Després que l'assemblea d'aquest diumenge de la CUP acabés en empat i sense noves solucions per a la investidura d'Artur Mas, la possibilitat de celebrar noves eleccions al març és més present que mai. Tot plegat immers en el nou panorama polític que ha dibuixat el resultat de les eleccions generals, fa que les forces polítiques decideixin posar les cartes sobre la taula, deixant clar a qui li convé repetir els comicis i a qui no.

Junts per Mas

Des que el 27S no va aconseguir una majoria absoluta, Junts pel Sí ha reiterat en diverses ocasions que "seria un error pel país anar a unes eleccions al març" i fins i tot al novembre cap dels seus representants no ho contemplava.

Després de l'assemblea de la CUP, el cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, encara s'ha mostrat optimista que no caldrà avançar la convocatòria. Joan Tardà, diputat d'Esquerra Republicana a Madrid, tampoc no perd l'esperança. Al seu parer, no hi haurà noves eleccions perquè la CUP acceptarà la proposta de Junts pel Sí.

Això, malgrat que Esquerra ve d'un sorpasso a Convergència al Congrés que podria reeditar-se al març. Alguns sectors de la CUP i d'En Comú Podem parlen ja obertament d'una confluència d'esquerres amb la voluntat aglutinant de Junts pel Sí però, esclar, sense el partit que encapçala Artur Mas. En canvi, el diputat al Congrés per Democràcia i Llibertat Carlos Campuzano ha exposat al seu compte de Twitter que allò que s'havia pensat el 27S "està acabat" i que o bé es busca una "altra" majoria, o bé es convoquen noves eleccions que permetin governar.

Després la davallada de la llista encapçalada per Francesc Homs a les eleccions generals, no és cap secret que les expectatives per al seu partit no són gaire encoratjadores.

C's contra Mas

Per Ciutadans no és el mateix la manca de govern a Catalunya i la d'Espanya. El seu president i candidat de la formació al Congrés, Albert Rivera, no vol sentir a parlar d'uns nous comicis generals en cas que Rajoy no aconsegueixi l'abstenció del PSOE i els socialistes no arribin a un acord amb Podemos.

Unes noves eleccions, segons tots els pronòstics, beneficiarien Podemos i el PP en detriment del PSOE i Ciutadans respectivament. En canvi, al Parlament, on encara confien a mantenir-se a costa d'un PP i un PSC dèbils a Catalunya, la formació liderada per Inés Arrimadas reclama eleccions tres mesos després de les celebrades al setembre. El seu portaveu a la Cambra catalana, Carlos Carrizosa, va dir abans que comencés l'assemblea cupaire que aquesta és "l’única sortida per una crisi institucional" i, també, perquè Catalunya "no sigui un ostatge d’un moviment assembleari". La presidenta del grup parlamentari, Inés Arrimadas, ha manifestat en diverses compareixences que "és una bogeria que hi hagi quatre eleccions en cinc anys, però pitjor seria que Mas fos president" i, per tot això, Rivera creu que Mas, ERC i la CUP "l'han liat".

PP i la preservació de l'Estat

La vicesecretària d'Estudis i Programes del PP, Andrea Levy, ha demanat a Artur Mas a la Cadena Cope que convoqui noves eleccions o que busqui altres "aritmètiques parlamentàries" que li permetin governar i obrir "un nou escenari" en renúncia als seus plans independentistes. De la mateixa manera s'ha expressat el líder popular al Parlament, Xavier García Albiol, que ha reclamat en roda de premsa noves eleccions per la "inestabilitat" i la "ingovernabilitat" de Catalunya, tot acusant el president de la Generalitat en funcions de "degradar" aquesta institució i de "fer el ridícul" buscant el suport de la CUP.

Mentrestant, a Madrid, el vicesecretari d'Organització del PP Fernando Martínez-Maíllo, ha demanat a Pedro Sánchez un apropament a Mariano Rajoy per "dialogar", tot apel·lant a les bondats del pacte de governabilitat alemany, la "Große Koalition".

La presidenta del PP català, però, va declarar a BTV pocs dies abans de les eleccions del 20D que "unes altres eleccions serien un fracàs".

PSC: que rectifiqui Mas

Els socialistes, que es dessagnen elecció rere elecció, són els últims interessats que es repeteixin comicis, tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat. Per això, abans d'entrar al comitè federal del PSOE, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha demanat a Mas, a qui li ha estès la mà en diverses ocasions si renuncia al seu full de ruta independentista, que rectifiqui. "La Generalitat no ha de ser una subhasta", ha dit en al·lusió a l'assemblea de la CUP a Sabadell. Per la seva banda, el PSOE ha resolt al comitè federal que "les noves eleccions han de ser l'última opció perquè suposarien un fracàs col·lectiu". També ha instat Podemos que sigui la formació morada qui renunciï als seus plantejaments –la celebració d'un referèndum a Catalunya–, tot i que si no ho fan i es convoquen noves eleccions –també han resolt votar 'no' a la investidura de Rajoy–, probablement es quedarien amb part de l'electorat socialista.

Podem es frega les mans

Poc després que acabés l'assemblea de la CUP, els quatre diputats de Podem integrats a Catalunya Sí que es Pot (CSQP) van fer públic un comunicat en què exposaven que, davant del que consideren un carreró sense sortida, "la solució més democràtica, més lògica i més sana per a la societat catalana és acceptar la necessitat d'unes noves eleccions i treballar per la celebració d'un referèndum". El diputat de CSQP Joan Coscubiela va posar al setembre sobre la taula que "no som partidaris d'eleccions anticipades" perquè "no es donaria resposta a l'emergència social", però després de l'assemblea cupaire a Sabadell, no només es planteja l'escenari dels nous comicis, sinó que és un dels que considera que hi pugui concórrer una confluència d'esquerres de la qual en formin part CSQP i la CUP.

Foto de portada: Anna Gabriel i Jordi Turull a la Junta de Portaveus del Parlament, aquest dilluns (Efe).