"El 155 irromp per la il·legalitat i acaba en eleccions, però no és només per a les eleccions", avisava una font del govern espanyol al Senat la setmana que es tramitava l'article 155 de la Constitució. Mariano Rajoy rebutjava aturar la mesura si Carles Puigdemont no renunciava de forma explícita a la independència i retornava a l'ordre constitucional previ a les lleis de desconnexió. Però l'abandonament no va arribar, tot precipitant que la Moncloa destituís el Govern i controlés l'Administració, en una seqüència que es pot repetir si els comicis del 21-D avalen una Generalitat que mantingui el desenvolupament d'una República catalana i la DUI. 

"Després del 155 res no és igual. És un avís a navegants per als mateixos independentistes que ja veuen que es pot posar en pràctica", afirmava el portaveu de comunicació del Partit Popular, Pablo Casado, fa uns dies en una entrevista al diari El Mundo. A les paraules de Casado s'hi sumaven les del dirigent del PP català, Xavier García Albiol, que deia a El Periódico que Rajoy respectaria "evidentment" el resultat de les urnes però restaria expectant per reconsiderar la nova actuació, si es reactivava el full de ruta posteleccions per part d'una possible majoria independentista. 

La qüestió és que el president espanyol ho tindria fàcil per posar en vigor la mesura sota l'argument que el nou Govern es mantindria "instal·lat en la desobediència" farcint el relat amb les xifres sobre ocupació –presumptament més baixes a Catalunya que a la resta de l'Estat–, caiguda presumpta del sector turístic, o empreses que inscriuen la seu social a altres comunitats –fugida que el Ministeri d'Economia preveia aturar amb el 155–. L'executiu central estalviaria costos fins i tot en la cerca de suports, a causa del precedent, un cop el PSOE i Ciudadanos van fer pinya amb el PP. 

Davant d'aquest escenari, la persistència amb la DUI pot portar el president espanyol a canviar la concepció inicial de finalitzar la intervenció de la Generalitat el 21-D. Això implicaria o bé remetre un nou paquet de mesures al Senat, o bé tornar a enviar el requeriment –més el full de les mesures previstes–, tràmit que es pot fer en un termini de cinc dies, segons fonts del govern espanyol. Aquí la presència mínima a l'Administració catalana es preveuria més evident, si es fa sense eleccions, perquè amb la convocatòria electoral actual es va paralitzar l'Administració.

La circumstància aniria llavors en paral·lel a la negativa de Rajoy sobre obrir-se a un referèndum pactat, sota l'argument de la "impossibilitat" de negociar sobre la unitat d'Espanya. Per contra, l'executiu central insistiria en una negociació en els fòrums multilaterals, com ara la conferència de presidents, o el nou sistema de finançament autonòmic. Aquí es descartaria la idea d'un pacte fiscal per Catalunya, després que el ministre d'Economia Luis De Guindos reconegués fa setmanes que no era la mesura pensada perquè suposava tracte bilateral –que no acceptarien.

El fet és que, a mesura que els dies passen, el govern espanyol fia la fi del procés al 21-D. "Que s'acabi", era el clam d'Íñigo Méndez de Vigo posterior al Consell de Ministres de divendres, sobre els presumptes greuges econòmics originats pel Govern destituït amb el 155. El portaveu celebrava la voluntat d'ERC, el PDeCAT i la CUP de concórrer als comicis, però fugia de pronunciar-se sobre què faria la Moncloa davant la nova victòria del full de ruta sobiranista –alhora que reconeixia de manera contradictòria que el resultat "es respectaria".

Per altra banda, els populars diuen que surten disposats a remuntar i sumar per a la victòria amb Ciutadans i el PSC després del 21-D. El PP vol potenciar la seva visibilitat a Catalunya, ja que segons Casado, el seu és "el partit que l'ha tret d'aquest tràngol", del procés. Aquí creuen que compten amb una esperada mobilització dels seus votants, relacionada amb la presència de milers de persones en les manifestacions a Barcelona per la unitat d'Espanya. De moment, Rajoy farà el seu desembarcament a Catalunya diumenge, mentre vuit consellers dormen a la presó a Madrid i la resta continua a Bèlgica.