Jorge Moragas és un nom poc conegut per al ciutadà mig i al·liè a la política; no així, en les altes esferes de poder. Com a cap del gabinet de la presidència, i de campanya del Partit Popular (PP), es coneix que el president en funcions, Mariano Rajoy, no fa cap gest que no li hagi consultat abans. Moragas es mou bé en l'art de l'estratègia política, i un dels grans objectius que el PP sembla insinuar fa dies és la voluntat velada d'aplanar el camí al PSOE per permetre que Rajoy continuï governant.

Com avançava El Nacional fa unes setmanes, el líder del PP ha començat a donar símptomes de tenir el Pla B de posar-li fàcil al secretari general socialista, Pedro Sánchez, que s'abstingui després del 26-J. L'objectiu seria per permetre a Rajoy quedar-se a Moncloa, en cas que C's no sigui suficient per assolir la majoria absoluta. 

Aquesta tàctica és palpable en la batalla pel relat que fan els populars sobre les auto-denominades forces "constitucionalistes" versus Podemos, al qual atribueixen la voluntat de trencar amb el sistema. També s'emmarca dins de la campanya del PP d'atiament a la por "als radicalismes" front els governs "moderats", com una manera velada d'advertir a Ferraz sobre l'auge d'un partit que Gènova creu una amenaça per a la seva supervivència.

Però hipòtesi d'un intent que el PSOE s'avingui a la gran coalició ha adquirit en les darreres hores un nou argument que podria reforçar-la. Rajoy va advertir a Ferraz aquest dijous en un acte a València que "pactar amb els radicals només serviria per acabar sent engolit per ells". Sembla que el PP ha decidit parlar clar sobre els dos escenaris que es presentaran als socialistes en una contesa postelectoral i també de les seves conseqüències.

Si el sorpasso dels podemistes cobrés vida, els socialistes haurien de decidir entre abstenir-se, o votar a favor d'un govern del PP, opció menys probable; o bé, abraçar la vicepresidència que el secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, els va prometre fa unes setmanes, en cas que els superi en escons. En aquest govern PSOE-Podemos amb Iglesias al capdavant, Ferraz quedaria potser "engolit" per la lluïssor dels seus companys.

Rajoy va posar èmfasi en aquesta segona possibilitat, entre línies. Els populars volen vendre la idea que el PSOE, històric rival, quedaria pasokitzat abans de pactar amb Iglesias que amb el PP. La frase del president popular podria haver estat un mer lapsus, fins que el vicesecretari d'organització, Fernando Martínez Maíllo va reiterar-la. "Sàpiga el PSOE que qui se'n va a dormir amb extremistes, es lleva extremista" li va recomanar.

Els debats a 4, no cara a cara

Rajoy va tornar a actuar el mateix dijous. Després que el PSOE els oferís un debat a quatre i un cara a cara entre líders, Moragas va decidir que el primer sí, però el segon no. Génova no va sortir mal parada de la contesa Sánchez-Rajoy, i el primer va quedar marcat per haver-li dit "indecent", fet pel qual setmanes més tard es va haver de disculpar.

Podria fugir el PP dels enfrontaments directes amb els socialistes, amb l'objectiu de no tensar la corda, per si han de pactar, i en un moment en què Rajoy vol plantejar l'estratègia en termes PP o Podemos. És a dir, que seure amb el secretari general socialista seria col·locar-lo en una posició de iguals que contradiria l'estratègia de polarització, on Gènova vol Iglesias com a protagonista a l'altra banda del pol.

El Cercle i la llista més votada

El camí perquè Sánchez s'avingui a la gran coalició comptaria amb suport indirecte al món econòmic. El president del Cercle d'Economia, Antón Costas, considera que s'hauria de facilitar que la llista més votada governés, en tant que unes noves eleccions no generarien un impacte positiu, al seu parer. "Si cap candidat no aconsegueix la majoria, que sigui alcalde el que tingui més nombre de regidors elegits", va dir Costas. 

Així les coses, l'estratègia d'arrossegar al PSOE a una gran coalició tindria un relat cuinat i farcit prèviament, tal que el camí quedi llis per aterrar. I és que en el terreny tàctic, Moragas és un eficient estratega.