La Moncloa va intentar seduir fins al final el president Carles Puigdemont perquè assistís a la VI conferència de presidents autonòmics, però el govern espanyol ha fracassat en l'intent d'atraure la Generalitat cap al nou model de finançament que autonomies i Estat s'han emplaçat a tenir enllestit abans que s'acabi l'any. És la primera vegada que Catalunya restarà al marge de l'inici dels treballs per endegar un projecte d'aquesta magnitud, després d'haver estat la comunitat que havia liderat totes les reformes relatives al finançament de les autonomies en el passat.

Així les coses, el president Mariano Rajoy descarta la bilateralitat en les relacions, tot i que deixa la porta oberta a què Puigdemont se sumi al procés quan ho desitgi. "La invitació és a parlar sempre. Aquí constituïrem el grup i el govern català pot enviar el seu expert quan ho vulgui, avui, o quan comencin els treballs, bé a meitat o quan ho cregui convenient", ha insistit Rajoy durant la seva compareixença després de la trobada. Ara bé, sobre la carta que li va enviar el líder català negant-se a venir ha dit que "si calia, li respondria" per escrit també, però no hi haurà un tracte diferencial, sinó que s'hi reunirà com fa "amb la resta de presidents autonòmics". 

La qüestió és que fonts de Moncloa han afirmat que si Catalunya no s'hi vol sumar en cap moment, la reforma seguirà endavant. És possible fer-ho perquè el projecte s'ha de votar al Congrés. Tanmateix, el representant del Partit Popular català, Xavier Garcia- Albiol, ha manifestat que creu que finalment la Generalitat sí que enviarà el seu representant, en opinió personal del senador. 

La idea és constituir en el termini d'un mes un grup d'experts d'ambdues administracions, on hi serà també l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef). Tot seguit, s'extrauran conclusions d'un estudi tècnic sobre el model que va pactar l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero amb les autonomies l'any 2009. Aquest informe no ha vist la llum a causa dels mesos d'interinitat. Els resultats s'elevaran al Consell de Política Fiscal, i el text final serà remès a les Corts per a la seva aprovació com a llei orgànica.

La llavor d'aquest projecte es va posar durant la reunió preparatòria de la cimera, dimecres passat, celebrada amb els consellers de la presidència, que va estar presidida per la vicepresidenta i ministra d'Administacions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría, i el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que també han estat presents en la cimera d'avui. La reforma arriba tres anys més tard del que tocaria, i un dels arguments de l'executiu ha estat la interinitat del govern espanyol el darrer any. El fet és que el canvi de la majoria absoluta a la minoria també hi té a veure. Així les coses, Rajoy ha explicat que el clima era "molt positiu" i n'ha valorat les ganes de cooperació dels implicats.

Dependència, pensions i sanitat: eix vertebrador

El president espanyol havia exposat al llarg de la reunió a porta tancada un balanç econòmic de passat i futur, a mode d'advertència. La previsió que Espanya es troba en l'actualitat amb una recaptació de 20 milions d'euros menys que el PIB del 2007, però amb 40 milions més de prestacions d'atur a pagar, li ha permès fer pressió davant de les comunitats del PSOE per a la posada en marxa de la llei de finançament.

Per aquest motiu, es preveu que la nova llei contempli que es financiï la dependència de forma compartida entre Estat i autonomies. Precisament, pensions, sanitat i dependència s'apunten com els grans eixos vertebradors de la legislatura per al líder del Partit Popular, i que li podrien ajudar a pressionar Ferraz perquè aprovi el Pressupost de 2017. Les dades apunten que el 70% de la despesa és social, mentre la població espanyola s'envelleix. Això ha permès donar llum verda al pacte d'estratègia nacional pel repte demogràfic. 

Entre la resta d'acords hi ha el pacte educatiu, segons el qual la comissió general de comunitats autònomes del Senat rebrà els consellers d'Educació de les autonomies perquè exposin la seva situació. També hi ha un pacte de garantia d'unitat de mercat i de mobilitat interadministrativa; polítiques d'ocupació, basat en la millora del sistema de formació professional i la implantació de la garantia juvenil; protecció civil; l'impuls de la targeta social per conèixer quines prestacions rep cada ciutadà; la participació de les comunitats en l'estudi de la immigració dins la Unió Europea; la constitució d'un comitè que s'encarregui de vetllar pel compliment dels acords cada sis mesos; el subministrament elèctric i el bo social; o el finançament local. També s'ha aprovat un acord contra la violència masclista.

Rajoy vol que la feina feta en aquest espai territorial continuï i sigui "útil" per als espanyols, i al seu torn, es compromet a seguir impulsant la creació d'ocupació com a gran objectiu de 2017, amb independència d'on estigui Catalunya a finals d'aquest any.