El Govern de Mariano Rajoy n'ha tingut prou amb quinze dies. El president espanyol va advertir en la seva investidura que el repte més greu a què havia de fer front aquesta legislatura era el desafiament català, i el seu gabinet ha fet un gir -de moment, només gestual- que en dues setmanes ha situant aquest objectiu al punt de mira. Les primeres maniobres ja han deixat sentir el seu impacte i el Govern de Carles Puigdemont es prepara per al contraatac. És la nova operació de Rajoy, l'Operació Diàleg.

El president espanyol segueix sense voler cedir ni un mil·límetre en res que tingui a veure amb el debat independentista, però ha decidit enderrocar la imatge d’impermeabilitat amb què respon a les crides al diàleg de Catalunya. No parlarà de referèndum, però sí s'ha afanyat a dir que està disposat a parlar de finançament o d'algunes de les 46 reivindicacions que Puigdemont li va deixar el passat mes d'abril damunt la taula de la Moncloa. A la plaça Sant Jaume no ha passat desapercebut el gir estratègic i el Govern estudia com combatre l’intent de Madrid de canviar les tornes i fer aparèixer, ara, la política catalana com la que esquiva la negociació.

Canvi de portaveu

Des del 22 de desembre del 2011, dia del sorteig de la loteria de Nadal, en què els ministres del primer Govern Rajoy van prendre possessió de la seva cartera, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, s'havia convertit en la veu implacable de l'executiu, i les rodes de premsa del consell de ministres, en tota una exhibició de majoria absoluta.

Durant quatre anys, des de la sala de premsa de la Moncloa, Santamaría ha fet desfilar cap al Tribunal Constitucional totes i cadascuna de les lleis i decrets del Govern o senzillament resolucions del Parlament que abordessin, ni que fos de gairell, algun dels aspectes del procés o insinuessin la més mínima invasió de competències, incloses les iniciatives contra l'emergència habitacional i energètica. D'aquesta intransigència el Govern espanyol n'ha fet bandera.

El passat 3 de novembre, però, un cop superat el pont dels difunts i després de gairebé onze mesos amb un executiu en funcions, Rajoy va donar a conèixer els noms del seu nou gabinet i el nou portaveu. La implacable advocada de l’Estat era substituïda pel ministro Iñigo Méndez de Vigo, un perfil més amable, d’aire vuitcentista, i flaires diplomàtics treballats en la política europea. El Govern espanyol opta per treure contingut a les rodes de premsa, però també crispació. De sobte, el missatge es relaxa i perd agressivitat.

Soraya, empatia i diàleg

En el moviment de peces, Rajoy ha reservat per a Sáenz de Santamaría un altre repte. La vicepresidència ha perdut la feina de portaveu però hi ha sumat la d’Administracions Públiques, que els darrers quatre anys havia capitanejat Cristóbal Montoro, un altre perfil esquerp, que ha collat les finances de les autonomies regulant l'aixeta del dèficit en funció dels interessos del govern de l'Estat i ha provocat amotinaments de totes les autonomies, incloses les del PP.

El 8 de novembre, en assumir el traspàs de la seva nova responsabilitat, Santamaría va activar des del minut zero el canvi d’imatge del gabinet Rajoy en la carpeta catalana. En el discurs de presa de possessió va garantir diàleg, empatia i imaginació. Un vocabulari nou per una etapa nova. Tot allò de què havia prescindit durant els seus més de quatre anys d'implacable portaveu es podia resumir en un tuit.  

El canvi de rumb no va passar desapercebut a la plaça Sant Jaume. Una setmana més tard, el consell executiu decidia demanar una reunió amb la vicepresidenta. La proposta és que Sáenz de Santamaría es reuneixi amb el vicepresident, Oriol Junqueras, i ho faci a Barcelona.

Va ser aquest un encàrrec directe del president Puigdemont al vicepresident Junqueras, i fonts del govern asseguren que n’hi haurà més en aquest mateix sentit per a les diferents conselleries del Govern.

Tot i que la proposta formal de celebrar la trobada no es tramita fins avui, la mateixa tarda de dimarts, Santamaría responia des dels passadissos del Congrés declarant-se “encantada” d'acudir a la reunió a Barcelona. Mentre la vicepresidenta feia aquestes declaracions als passadissos del Cambra baixa, el PP assistia impotent a una nova rebregada parlamentària del seu exministre Jorge Fernández Díaz, rebutjat per l’oposició com a president de la Comissió d’Exteriors.

La vicepresidenta va voler reblar la seva disponibilitat a ser a Barcelona, recordant que aquell mateix dijous seria a la capital catalana, acompanyant el rei Felip VI en un acte de Foment, on compartiria la taula presidencial amb Puigdemont. Precisament, en aquella cita a Foment, Puigdemont va aprofitar per cantar les quaranta al Govern espanyol, amb un memorial de greuges 3.0 davant del monarca i la vicepresidenta.

