És un “regal enverinat”. Així és com es refereix una jove del nord-est de la regió belga de Flandes al fet que el president Carles Puigdemont estigui residint des de fa dues setmanes a Bèlgica, juntament amb uns altres quatre consellers, per evitar que l’Audiència Nacional els empresoni pels delictes de rebel·lió i sedició, com ha fet amb els altres vuit membres del Govern.

Des del punt de vista d’aquesta jove, l’‘exili’ del president a Brussel·les és un “regal” perquè dona importància i visibilitat al país, que més enllà de les institucions europees sovint passa desapercebut per la premsa internacional, però està “enverinat” perquè pot “pot portar problemes al país”. La presència de Puigdemont podria reactivant les aspiracions independentistes flamenques i crear inestabilitat al Govern del país, format per quatre partits d'ideologies molt diverses, entre els quals hi ha Nova Aliança Flamenca (N-VA), els nacionalistes flamencs que han expressat certes simpaties per Puigdemont.

A Bèlgica, un país dividit entre flamencs i valons, ja fa temps que el procés català no és un afer desconegut. Sobretot per als nacionalistes flamencs. Ara bé, els últims esdeveniments, especialment des del referèndum de l’1 d’octubre, i sobretot des de l’arribada del president a la capital belga, Catalunya ha captat l’atenció del país i cada cop més ciutadans s’interessen més per la situació.

Molts coneixen bé l’actualitat catalana, s’interessen pel que pot passar en un futur i, encara que tingui només un caràcter anecdòtic, fins i tot pronuncien força bé el cognom del president Puigdemont, per bé que no és fàcil per a ells. A més, alguns asseguren que és un dels temes recurrents en les converses que mantenen amb amics i familiars. No és estrany, el president ocupa portades de diaris i minuts d’informatius televisius del país gairebé cada dia.

Puigdemont Le Soir - Carlota Camps

Ara bé, comparteixen les aspiracions de Puigdemont? Opinions n’hi ha per a tots els gustos i totes les opcions i ideologies, tot depèn a qui se li pregunti. “Econòmicament, no sé si la independència seria positiva, però nosaltres també tenim un sentiment semblant i per tant veiem el procés amb més simpatia”, reflexiona la jove flamenca. No és l'única, una altra jove de Flandes veu la situació “molt complicada” i assegura “no entendre-la”. Evita posicionar-se molt més, però es mostra molt xocada per la violència policial durant el referèndum de l’1 d’octubre.

Una visió semblant a la d’un jove nacionalista flamenc, simpatitzant amb el partit Nova Aliança Flamenca (N-VA), que assegura que tot i que “comparteixo la seva causa, crec que no s’ha jugat de manera intel·ligent”. El jove creu que s’haurien d’haver marcat unes pautes més clares després del referèndum, un llindar mínim de vots per tirar endavant la independència i veu poc clar la proclamació de la independència i la manera com es va fer. Alguns dels seus companys de partit, però, van participar en la manifestació contra la repressió que es va fer a Brussel·les aquest diumenge, on les estelades van compatir protagonisme amb les banderes independentistes flamenques.

manifestacio bruselas carlota camps

La tendència, però, és la perplexitat davant un cas que fins ara només afectava Espanya i Catalunya, però que ha acabat esclatant de cop al seu país. Els testimonis belgues amb qui ha pogut parlar El Nacional, més que posicionar-se sobre la independència, pregunten sobre la situació que s’està vivint a Catalunya. Deixen clara la seva preocupació pel fet que hi pugui haver violència, alhora que es mostren perplexos pels empresonaments del Govern. “Són a una presó real? Una presó-presó, com la dels criminals?”, pregunta una de les joves, que afegeix que no s’imagina que això pogués passar al seu país.

Puigdemont i quatre consellers del Govern, Clara Ponsatí, Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig, van viatjar a finals d’octubre a Bèlgica, just després de la declaració d’independència. Ho van fer acompanyats de tres consellers més, Joaquim Forn, Meritxell Borràs i Dolors Bassa, que van tornar quan van rebre la citació de l’Audiència i que ara estan empresonats. El president al·lega que la justícia espanyola no és imparcial i, davant la possibilitat d’un judici no just, intenta explorar les possibilitats que li permet que un jutge belga valori la seva extradició a Espanya.

L’extradició està ara en mans d’un jutge flamenc, que ha citat els membres del Govern a Brussel·les per declarar el proper divendres i decidir sobre la seva tornada a l’Estat espanyol. El procés, però, es podria allargar fins a 90 dies si els advocats decideixen recórrer la decisió del jutge. No està clar que el jutge acabi rebutjant l’extradició, ja que es tracta de dos països socis dins la Unió Europea, però el que està clar és que el president ja ha aconseguit un dels seus objectius: internacionalitzar el procés.