La llei electoral espanyola, la LOREG, prohibeix la publicació d'enquestes des de 5 dies abans dels comicis. És a dir, a partir de dimarts dia 15. Si bé, els qui han convertit l'anàlisi política en el seu ofici encara aprofiten aquests darrers dies per fer pronòstics. El Nacional ha parlat amb quatre politòlegs, per conèixer les seves visions expertes sobre què passarà a Espanya la nit del 20D.

El vot útil i els indecisos

Que el Partit Popular serà "amb total seguretat la primera força, però perdent almenys un terç d'escons respecte del 2011" és una evidència per Diego Bayón, politòleg madrileny i consultor en Assumptes Públics de l'empresa Kreab. Aquest analista dóna uns 110 diputats per a Rajoy, si bé, considera que allò realment en joc aquests dies és la segona plaça.

Així, si el PSOE –que està en les seves hores "més baixes" amb el lideratge de Pedro Sánchez– obté entre 85-90 diputats, ja en "salvaria els mobles". Per Diego, la pèrdua de "20 escons a esquerra i dreta" portaria associat un "trasvals" per a primeres espases, "com Eduardo Madina, o Odón Elorza". Alhora, en destaca el vot útil mobilitzat per PP i PSOE aquests dies –el fet implica que els ciutadans no s'arrisquen i trien forces que saben obtindran representació–. Tal situació portaria Ciutadans a conformar-se amb 65 escons.

Per Podemos l'escenari seria de "remontada" amb 55-60 diputats. El politòleg estima de 2 a 3 seients per a IU-Unitat Popular, "reduint el pes dels nacionalistes, i expulsant UPyD del Congrés". També emfatitza el paper dels indecisos, "els més elevats de la democràcia: si al 2011 eren del 17%, una setmana abans de les eleccions, avui ho són un de cada quatre".

[embed]https://twitter.com/Diego_Bayon/status/676503073955651584[/embed]

"L'incumbent" i els 'challengers'

Per Mireia Castelló, editora de la revista Beerderberg i consultora en Comunicació Política, el PP obtindrà entre 119-120 escons –27% dels vots–. La politòloga creu que els populars han jugat a la "carta d'incumbent de Rajoy, deixant de banda l’èpica pròpia de les campanyes de reelecció". Al mateix temps coincideix amb Diego Bayón, quan afirma que els altres tres "challengers" –els rivals– han lluitat "durament" per la medalla de plata.

Segons les seves previsions, el PSOE traurà el 21% dels vots, assolint 82 diputats, alhora que Rivera aconseguirà un 19% dels vots, traduïts en 68 escons. A Pablo Iglesias li atribueix el 17-18 % dels sufragis i 46 escons, si bé, "caracteritzat per la seva previsible concentració de vot en zones urbanes", alhora que "penalitzats per la fórmula d’Hondt".

A Catalunya, la Mireia dóna 8-9 a ERC i Democràcia i Llibertat, respectivament, els quals "s'han disputat el lideratge del procés, apel·lant a la mobilització per evitar la victòria de C's". Finalment, subratlla el paper d'En Comú Podem, "que pot esdevenir la força més votada".

"Canvi de cicle"

Des de la visió del Pau Vall, politòleg per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i Màster en Ciència Política i Economia Política per la London School of Economics (LSE), aquestes eleccions seran "allò que en terminologia futbolística s'anomena canvi de cicle".

L'expert en comportament polític afirma que "per primera vegada, el parlamentarisme s’imposarà de manera explícita a nivell estatal i s'acabarà el mapa bicolor". És a dir, que entraran en joc els pactes. Tanmateix, considera que la situació per als partits d'àmbit no estatal, com puguin ser els nacionalistes catalans, "serà de simple comparsa, i per això tenen problemes per mobilitzar electors i evitar fugues de vot".

El Pau preveu quelcom revelador: "Hi haurà votants en clau de coalició!". És a dir, "el vot útil no només s’avaluarà en funció de les possibilitats dels partits d'obtenir representació, sinó a partir de la força relativa de què els votants volen dotar els diferents partits per formar govern". Segons assegura, aquesta tendència serà més acusada "entre el votant de centre i centreesquerra".

Finalment, estima que "els socialistes tenen vot ocult" –un tret que solia ser més propi del PP–, alhora que C's tindrà la clau de "la governabilitat del país: cap govern podrà formar-se sense el suport o l’abstenció dels taronges". El politòleg atribuiria la remuntada de Podemos "als pactes territorials i a l’OPA llançada sobre el votant socialista".

Preguntat per quina és la seva porra electoral, es remet al gràfic i web següent –alguns acadèmics solen ser reticents a fer càbales–.

[embed]https://twitter.com/basiliomp/status/676520433672429568[/embed]

Distorsions del sistema

Treballador a l'Administració Pública i Màster en Ciència Política, Sergi Lostao és directe amb les seves previsions: PP 110; PSOE 84; Podemos (incloent coalicions a Catalunya, Galícia i País Valencià) 67; Ciutadans 56; ERC 9; DiL 8; PNB 6; Bildu 5; IU 3;  CC 1; GBai 1.

Sergi posa èmfasi en la sobrerepresentació de les províncies menys poblades –com va explicar fa uns dies El Nacional–. En conseqüència, PP i PSOE "probablement aguantaran millor en les mitjanes i petites, que en les grans", obtenint més escons dels que en tocarien. Per contra, el politòleg afirma que "a les províncies que reparteixen entre 5 i 10 escons, es pot jugar bona part de la batalla entre l'antic bipartidisme i les forces emergents", en tant que són més proporcionals i això permet a les segones gratar vots.

Acaba amb un apunt destacat, i és "el paper dels partits nacionalistes bascos i catalans per investir un govern amb partits tan fragmentat". Així, descarta una "gran coalició PP-PSOE, si PP i Ciutadans o PSOE i Podemos no sumen majoria absoluta".

Però com deia Pau Vall, els "politòlegs no són futuròlegs", que és un bon resum de com pensen la majoria d'aquests experts, quan són increpats per familiars, periodistes i amics.