El president Carles Puigdemont ha triat la via eslovena com a accés a la independència. Però què és la via eslovena? Pot ser d'aplicació a Catalunya? Les pròximes setmanes ho diran.
En plena crisi bèl·lica iugoslava i després de la caiguda del mur de Berlín, Eslovènia va celebrar el 1990 un referèndum semblant al que va tenir lloc a Catalunya l'1 d'Octubre, de forma unilateral i sense el reconeixement de Belgrad ni de la comunitat internacional.
Eslovènia va fer la declaració d'independència el 25 de juny del 1991, quan dos dies abans, la Comunitat Europea i els Estats Units havien afirmat categòricament que mai la reconeixerien i que donaven suport a la unitat de Iugoslàvia. L'Exèrcit Federal Iugoslau va respondre amb atacs militars. Eslovènia va negociar intensament amb la comunitat internacional. I va suspendre tres mesos l'aplicació de la declaració d'independència, perquè va aconseguir així un alto el foc impulsat per la UE.
Al cap de 10 dies de la suspensió -de sis mesos- de la concreció de la declaració, i després de 18 morts, la independència es va fer efectiva. Els Estats Units i Alemanya la van reconèixer.
Els paral·lelismes amb Catalunya són difícils. Però n'hi ha dos elements que podrien tenir una coincidència: la intervenció internacional i europea davant un adversari molt repressiu, i l'efecte de la fruita madura (els fets cauen per la força de gravetat).