El món continua interessant-se en el procés català i, sobretot, en les constants negatives a parlar del referèndum i l'enrocament de l'Estat, que donen encara més peu als mitjans internacionals a interessar-se per la qüestió. Ara ha estat el torn de The Irish Times, que ha entrevistat el president del Govern, Carles Puigdemont, encuriosits per saber per què el govern de Mariano Rajoy es nega a negociar el referèndum.

Fent un repàs de la desobediència de l'executiu espanyol al Tribunal Constitucional, dels 15 milions de dèficit fiscal que pateix Catalunya i, sobretot, de la judicialització de la política –que a banda dels judicis pel 9-N i a Carme Forcadell, subratlla que el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va amenaçar d'aplicar l'article 155–, el diari posa damunt la taula que "com molts nacionalistes, ell creu que la seva regió ha estat víctima durant molt de temps del tractament de pacotilla de Madrid, des que Franco va prohibir el català i la cultura va ser fortament reprimida".

La mort del dictador i la Constitució va servir de poc perquè, assegura, "després de 40 anys de Constitució hem vist que el reconeixement de Catalunya és impossible dins del sistema constitucional espanyol". Però això no és tot. Puigdemont ha volgut deixar ben clar i fer veure al món que "per continuar sent espanyols, hem de deixar de ser catalans".

Precisament per això, comencen l'entrevista amb l'afirmació de Puigdemont en què assegura que "finalment, tenim l'oportunitat de tenir les nostres pròpies estructures d'Estat a la nostra disposició i només depèn de nosaltres".

Oberts al diàleg

Tot i reconèixer que "no hi ha alternativa a la independència perquè la relació amb l'Estat no és bona, tothom ho sap", el president de la Generalitat ha continuat insistint en el model escocès, és a dir, a celebrar un referèndum pactat amb el govern central, tot i que, altra vegada, s'ha lamentat que això "és impossible tenint en compte la posició del president espanyol".

L'única solució que Puigdemont veu a les reiterades negatives de Rajoy, i tenint clar que es tracta únicament d'un "conflicte polític", és "resoldre'l amb política" perquè, a més, considera que "no es tracta d'un desafiament", sinó que "nosaltres tenim el dret de fer que el que fan les democràcies –rebre el mandat de la gent i implementar-lo– i el govern central s'ha d'adaptar, això és el que estem demanant".

Però, tot i això, el Govern sap que "a Espanya estan massa acostumats a arribar als límits de la democràcia i després passar per sobre d'ells" i això no els dóna esperances al diàleg que, igualment, continuaran intentant.

Catalans a la UE

La qüestió europea i com tractarà la UE a Catalunya si s'acaba separant de l'Estat, també és un punt d'interès per als mitjans internacionals. És per això que el president ha garantit que, en cas que finalment Catalunya sigui independent, "cap ciutadà català i cap companyia catalana deixarà la Unió Europea".

El seu model d'Estat és crear una Catalunya "interdependent" i "en sincronia amb el món globalitzat" perquè d'aquesta manera "es podria mantenir oberta la porta a una major autonomia". Per tant, el model d'Estat que proposa Puigdemont és desprendre's de la "idea clàssica d'un Estat del segle XXI".

Per tot plegat, el president català ha enviat un altre missatge a Rajoy: "Espanya està ara en temps extra" i "han de ser conscients d'això i que cap solució és una mala solució".