El president, Carles Puigdemont, ha aconseguit descol·locar tothom. Desconcerta la CUP, desconcerta els socis d’Esquerra, però desconcerta també els seus. En poc més de sis mesos de Govern, el que va començar com l’efecte Puigdemont ha acabat assentant-se com una manera totalment diferent de treballar des de l'executiu. Fins al punt de convertir aquestes incerteses en una eina més.

D'entrada, amb l'interrogant sobre la seva pròpia candidatura. La principal condició que Puigdemont va plantejar a Artur Mas per acceptar l’encàrrec d’assumir la presidència el passat 10 de gener va ser que això no anava acompanyat del compromís de ser candidat a les properes eleccions. “El seu pas per la política és transitori. Ell no es vol perpetuar”, assegura un dels seus col·laboradors. Aquesta incògnita preocupa el Partit Demòcrata, conscient que el president, que s'està convertint en el principal trumfo de la formació, és possible que a l'hora de la veritat no estigui disponible com a candidat.

El distanciament de Puigdemont amb les urgències del partit no li ha impedit, però, assumir lideratge dins de la formació fins a jugar un rol destacat en la configuració del nou Partit Demòcrata Català.

De fet, el seu pes intern al partit ve donat pel paper que ha assumit com a president de la Generalitat, però també precisament pel fet que encara no hagi tancat del tot la porta a ser candidat. Des que va arribar al Govern ha modulat el discurs en relació a aquest tema: En comptes d'insistir que ell no serà candidat, com feia les primeres setmanes, ha passat a acceptar que si no aconsegueix el seu objectiu de portar el país a les portes de la independència, s'hauria de presentar a les eleccions. No obstant, l'escàs interès que demostra per ocupar el despatx de la plaça Sant Jaume, està obligant el partit a mantenir una alternativa a la recambra.

Popularitat, en augment

Això, mentre les enquestes demostren que la popularitat del president va en augment. Puigdemont, amb un 5.05 de nota a la darrera enquesta del CEO, i Oriol Junqueras, amb un 5.34, són els dos únics líders catalans que aproven en aquest baròmetre d'opinió, i el president -que fa sis mesos era escassament conegut més enllà de Girona- supera ja el vicepresident en grau de coneixement a les enquestes. 

La projecció que ha aconseguit aquests sis mesos i el pes que això li ha atorgat dins del partit va provocar que en les darreres eleccions al Congrés del 26-J, bona part de l'estratègia de la candidatura de Convergència es basés en la crida a reforçar la seva figura política per impulsar el procés des del Govern.

Tensió amb Junqueras

Aquesta situació tampoc passa desapercebuda per a ERC. No obstant, el Govern de JxSí ha aconseguit que no transcendissin problemes interns remarcables durant aquests mesos. Tot just s'ha conegut un episodi important de tibantor entre el president i el vicepresident. Va ser arran de l'entrevista secreta que va mantenir Junqueras amb el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, sense avisar Puigdemont, amb el qual el polític socialista s'havia reunit prèviament al palau de la Generalitat.

Aquesta situació, que va irritar profundament el president, es va ventilar, sembla que amb certa contundència, en una conversa entre els dos màxims responsables del Govern. Aquell conflicte es produïa, a més, poc després de posar-se en marxa la legislatura, quan les dificultats de Convergència per substituir Puigdemont a l'alcaldia de Girona ja havien embromat les relacions amb els republicans, els quals no es van mostrar especialment col·laboradors per facilitar el relleu al consistori.

Conflictes interns

El fet que no hagin transcendit, no vol dir que no hi hagi hagut conflictes intensos, alguns en temes de pes, com el projecte Barcelona World, que ha obligat a llimar arestes durant setmanes. No obstant, el Govern de Junts pel Sí ha aconseguit, de moment, evitar la imatge de constant tensió interna entre els socis que va caracteritzar els dos executius tripartits. 

Des que es va constituir l'executiu, Puigdemont i Junqueras es reuneixen tots els dimarts i mantenen, segons coincideixen a assegurar els col·laboradors d'un i altre, un contacte constant i fluid. Això no obstant, en cap moment s'ha aconseguit esvair l'ombra de desconfiança entre els dos polítics, conscients que es poden trobar rivalitzant en els propers comicis pel lideratge polític a Catalunya. 

Prerrogatives de president

També la dinàmica de treball dins del grup parlamentari de JxSí, on s'ha intentat posar sordina a qualsevol conflicte, ha facilitat l'entesa. No obstant, la voluntat per evitar enfrontaments ha provocat renúncies que no han acabat de ser compreses entre alguns diputats, especialment de l'antiga CDC. En aquest aspecte, la decisió de deixar fora de la unitat de vot les qüestions que no estiguessin incloses dins del programa electoral de JxSí, tal com va proposar el mateix Junqueras, va provocar un punt d'inflexió. Però no ha evitat del tot els grinyols interns. A més, la prioritat d'esquivar els conflictes no ha impedit que Puigdemont hagi pres posicions públiques que podien entrar en contradicció amb els socis republicans. Sense anar més lluny, en el darrer ple del Parlament va anunciar que la qüestió de confiança es convocaria al Parlament el 28 de setembre i ho va fer dos dies després que Esquerra hagués demanat en roda de premsa que se celebrés abans de la Diada de l'11 de Setembre.

