La política espanyola vivia immersa en una mena de caverna platònica, on la Moncloa projectava cada divendres que havia arribat la legislatura del "diàleg territorial, diàleg polític, diàleg social". La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría inaugurava despatx a Barcelona, Ciutadans collava el Partit Popular al pacte d'investidura, i els ministres s'entenien amb els sindicats. Hi havia reunions de presidents autonòmics on Susana Díaz encara hi volia ser com a líder andalusa, Cristóbal Montoro apujava impostos com si es tractés d'un ministre socialdemòcrata, i el PSOE es penjava la medalla del salari mínim i  la pobresa energètica per arraconar Podemos. L'objectiu de Mariano Rajoy era garantir-se l'estabilitat política, assegurant que havien quedat enrere els usos i costums del corró de la majoria absoluta. Però passats cinc mesos, els moviments sísmics amenacen la paret mestra de la cova, i descobreixen la inestabilitat territorial, política i social a l'Estat.

Santamaría fa setmanes que ha abandonat qualsevol estratègia de diàleg amb el Govern de Catalunya, més enllà de "recuperar les institucions catalanes", a través de visites a ajuntaments, empreses i entitats del teixit associatiu. El darrer gest va ser enviar el govern Rajoy al Premi Blanquerna, perquè es va atorgar al "gran exseleccionador nacional" de la Roja, Vicente del Bosque. De les trobades secretes entre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el seu homòleg espanyol no se n'ha sabut res més, d'ençà la de l'11 de gener, i a Madrid no s'esperen reunions públiques, si no hi ha acords a fer, per no sortir "a bufedates", segons fonts de Moncloa.

Això passa en un moment en què la sentència arran del 9-N, que inhabilita l'expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, empeny la convocatòria del referèndum. Fins i tot es preveu que aquesta setmana es faci pública la condemna per a l'exconseller de la Presidència i líder del PDeCAT, Francesc Homs, qui davant del Tribunal Suprem va assegurar que la seva inhabilitació podria generar un efecte similar a la tombada de l'Estatut l'any 2010. Al PP, però, rebutgen que això atiï el malestar, i a la Moncloa insisteixen que les sentències "hi són per complir-les", i afirmen que el diàleg no té "data de caducitat", sense concretar com redreçaran la situació en endavant.

Així i tot, cada setmana es revelen noves informacions de remots plans secrets de Rajoy, que no passarien per dialogar. Primer, amb l'operació presumpta per precintar col·legis; segon, amb la possible aplicació de l'estat de setge, en cas de referèndum; i tercer, amb la suspensió de polítics a través del Tribunal Constitucional, cosa que la Comissió de Venècia reprova. Mentrestant, deixen passar els mesos, conscients que presenten determinades llacunes a l'hora de frenar el procés, com ara la impossibilitat de dur al TC directament la reforma del reglament del Parlament per a la tramitació exprés de la desconnexió.

El diàleg polític també ha ensopegat, després dels molts menyspreus de Rajoy a Albert Rivera. La formació taronja s'ha cansat que el PP doni allargues a bona part de les mesures del pacte anticorrupció i cada setmana prova una nova forma de rebel·lar-se. Primer va produir-se la retirada de suport als populars a Múrcia; després, la conxorxa amb Podemos i el PSOE per mirar d'impulsar la comissió per al finançament irregular del PP, així com la limitació de mandats i la supressió dels aforaments; i tercer, deixar l'executiu central amb la rebolcada històrica del decret dels estibadors. Els populars asseguren entre passadissos que una altra bufetada similar podria posar la legislatura en escac, i forçar la convocatòria electoral, però el Govern espanyol ho nega.

La sensació, però, existeix i la prova de foc podrien ser els pressupostos generals, que l'executiu pretén presentar com a projecte a les Corts la primera setmana d'abril. Ferraz poc hi podrà fer de moment, amb l'adveniment immediat de primàries al PSOE. L'exsecretari general, Pedro Sánchez, mira de desmarcar-se dels altres dos candidats, el ja oficial, Patxi López, i Díaz, qui presentarà la candidatura diumenge vinent, 26 de març. Fins després de les primàries socialistes, la gestora no té incentius per mantenir-se a prop de "la dreta" i alimentar el discurs antiestablishment de Sánchez. Més enllà de Cs, només el PNB sembla disposat a fer les coses fàcils a Rajoy, a canvi d'una "agenda secreta", segons fonts d'Hisenda, i després que el PP hagi donat suport als pressupostos al País Basc.

Quant a la inestabilitat social, les vagues i les queixes s'acumulen sense que el Govern central s'immuti gaire. El fracàs amb els estibadors va anar precedit de la vaga de la comunitat educativa el 9 de març per exigir la derogació de la LOMCE i revertir les "retallades educatives". El portaveu espanyol i ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, va titllar-la "d'absurda", i va assegurar que no es justificava "en absolut". Això sí, va anunciar que es preparava l'oferta de llocs de treball públics "més important de la història d'Espanya", de manera que la taxa d'interins passés del 20% al 8%, amb la idea de fer una picada d'ull a algun grup polític per al pressupost.

Davant d'aquesta situació, perilla que segueixin convidant Rajoy a les selectes reunions amb Alemanya, França i Itàlia a Versalles. "Espanya té un valor que és l'estabilitat política, que no abunda a la Unió Europea", va dir De Vigo divendres, després del Consell de Ministres. El fet és que a la cova platònica no s'aturen les esllavissades, perquè el PP tendeix a mantenir les formes de la majoria absolutitzant, i De Vigo retorna la pilota, allargant l'ombra amb què tapar la seva soledat. "Cal mantenir l'estabilitat econòmica, generar credibilitat i confiança. Ningú no està exempt de la seva responsabilitat. És allò que pretenem a la legislatura del diàleg" (polític, social, territorial).