La desaparició de la llengua catalana en diversos impresos d’Hisenda; la multa a un usuari de l’aeroport del Prat per parlar català; i les queixes per no ser comprès en aquesta llengua en una comissaria de la policia espanyola a Barcelona són alguns dels episodis de discriminació cap als catalanoparlants per part d'empleats de l'Administració espanyola que han tingut lloc les darreres setmanes a Catalunya.
Per fer front a aquesta situació, que contravé el règim de cooficialitat de les llengües catalana i castellana a Catalunya i que té com a resultat pràctic una clara imposició lingüística de l’espanyol, la Direcció General de Política Lingüística s’ha posat en contacte amb el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, per demanar-li explicacions dels fets i mesures per evitar que tornin a passar.
Clica a la imatge per veure-la en gran
Per mitjà d’una carta, a la qual ha tingut accés El Nacional, la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, exposa a Millo els recents casos de persecució lingüística a partir de les queixes arribades a aquest organisme, fent especial esment de la queixa presentada per M.F. el passat 24 de març per la qual es comunicava que “determinats impresos de l’IVA de l’Agència Tributària no eren en català des del 2014 per motius d’economia i oportunitat”.
La carta de Franquesa recorda a Millo que els ciutadans “tenen dret a disposar d’aquesta documentació en llengua catalana, d’acord amb l’ordenament jurídic vigent”, entre els quals esmenta la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries, l’Estatut de Catalunya, la Llei de Política Lingüística, a més de diverses sentències del Tribunal Constitucional que avalen el dret a disposar dels impresos en català.
Multat per parlar en català
Un segon cas al qual fa esment Política Lingüística és el cas de X.C., que es va adreçar a aquest organisme el 17 de març per denunciar la multa que va rebre al control de passaports de l’aeroport del Prat “pel fet d’usar el català”. De fet, en aquella ocasió, segons ha difós Plataforma per la Llengua, els agents policials haurien assegurat a Casanovas que tenia obligació de parlar el castellà, fent una interpretació sui generis de l’article tres de la Constitució Espanyola. En aquest aspecte, Franquesa recorda a Millo que no és el primer cop que s’han rebut “queixes d’aquesta naturalesa ocasionades a l’aeroport i en altres punts fronterers” per aquest rebuig a l’ús del català.
Un tercer cas que esmenta la missiva és el de V.B., que el passat 25 de gener va protestar pel fet que a la comissaria del carrer Trafalgar de Barcelona va interlocutar amb un policia espanyol, el qual va manifestar la seva incompetència en la llengua catalana quan va assegurar-li que “no el podia entendre en aquesta llengua”.
Per tot plegat, Franquesa emplaça Millo a “estudiar aquests casos” i a traslladar-li “el capteniment que tindrà la Delegació en cada cas”. Política Lingüística expressa la confiança que Millo faci “les gestions necessàries perquè es garanteixi que els empleats públics atenen els ciutadans amb independència de la llengua oficial que utilitzen”. Franquesa finalitza la carta emplaçant Millo a una reunió per tractar la qüestió.