El 2016 va arrencar amb la investidura del president, Carles Puigdemont, gairebé en temps de descompte: un senyal que ja deixava entreveure la intensitat d’aquest curs polític.
Hem demanat a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i als presidents dels grups parlamentaris què demanen per a aquest 2017. Això és el que ens han contestat.
Carme Forcadell
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha estat un dels polítics que ha viscut en primera persona els efectes de la tensió entre el Govern i l’Administració espanyola, fins al punt que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) podria jutjar Forcadell a la primavera per haver permès que el ple del Parlament debatés i votés les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent.
En aquest sentit, Forcadell demana al 2017 “que els reptes i els conflictes polítics s’afrontin tal com pertoca: políticament i donant la veu als ciutadans i ciutadanes, i no a través dels tribunals”. En el vessant personal, la presidenta de la cambra desitja “tenir més temps per estar amb la família i els amics”. I què recorda de les festes de Nadal? “El que més recordo és el tió a Xerta, és la primera imatge que em ve al cap quan penso en el Nadal”, afirma.
Jordi Turull (JxSí)
Els records d’infantesa del president del grup parlamentari de JxSí, Jordi Turull, es remunten a la participació en el pessebre vivent de Parets; un clàssic de les festes de Nadal. Des del punt de vista personal, Turull demana que el 2017 porti salut i feina per a tothom i, en el vessant polític, “que el sí guanyi de llarg el referèndum”.
Precisament Turull va participar en primera persona a la cimera pel referèndum del passat 23 de desembre en què va germinar el Pacte Nacional pel Referèndum, a priori, pactat: "Fa molt temps que estem en aquest procés, l'Estat no necessita nou mesos per saber si en vol parlar o no, amb uns quants mesos sabrem de seguida si hi ha possibilitat o no", assegurava Turull l’endemà de la cimera.
Mireia Boya (CUP)
La intensitat del curs polític també ha repercutit en el debat intern dels grups parlamentaris. Un dels grups en què el debat ha estat més convuls és la CUP-CC.
L’últim gran debat intern ha estat arran dels pressupostos: permetre o no que s’iniciï el tràmit parlamentari.
Abans de l’estiu, el vot negatiu dels cupaires –que van presentar una esmena a la totalitat a la proposta del Govern– va generar una amarga crisi amb JxSí i el president, que es va escenificar en alguns debats al ple.
Precisament les intervencions al ple de la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya, també són singulars. En aquest cas, perquè sempre que es dirigeix a la cambra Boya empra l’aranès.
“Tots els meus records d'infantesa són a l'Aran, nació oblidada, de verdes muntanyes de les quals el meu pare em va ensenyar els noms”, explica Boya quan és preguntada per un record d’infantesa.
La tasca de diputada l’ha obligat a traslladar-se a Barcelona i, per això, el seu desig per al 2017 és “tornar a posar en marxa el meu hort; l'he abandonat des que estic al Parlament i els tomàquets de Barcelona no tenen cap gust”.
Des del punt de vista polític, Boya demana al 2017 “independència i justícia social per a Catalunya i l’Aran. I que l'occità es parli a tota Catalunya”.
Xavier García Albiol (PP)
Xavier García Albiol també ha tingut en el 2016 el seu tobogan particular. Al febrer, era nomenat coordinador general del PP a Catalunya: un càrrec ad hoc per substituir de facto Alicia Sánchez Camacho al capdavant del PP, mentre no se celebrava el congrés del partit per fer efectiva la renúncia de Camacho a la presidència.
La interinitat ha durat més del que s’esperava arran del bloqueig de la governabilitat a Espanya i el PP no celebrarà el congrés a Catalunya fins al març.
Al llarg d’aquest any, Albiol s’ha posat al capdavant del partit amb una mar de fons que encara no ha afluixat. El nomenament d’Enric Millo com a delegat del govern espanyol a Catalunya, el canvi de portaveu al Parlament, l’Operació Diàleg...
Però, què demana Albiol al 2017? “El meu desig polític és que Puigdemont abandoni el procés de ruptura amb la resta d'Espanya i se sumi al camí del diàleg i l'acord”, exposa i afegeix que, des del punt de vista personal, demana “salut” per a la família.
Justament, el seu record d’infantesa per a les festes de Nadal el trasllada a Badalona: “Quan acabava la cavalcada de Reis. Aquella mateixa tarda, anava a casa uns amics i allà descobríem que els Reis ja havien deixat caramels i llaminadures”.
Inés Arrimadas (C’s)
Els records d’infantesa de la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, la porten a Jerez de la Frontera, quan “posava el pessebre amb els seus nebots”. Arrimadas demana al 2017 “salut per a la meva família i que puguem començar i acabar l'any tots junts, com sempre”.
La cap de l’oposició ha estat, en certa manera, el fuet del Govern i el full de ruta, juntament amb el PP. El grup parlamentari de C’s, però, també ha hagut d’encarar el repte de ser el segon grup més nombrós de la cambra –amb 25 diputats–, bona part d’ells sense experiència política prèvia. A més, mantenen un pols amb el PP pel lideratge de l’unionisme a Catalunya.
Quin és el desig polític d’Arrimadas per al 2017? “Que a Catalunya governi una alternativa al separatisme. Una alternativa sensata, dialogant, amb les mans netes i amb un projecte reformista per als propers anys”.
Lluís Rabell (CSQP)
“Drets bàsics garantits per a tothom i que es posi en marxa una renda garantida de ciutadania digna per fer front a l'emergència social”. Aquest és el desig del president del grup parlamentari de CSQP, Lluís Rabell.
És un dels temes que els comuns han reivindicat en el darrer tram del curs polític i, sobretot, vinculat al debat dels pressupostos.
Miquel Iceta (PSC)
En el brindis de Nadal que el PSC va fer amb els periodistes que cobreixen la informació parlamentària, el primer secretari del partit, Miquel Iceta, ironitzava sobre “aquells qui havien enterrat els socialistes” i que ara “no només no els pengen el telèfon sinó que els truquen”.
El socialisme català està en ple procés de lífting: potser ha de ser més jove o no, més atractiu, més convincent...? El que serà segur és ser el gran defensor del diàleg institucional i la reforma federal de la Constitució. Aquesta és la fórmula d’Iceta davant el full de ruta de Puigdemont i el bloqueig del PP.
Segurament per això, no sorprèn que el desig per l’any nou d’Iceta sigui “la represa del diàleg entre les institucions catalanes i espanyoles i que s'obri la perspectiva d'un gran pacte que culmini en una reforma constitucional federal”.
I més enllà de la política, quina imatge veu Iceta quan tanca els ulls i pensa en les festes de Nadal? “Un record d'infantesa és els preparatius de la nit de Reis: organitzant la casa per a l'arribada dels tres mags i posant galledes d'aigua al balcó per als camells”.