El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha protagonitzat davant del ple del Parlament una contundent i inesperada intervenció carregant contra el funcionament de la democràcia espanyola arran del judici del 9-N que en aquests moments se celebra al TSJC, molt aprop de la Cambra catalana. "La democràcia espanyola ha emmalaltit. Aquest judici serà jutjat per la història", ha advertit.

Ha estat una intervenció no prevista que ha agafat per sorpresa l'oposició i ha alterat l'ordre del dia del ple, quan a les deu del matí, en acabar la primera interpel·lació i abans de la sessió de control al Govern, el president ha interromput el ple per demanar la paraula.

Després d'advertir que la història jutjarà el procés del 9-N igual com ha jutjat la sentència contra l’Estatut i “la negativa obtusa” a dialogar sobre el que està passant a Catalunya, el president ha retret en referència a la conversa que ahir al vespre va mantenir Mariano Rajoy amb el president dels EUA, Donald Trump: “Si un es veu capaç de fer d’interlocutor de Donald Trump i tot el que representa, amb Amèrica Llatina, hauria de ser encara més capaç de ser interlocutor actiu amb Catalunya”.

Davant d'aquesta constatació ha conclòs assegurant: "Senyors diputats, dialoguem nosaltres que podem i volem. Volen?".

"La democràcia no va fer net durant la transició"

Prèviament, en prendre la paraula, Puigdemont ha denunciat que Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau estan sent jutjats pel “delicte d’haver estat fidels a l’encàrrec que els va fer aquest Parlament” per la qual cosa ha advertit que la Cambra “no pot fer com si no passés res”.

Després de recordar que la societat catalana sempre s’ha mobilitzat per defensar els drets fonamentals i els darrers anys ho ha fet per demanar poder votar, el president ha enfilat una dura crítica contra el funcionament de la democràcia espanyola, sobre la qual ha diagnosticat que “ha emmalaltit”.

“No va fer net durant la transició i ara va perdent credibilitat en mans d’uns poders que ara sabem que sempre han estat allí, malgrat que durant uns anys va semblar o que s’havien apartat o que s’havien reconvertit”, ha reblat.

Poders mediàtics

Puigdemont ha recollit les informacions de la premsa internacional que afirmava ahir que el judici del 9-N “no és quelcom que un esperi veure a Europa” o el pronunciament de la Internacional Liberal en el sentit que es tracta d’una “farsa” i “teatre”.

“Però el sistema polític espanyol no passa ànsia. No hi ha res que l’inquieti”, ha retret. A partir d’aquí ha lamentat que en el Congrés el PSOE està al servei del PP, mentre Ciutadans “ja actua com a un corrent intern, avui liberal, ahir socialdemòcrata i demà el que faci falta, per acabar de garantir la placidesa del govern”.

“[El govern del PP] Té els suports mediàtics, públics i privats, que s’encarreguen de falcar la seva posició si cal amb un mur de desinformació, i a vegades de veritables manipulacions i mentides, per tal que la societat espanyola tingui dificultats a contrastar la propaganda que els és servida en diferents formats”, ha acusat.

Crides a afusellar el president

Mentre el president anava descabdellant les crítiques al funcionament de l'Estat, des dels seus escons els diputats de l'oposició feien evident el malestar. Alguns en veu alta.

Puigdemont ha contrastat que quan els ciutadans surten al carrer a fer costat als inculpats pel 9-N els acusen de coaccionar a la justícia i “els volen amb menys drets que els que té un tertulià i exalt càrrec de l’Estat [Miguel Ángel Rodríguez] que aconsella un bon afusellament per al president Mas o el director d’un diari que primer acusa i després afina el veredicte que hauria de donar el tribunal quan el judici encara no ha acabat”. “No cal dir que l’afusellament del president de Catalunya no té condemna, i que pressionar la justícia des de la portada d’un diari és vist amb absoluta normalitat”, ha retret.

El president ha descrit aquesta situació com la “normalitat de la impunitat” i ha argumentat les seves paraules recordant que l’exministre de Defensa Federico Trillo ha estat recol·locat al Consell d’Estat després de la polèmica pel Iak-42 o citant els “informes falsos elaborats i pagats amb fons reservats per destruir la reputació del president Mas o de l’alcalde Trias”. “I ningú no en surt amb una trista multa”, ha reblat.

En aquest punt, ha enumerat “la conspiració del ministre de l’Interior”, i l’existència d’una policia política, els comptes de responsables policials a l’estranger, per denunciar que “cap fiscal ni cap unitat policial irromp a casa de ningú havent avisat prèviament els mitjans de comunicació”.

Fons reservats i subvencions

Ha recordat les declaracions del líder del PP, Xavier García Albiol, en què vinculava la recent conferència dels màxims responsables del Govern a Brussel·les amb la mort d’una nena i l'ha contrastat amb el fet que aquest mateix partit “impedeix” que se sàpiga què s’ha pagat exactament de la vida privada del rei emèrit, Joan Carles I, amb fons reservats. “Diners que surten de les butxaques de famílies humils, dels aturats, dels autònoms, dels empresaris, dels funcionaris...”, ha lamentat.

