"L'Estat és com un elefant: avança a poc a poc, però quan ho fa, té molta força...", deia un membre del Govern espanyol fa unes setmanes en una conversa informal al Congrés. "Ens han dit que siguem aquí cap al dia 20 d'agost", repetia un altre ministre entre passadissos, en al·lusió al procés. "Nosaltres mai no dormim", ironitzava un altre membre del gabinet ministerial, als descansos de la Moncloa. "Que tinguin bones vacances, els qui en tinguin", advertia el president espanyol, Mariano Rajoy, des de l'il·lustre Saló de Tapissos, aquest divendres. 

El Govern espanyol ha començat a greixar aquesta setmana la maquinària de l'Estat per estrènyer el cercle i suspendre de forma immediata tot avenç que permeti a la Generalitat aprovar el seu propi marc legal per emparar el referèndum. La notícia –fruit d'una entrevista al diari Le Figaro– que el president Carles Puigdemont desacataria el Tribunal Constitucional si era inhabilitat o si les lleis del procés eren suspeses, podria haver fet saltar les alarmes, tot i la calma aparent del Partit Popular. "Pot dir el que vulgui, s'atindrà a la llei", avisava el número tres de Rajoy, Fernando Martínez Maíllo; "Puigdemont no pot desobeir", afegia el president, divendres.

La reacció immediata de la Moncloa va ser extremar-ne les precaucions. Un cop el Parlament va aprovar dimecres la llei de reforma del reglament per garantir la desconnexió exprés, Rajoy va demanar un informe al Consell d'Estat. Aquest el va autorizar dijous a presentar un recurs davant del Tribunal Constitucional i divendres l'aprovava el Consell de Ministres. "La societat catalana necessita ser protegida d'un projecte radical", reblava durant la compareixença posterior per fer balanç de l'any el president espanyol.

La qüestió és que a Rajoy no li calia presentar motu proprio el recurs: ho podien fer el PP català i Ciutadans. Encara més, ja al març el Govern central dubtava que ho pogués fer, tot i que fonts governamentals deien que ho volien fer. El principal interrogant era que, com que es tractava d'un tràmit relatiu al reglament de la cambra catalana, es podrien estar vulnerant drets dels parlamentaris. 

Però el recurs ha permès apuntalar l'acció del Govern espanyol, en dos eixos. Primer, no és la primera vegada que Rajoy consulta el Consell d'Estat per a un assumpte relatiu al procés, però així ha rebut legitimitat de part de la institució màxima consultiva de l'executiu central, fent una exhibició de força amb mesura. Aquesta institució està formada per un seguit de pares de la Constitució, l'aparell judicial i legal, l'estament econòmic espanyol i el polític –amb la presència de certs expresidents.

Segon, va permetre coordinar l'eix constitucionalista. Fonts del Govern espanyol deien que la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, s'havia mantingut en contacte les darreres setmanes amb la cap de l'oposició, Inés Arrimadas, amb José Manuel Villegas (Cs), Miquel Iceta i Patxi López (PSC, PSOE). Rajoy, al seu torn, deia que ja havia informat els altres dos partits del recurs i tenia "la ferma seguretat" del seu suport. 

El fet és que l'entesa PP, PSOE, Cs havia estat lleugerament desmembrada dies abans amb la mesura del FLA condicionat. López i Iceta van ser informats per Santamaría, i més tard van mostrar-hi reticències: els espanyols deien que era una "amenaça" i els catalans fins i tot van haver de rectificar i donar-hi suport ple. Preguntat per El Nacional, Maíllo ho va retreure als socialistes, en la roda de premsa posterior al comitè executiu del PP de dilluns. Va denunciar els vaivens amb la plurinacionalitat i va exigir a Pedro Sánchez que "anés més enllà del referèndum il·legal", perquè "una posició intermèdia" quant al procés deia que "no ajudava".

L'abisme obert pel desacatament de Puigdemont i l'actitud de l'oposició no seria els únics fets que podrien haver portat la Moncloa a extremar la maquinària legal i les mesures preventives.

El ministre Cristóbal Montoro va garantir divendres el FLA del juliol, tot i que encara no havia rebut el llistat de noms dels funcionaris que signen les factures, tal com preveia l'acord aprovat. El vicepresident Oriol Junqueras es va imposar l'endemà i no la va enviar. La Generalitat juga amb la hipòtesi que si es deixen de pagar aquest diners, els podrà assumir per la seva banda. Encara més, creu que l'Estat no tallarà l'aixeta, pel risc de conseqüències negatives per a l'economia espanyola. 

Hisenda, alhora, recela sobre els 6.150 euros desviats a processos electorals, però Montoro assegura que per ara no tenen indicis d"il·legalitat" que permetin actuar. Rajoy afegeix que "no sap" si ja s'han comprat les urnes. Preguntat per El Nacional divendres passat, el cap de l'executiu central també "desconeix" els interrogatoris de la Guàrdia Civil a membres destacats del Govern, tot i que respecta "absolutament" l'acció dels cossos de seguretat.

Per altra banda, les associacions de la societat civil podrien fer trontollar l'amenaça de les multes del Tribunal de Comptes a polítics sobiranistes. Junqueras va parlar d'una caixa de resistència per al 9-N en un article a El Nacional i l'ANC va enviar cartes per demanar donatius amb el mateix propòsit. Això permetria vulnerar el control "als diners dels catalans", com denunciava el portaveu Íñigo Méndez de Vigo, pel que fa als diners de les arques públiques.

Per altra banda, el periodista de renom José Antonio Zarzalejos va publicar dissabte un article on apuntava la situació delicada del Govern espanyol si el català incompleix la llei. Assegurava que el TC es negaria a aplicar la seva facultat executiva de fer obeir sentències i suspendre polítics. Segons Zarzalejos, això obriria una crisi addicional entre l'alt tribunal i l'executiu central, que provocaria una cascada d'accions de la Fiscalia, les quals podrien culminar amb la detenció del president de la Generalitat. 

Abans de la situació límit, el Govern espanyol espera posar fre a través del driblatge curt. Aquest mateix dilluns els magistrats del Tribunal Constitucional suspenen les vacances i es reuniran per estudiar el recurs pel reglament, cosa que coincidirà amb la reunió dels diputats de Junts pel Sí i la CUP per registrar la llei de referèndum que van signar el mateix divendres. Fonts de l'entorn de Santamaría asseguren que la llei no passarà del registre, sinó que hi restarà perquè serà immediatament impugnada un cop la Mesa l'entri a tràmit –cosa que confien que no es produirà.

Així l'elefant comença a caminar per agafar embranzida amb vista a l'1-O. Un animal gran i poderós, que podria trobar-se amb la disjuntiva del desacatament de Puigdemont i es veuria empès a exhibir la segona qualitat dels elefants per garantir que "no hi haurà cap referèndum": "És molt pesant", deia el membre destacat del Govern espanyol, mencionat més amunt, sobre la força que pot arribar a exercir.