En prendre tot seguit la paraula, Felip VI no va canviar ni una coma del seu discurs protocol·lari, Santamaría senzillament no va dir ni piu. Si tres anys enrere va batallar en el mateix escenari per passar per davant d’Artur Mas, aleshores president, en el protocol fins a provocar la plantada del cap de l’executiu català a la cita anual de la patronal catalana, dijous va optar directament per no intervenir en els parlaments i deixar tot el protagonisme al rei i el president.

No només això. En finalitzar el sopar, Puigdemont va intercanviar unes frases amb la vicepresidenta. Va ser una salutació protocol·lària i breu, segons fonts del Govern, tot i que no va passar per alt al president el fet que la contundència del seu discurs no havia afectat la disciplinada voluntat de cordialitat de la vicepresidenta. 

El que va sorprendre al Govern va ser que l’endemà aparegués en un mitjà de comunicació aquell intercanvi de salutacions com si es tractés d’un inici de desglaç entre les dues Administracions, i que fins i tot s’apuntés que s’havia parlat del llistat dels 46 punts amb reivindicacions del Govern, quan aquest tema en realitat no havia estat ni citat.

Tercera Via

Des del Govern es preveu que l'operació Diàleg anirà acompanyada d'una reactivació de l'anomenada Tercera Via, aquell sector que des de Catalunya defensava el camí del mig entre la independència i l'immobilisme i que va acabar agonitzat per la inanició a què el va sotmetre el consell de ministres amb la seva negativa al diàleg o a afluixar en l'estratègia d'escanyament econòmic de Catalunya.

Aquest sector apareix com un puntal de la nova estratègia del govern espanyol. No és casual que Sáenz de Santamaría fes la seva primera intervenció a Catalunya precisament en un acte de Foment, un dels baluards econòmics de la Tercera Via, junt amb el Cercle d'Economia. La negociació del nou finançament li permetrà a la vicepresidenta mostrar algun gest cap a aquesta classe empresarial també damnificada per les estretors econòmiques del Govern i per la sequera d'inversions de l'Estat, que perjudica greument el teixit empresarial i l'ha fet assequible a la causa independentista.

Aquest cap de setmana, el secretari d'Estat d'Hisenda, José Enrique Fernández de la Moya, garantia a S'Agaró "diàleg fins a l'extenuació" ​per al nou model de finançament. Tota una declaració de principis venint d'un executiu que, tot i disposar de majoria absoluta, encara no ha renovat l'acord caducat el 2014.

Batalla per la bandera del diàleg

Després d'uns anys en què la imatge que volia transmetre el govern del PP era precisament d'intransigència davant del discurs independentista, ara s’esforça per abanderar l’estendard del diàleg. De la seva banda, la Generalitat tractarà d'evitar que li arravatin el discurs del diàleg que aquests darrers anys havia anat onejant davant la indiferència del seu rival.

La cimera de presidents es perfila ja com un dels principals fronts en aquesta batalla per la bandera del diàleg. El president ha deixat clar que no hi acudirà, que les reclamacions catalanes estan en una altra pantalla i que la seva exigència és pel diàleg bilateral, tal i com va deixar clar en la intervenció en el fòrum econòmic de S’Agaró divendres passat. I, sobre tot, que cap negociació evitarà que l'executiu tiri endavant el referèndum independentista compromès per al mes de setembre.

Des de Madrid s’intenta mostrar aquell rebuig a assistir a la cimera de presidents com una negativa a dialogar en el primer i emblemàtic fòrum que proposa Mariano Rajoy. "No es perd res per assistir a una reunió d'aquestes característiques", va advertir dilluns el president espanyol que no ha donat resposta a la proposta de Puigdemont per mantenir una reunió.

Nou delegat del Govern

Avui es posa en marxa un altre pas de l'operació Diàleg. La delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, que s'ha convertit aquests anys en flagel contra els Ajuntaments que han volgut mostrar les seves posicions a favor de la independència, serà substituïda pel diputat Enric Millo, un polític que va començar a les files d'Unió dins de les llistes de CiU i que va arribar al PP després d'intentar un acostament amb ERC. 

El tarannà amable i dialogant de Millo, que coneix en profunditat la política catalana, no tindrà excessius problemes per superar la gèlida relació entre la delegació del Govern espanyol a Catalunya i el Govern o els Ajuntaments catalans.

De nou, Sáenz de Santamaría serà aquest matí a Barcelona per rubricar aquest gir a Catalunya. L'Operació Diàleg a tota màquina.