Igualment ha contrastat que “es pot subvencionar la fundació Francisco Franco” i homenatjar la División Azul i al mateix temps acusar de nazi el president de la Generalitat.

“Diuen que tot això és legal. I diuen que com que és legal és democràtic. I que el 9-N, com que creuen que no era legal, ja no és democràtic”, ha afegit.

“La democràcia espanyola ha emmalaltit –ha insistit–. Potser pensen que la curaran a còpia d’amenaces i intransigències. Jo crec que és pitjor”.

Arrimadas: "Treuen pit al Parlament i no al TSJC"

En acabar el president, ha pres la paraula l'oposició. La primera a intervenir ha estat la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, que ha emplaçat Puigdemont a convocar eleccions aquest any i li ha retret que només “treguin pit” al Parlament sobre possibles desobediències al Constitucional i en canvi no ho fan en el judici del 9N.

La líder taronja, que ha fet evident el malestar pel trencament de l’ordre del dia acordat i pel temps que se li cedia per a la rèplica, ha retret a Puigdemont que “deixarà de ser president i no haurà parlat d’una altra cosa que no sigui el monotema” i l’ha acusat de “judicialitzar la política” també ell quan el Govern va a presentar recursos al TC “en massa”.

Iceta: "Si no és legal no és democràtic"

Tot seguit, ha pres la paraula el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que ha admès que el judici és “un espectacle no desitjat i inútil” i que la judicialització “sempre és un fracàs de la política”. Amb tot, el líder socialista ha advertit que si l’Estat no té una democràcia de qualitat tampoc ho és a Catalunya quan s’elaboren lleis de desconnexió. “Si el que fa aquesta cambra o aquest govern no és legal, senzillament no és democràtic”, ha reblat.

Rabell, molt aplaudit per PP i C's

També des dels escons de CSQP, Lluís Rabell ha atribuït el judici pel 9N a un fracàs de la política, però s'ha afegit a les crítiques a l’estratègia de defensa dels encausats. “El que no es pot fer és desobeir i davant del tribunal dir que no ho sabien molt bé perquè després vindran els membres de la Mesa del Parlament que no podran dir que no ho sabien. Gràcies per la solidaritat amb els que vénen darrera”, ha retret el líder de CSQP la intervenció del qual ha estat aplaudit amb ganes pels diputats de PP i Ciutadans. “O es desobeeix o no es desobeeix, però si es desobeeix cal acceptar les conseqüències”, ha reclamat.

Albiol: "Té fòbia al diàleg"

El líder del PP, Xavier Garcia Albiol, ha replicat les paraules del president acusant-lo de tenir “fòbia al diàleg”. “El que li va és el monòleg”, li ha ventat a més d’acusar-lo d’haver fet davant del ple un “numeret electoral”. Albiol ha retret a Puigdemont que se centri en el “judici polític” de Mas, Ortega i Rigau, però no digui res de Jordi Pujol, “que s’emportava els diners de tots els catalans”, i ha assegurat que l’Estat de dret funciona –“lent, però funciona”-. “A Espanya no es persegueix ningú per posar urnes o per idees, sinó a polítics que actuen al marge de la llei”, ha puntualitzat Albiol.

Gabriel pentina l'oposició

La cupaire Anna Gabriel ha volgut replicat l’oposició un a un. Ha ironitzat sobre “la capacitat d’escoltar” d’Arrimadas per haver assegurat que només s’ha parlat del procés al Parlament –“ens preocupa la marginalitat en què poden caure”, ha advertit-; a Iceta li ha retret que efectivament és un fracàs la judicialització de la política "i segurament per això no es va acabar d’aclarir qui era la X del Gal”; a Albiol li ha acceptat la proposta de debatre sobre les idees però “no sé amb qui a l’Estat, potser debatrem sobre la europea?”; i a Rabell de CSQP li ha deixat clar que hi haurà oportunitat de desobeir en breu -“amb garrotades, segurament, com les que vam patir quan ICV ostentava la conselleria d’Interior”, ha ventat-.

Turull al PSC: "qui els ha vist i qui els veu"

Des de JxSí, Jordi Turull ha tancat les intervencions dels grups reiterant que l’Estat espanyol no és un Estat de dret sinó un “Estat que tira pel dret”, i que l'expresident està a la banqueta dels acusats per “obeir” als catalans. El president de JxSí ha retret al PSC que fes “de claca” del PP –“qui els ha vist i qui els veu”- i ha agraït al popular Garcia Albiol que avui “ha tingut la decència de no utilitzar les víctimes de la barbàrie en contra del procés”. “El referèndum o referèndum el farem o el farem”, ha reblat.

Un cop acabades les intervencions, el ple ha reprès l'ordre del dia establert, amb la sessió de control al Govern.