El president Puigdemont i els quatre consellers exiliats a Brussel·les aplicaran una estratègia “molt ofensiva” per a evitar la seva extradició a Espanya. Els advocats belgues al·legaran que els cinc membres el Govern no són processats per cap delicte criminal sinó per les seves opinions, segons explica el diari francès Le Monde.

Els advocats es basaran en el dret europeu i belga per sol·licitar, aquest divendres dia 17, que el tribunal de la Cambra del Consell de Brussel·les denegui l'extradició de Carles Puigdemont i els consellers Toni Comin, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Meritxell Serret.

L’Audiència Nacional espanyola en demana l’extradició per cinc delictes: prevaricació, desobediència, rebel·lió, sedició i malversació. En aquest últim cas per la suposada utilització de 6,2 milions d’euros de fons públics per a l'organització del referèndum de l'1 d'octubre.

El jutge Pablo Llarena, del Tribunal Suprem, ja va desestimar la malversació en les causes que segueiex contra la Mesa del Parlament. La jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, però, va acceptar la petició fiscal d’incloure’l i així figura en la petició d’extradició remesa a Bèlgica.

Garant de les llibertats

La penalista Michèle Hirsch, una de les advocadesses dels cinc exiliats, creu que “davant d’aquest cas, que ja ha esdevingut una qüestió europea”, el tribunal belga “s'ha convertit en garant de les llibertats individuals” dels exiliats.

Aquest tribunal “haurà de decidir si els drets fonamentals dels afectats han estat violats, i determinar si [la interlocutòria de la jutgessa Lamela] es va redactar només per reprimir opinions, la llibertat d'associació i el dret a presentar-se lliurement a unes eleccions”.

“Mai havia vist una demanda tan mal formulada, imprecisa i fràgil”, ha dit a Le Monde Christophe Marchand, un altre advocat dels exiliats catalans. L'ordre de detenció europea o euroordre no pot mai executar-se per processar algú per la seva orientació sexual, religió, nacionalitat o idees polítiques, ha afegit, tot al·ludint a les disposicions de la Convenció Europea sobre Drets Humans o la Carta dels Drets Fonamentals de la UE.

Drets humans

Els actes concrets que l’euroordre emesa per Espanya considera delictius (convocar el referèndum, trametre una carta als alcaldes per a sostenir-lo, mobilitzar als ciutadans, aprovar la declaració d'independència...) no ho són, perquè són accions amb què els acusats van “executar les lleis aprovades pel Parlament”, cosa que no té relació amb el dret penal sinó amb el dret constitucional, explica la lletrada Hirsch.

La defensa dels exiliats també recordarà que donar suport al dret d’autodeterminació no és raó per acusar ningú d’un il·lícit penal. El Tribunal Europeu de Drets Humans ja va dictaminar que aquest dret pot ser promogut pacíficament “encara que ofengui l’opinió pública majoritària, la política governamental o l'organització actual de l’Estat”, recorda Hirsch.

L’últim argument de la defensa és que si Bèlgica extradita el president i els consellers, la seva més que previsible detenció els privaria del seu dret a participar en la campanya de les eleccions del 21 de desembre i podria també dissuadir a altres ciutadans de fer-ho.

El jutge que decidirà aquest cas sense precedents és únic i de parla neerlandesa, explica el diari francès. No només haurà d’examinar els fets, sinó que haurà de valorar la proporcionalitat entre les acusacions que fetes als exiliats i les penes que se’ls hi proposen. Es pronunciarà uns deu dies després de l'audiència d’aquest divendres.