguments del sí, que després es van posar en qüestió o eren falsos. En aquest sentit, i pel que fa a l'independentisme català, el Govern de l'Estat també diu veure-hi aspectes populistes, darrerament.

Hi ha un llegat de temor de qüestionar el sistema polític espanyol i la Constitució a través dels referèndums

El qüestionament, la voluntat dels dirigents polítics i els fonaments de l'Estat és un altre element. Va saber-se que l'expresident Adolfo Suárez no havia sotmès a les urnes la votació sobre la Corona perquè no hi havia una majoria a favor de la monarquia. És el mateix temor que podria haver portat el seu homòleg José Luis Rodríguez Zapatero a no materialitzar la reforma constitucional en què es canviava l'article successori perquè la infanta Elionor pogués ser també reina. També recorda els efectes deslegitimadors dels referèndums quan es perden Felipe González, amb el no a l'OTAN. És el mateix rebuig a la Constitució que en virtut de la via canadenca del PSC obria una via per a l'autodeterminació a Catalunya. 

És per aquest motiu que el PP i PSOE han pactat aquesta setmana, no per casualitat, tres pilars bàsics que queden fora de la reforma constitucional: la unitat d'Espanya, la monarquia i el dret d'autodeterminació. Tot això sembla tenir al cap Rajoy quan pensa en referèndums, consultes i altres "embolics", paraula que sol utilitzar el president espanyol.