Les incògnites continuen sobre la presumpta reunió que s'hauria celebrat entre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el seu homòleg espanyol, Mariano Rajoy, a la Moncloa, l'11 de gener d'aquest any. "La posició que recull un mitjà de comunicació és la meva de sempre", ha dit Rajoy després de la sessió de control al Congrés, quan ha estat preguntat pels periodistes. Les paraules podrien ser interpretades com la forma de no desmentir-la, tampoc negar la trobada, ja que fonts del seu gabinet de comunicació no es pronuncien al respecte.

"La meva és una posició en què coincideix una gran majoria de persones a Catalunya. Nosaltres volem tractar els temes que afecten la gent, volem que participi de la conferència de presidents autonòmics, com fan la resta. Perquè allà es parla d’assumptes que afecten el finançament autonòmic, de la dependència, de l’ocupació, dels problemes demogràfics que hi ha a Espanya. Vull parlar dels pressupostos, de les infraestructures", ha dit Rajoy sobre els reptes que es van abordar en la cimera del 17 de gener, i a la qual cap representant de la Generaliat hi va assistir.

Tot seguit, el president espanyol ha fet una crida, ja habitual en els seus discursos recents, a abandonar la CUP com a soci preferencial de Junts pel Sí al Parlament. "No vull que la Generalitat estigui condicionada per grups extremistes. Vull recuperar la cohesió interna", ha assegurat, sobre la presumpta conflictivitat o divisió que hi hauria a la societat catalana, en relació amb el procés sobiranista. 

Finalment, el gallec ha parlat sobre el futur i la voluntat de l'Executiu central d'abandonar el camí cap a la independència, supeditant-se al marc de la Constitució. "Jo no puc tractar com em poso d’acord per saltar-me la llei. Sóc el president, no puc autoritzar un referèndum per liquidar la sobirania nacional. És el moment de tornar al seny, el sentit comú. No hi ha hagut res positiu en 5 anys que dura el conflicte. Jo, efectivament, vull parlar, però dels problemes reals i no de liquidar Espanya, ni la llei", ha tancat, sense admetre més preguntes.

El dubte continua en l'aire, tot i que fonts de Moncloa consultades per El Nacional tenen una teoria particular sobre com es podrien haver fet les filtracions. Diuen que tot provindria de les presumptes rivalitats que creuen veure entre Puigdemont i el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, on el primer ho hauria fet saber al segon. Al seu torn, aquest ho hauria traslladat a la vicepresidenta espanyola i ministra d'Administracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría. L'argument de la rivalitat entre ERC i PDeCAT no és nou, sinó un habitual del govern Rajoy.

Les mateixes fonts que no es pronuncien recorden la discreció del gallec quan els mesos previs a la consulta del 9-N del 2014, aquest es va trobar amb l'expresident Artur Mas. Així mateix, fan seves les paraules del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, quan aquest dilluns va dir en un esmorzar informatiu a Madrid que li semblaria gairebé "estrany" que no s'hagués celebrat cap dinar, ni cap conversa entre el mandatari català i l'espanyol.