El col·lectiu de juristes Drets ha presentat aquest dilluns davant del Tribunal Suprem una querella contra el president del Tribunal Constitucional (TC), Juan José González Rivas, la vicepresidenta Encarna Roca, l’expresident Francisco Pérez de los Cobos, i els magistrats Andrés Ollero, Santiago Martínez-Veres, Pedro José González-Trevijano, Ricardo Enríquez i Antonio Narváez.

Els acusa de prevaricació per haver rebutjat els recursos que el Govern basc i el català van presentar a la reforma de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional, la qual atorga a la seva institució la potestat de suspendre càrrecs que incompleixin les seves sentències. La querella no es dirigeix contra els tres altres magistrats del TC que van presentar vots particulars contra la sentència.

El president del col·lectiu, Sergi Blázquez, ha assegurat que els magistrats van emetre les dues sentències inconstitucionals sabent que eren injustes i no s’adequaven a la Constitució.

A la querella, el col·lectiu Drets, recorda que la reforma de la Llei orgànica del TC atorga a aquesta institució la possibilitat d’imposar multes i de suspendre de les seves funcions autoritats, treballadors públics o particulars que incompleixin les resolucions del tribunal; un fet que “atempta contra el principi d’inviolabilitat dels representants polítics i contra l’estatut del treballador públic”.

A més, segons el col·lectiu, la reforma “atempta contra la legalitat espanyola”, perquè atorga al TC la potestat d’adoptar les mesures que consideri convenients “quan concorrin circumstàncies d’especial transcendència constitucional” sense necessitat d’escoltar les parts, i “només un cop presa la decisió l’afectat hi podrà dir la seva”. 

Segons Drets, els magistrats del TC que van donar llum verda a la reforma van incórrer en un delicte de prevaricació perquè van dictar la sentència sabent que era injusta i que no s’adequava a la Constitució. “En realitat estem davant d'una reforma de la Constitució encoberta perquè segons la Constitució el TC no forma part del poder judicial i, per tant, si s’ha d’executar les seves decisions ha de demanar ajuda als jutges i tribunals, tal com recull la Constitució espanyola”.