El camí de Serviol és un corriol que transcorre per l’obaga dels turons que tanquen la vall de Premià per ponent. Recorre des de Premià de Dalt fins a la font que li dóna nom, actualment tancada, i té un desnivell màxim de 372 metres.

Un camí igualment costerut però amb menys vistes és el que es prepara per enfilar l’expresident Jordi Pujol. El polític convergent intenta recosir des de les xarxes l’esquinç que va provocar la seva impactant confessió d’aquell sorprenent 25 de juliol de fa dos anys. Una deixa de diners amagats a Andorra durant dècades.

Pujol pugna per escapar del forat negre que el va xuclar aquell dia. Vol abandonar l’ostracisme públic i vol tornar a explicar-se.

La seva intenció és fer-ho des d’una pàgina web que es troba ja en construcció, a la qual ha tingut accés El Nacional, i on està abocant els seus darrers articles. I molts més. “Associació Serviol. Foment del pensament i coneixement de la societat catalana”. Aquest és el nom de la pàgina encapçalada amb un logo rodó de fons verd.

La pàgina web ofereix escrits, frases i cartes. De moment hi ha penjats sis articles. Tots amb l’accés restringit. Dos són inèdits, parlen sobre immigració i porten per data el dia d’ahir. Els altres quatre, semblen reproduir els tres articles que ha anat publicant al diari El Punt Avui tot i no coincidir amb les dates.

El primer és un escrit dedicat a mossèn Ballarín on explicava que després d’estar durant molt de temps al marge dels mitjans de comunicació –“i crec que així ha de ser”, deia-, trencava el silenci per parlar del seu amic. I el primer que recordava de l’amic és com es va commoure i entristir amb la seva confessió.

“En un país i en una societat de vegades passen fets negatius -explicava en el text-. De vegades hi ha persones que fallen. I això fereix molt la sensibilitat de la gent. I s’entén. A aquests, mossèn Ballarín els diria allò que deia al seu admirat Charles Péguy, que va ser mestre seu i d’algú més a casa nostra. Els diria, pensant en el país en general, i amb la capacitat que tenia de tenir una visió ampla i generosa, que finalment els plens pesen els buits”.

Gairebé dos anys després d’aquella confessió de juliol, despullat dels honors del càrrec d’expresident, havent vist desfilar tota la família per una comissió del Parlament, amb tots els fills imputats a diferents causes, i amb el partit que va fundar en procés d’autodissolució, Pujol ha decidit que vol sortir del forat.

L’expresident intenta que les xarxes el repesquin per no perdre’s en el fons de l’oblit fosc o, pitjor encara, en el rebuig de la Història, la pitjor condemna que mai hauria imaginat.