Qüestió de confiança

El mateix anunci de la qüestió de confiança, arran el vot en contra de la CUP als pressupostos del Govern, va ser una decisió del president, que va notificar al vicepresident hores abans d'anunciar-ho al ple.

En el cas dels diputats del grup parlamentari de JxSí, se'ls va comunicar en els minuts previs a l'anunci davant de l'hemicicle. Va ser immediatament després de perdre la votació dels pressupostos. Fent ús de les atribucions com a president, Puigdemont va voler esquivar la imatge de la derrota del Govern prenent la iniciativa. Va agafar per sorpresa els grups, en particular la CUP, a la qual va dedicar la major part dels retrets per la seva falta de suport als pressupostos després de l'acord que s'havia tancat per la investidura. 

De fet, la contundència de les intervencions de Puigdemont al Parlament ha estat la tònica habitual des del moment en què va aterrar al debat que l'havia d'investir president el passat 10 de gener. Era diumenge i la investidura es feia ja en les darreres hores que atorgava el marge legal. El candidat va sorprendre també els diputats del seu grup, amb les rèpliques a l'oposició que va protagonitzar. I ha continuat aquesta dinàmica durant aquests mesos al llarg de les diferents les sessions de control que ha hagut de respondre cada quinze dies a la cambra catalana. 

Això no li ha impedit mantenir un contacte fluid i habitual amb els grups de l'oposició, sovintejant les imatges de converses als passadissos del Parlament amb els líders de l'oposició, o intercanviant missatges per Whatsapp i Telegram. Tampoc ha tingut problemes per celebrar trobades -molt poc habituals al palau de la Generalitat- amb tots els líders polítics espanyols, i amb el mateix president en funcions, Mariano Rajoy, a la Moncloa.

Desacomplexament 

En general, les comunicacions de Puigdemont s'han caracteritzat aquests mesos de Govern per un cert desacomplexament. Malgrat les dificultats i complexitat que comporten el moment polític. A diferència dels darrers mesos de l'executiu d'Artur Mas, el Govern ha optat per un to més aviat desimbolt i directe. Fins i tot en moments d'alta tensió.

La notificació del Tribunal Constitucional sobre la suspensió de les conclusions de la comissió del procés que van rebre dimarts passat els membres del Govern en va ser un exemple. Zero dramatisme. Mentre els secretaris del jutjat comunicaven al president la suspensió i li advertien de les eventuals responsabilitats, inclosa la penal, si no compleixen el deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar-la, Puigdemont signava el document amb un distès somriure. No només això. El Govern va difondre a través de Twitter la imatge.

Puigdemont, igual com feia Mas, intenta controlar els temps i sorprendre els interlocutors. I marcar les formes.

El seu repte més immediat serà la qüestió de confiança del dia 28 de setembre. Quan va anunciar que se sotmetria a aquesta votació, va assegurar que no tenia intenció de pactar-la prèviament. I, de moment, s'hi ha resistit. Tot i que el diputat Benet Salellas va reclamar a mitjans de juliol una cimera abans de l'estiu per lligar aquesta votació, Puigdemont ha marxat de vacances sense atorgar aquesta fotografia als cupaires.

La portaveu del grup, Anna Gabriel, retreia ahir mateix al president aquesta decisió i l'advertia sobre les conseqüències de pretendre vincular aquest vot amb el dels pressupostos. En les properes setmanes es podrà comprovar qui aguanta millor l'envit.

Puigdemont intentarà continuar aprofitant la seva capacitat de sorprendre els interlocutors. En aquest cas amb un discurs i unes propostes que dificultin molt el vot en contra de la CUP. Però els cupaires han deixat clar que aquesta estratègia no els agrada. 

No obstant, el president, acostumat a treballar als mitjans de comunicació i amb constant presència a Twitter i a les altres xarxes socials, ha demostrat que se sent segur controlant el missatge i la imatge que transmet el seu Govern, fins i tot amb gestos públics curiosos com la seva aparició al programa de Toni Clapes acompanyant els Sopa de Cabra.


En poc més de sis mesos, doncs, el polític gironí ha deixat clar que el seu perfil té poc a veure amb el d’Artur Mas. I no obstant això, ha aconseguit assumir un lideratge evident dins del partit i imprimir al Govern la seva pròpia dinàmica, fins a extrems que ben pocs havien previst. Tot plegat, sense garantir-ne la continuïtat més enllà de la present legislatura.