Per primera vegada en la història de la democràcia espanyola, el partit de l'oposició s'abstindrà per facilitar la investidura de la força més votada: el Partit Popular de Mariano Rajoy. El comitè federal del PSOE ha decidit per una majoria de 139 vots favorables –96 en contra i dues abstencions– deixar passar el seu rival amb l'objectiu de treure Espanya dels més de 300 dies de bloqueig. L'absència de l'antic secretari general, Pedro Sánchez, ha actuat com a al·legoria de la pèrdua de suports del "no és no". Ara el grup parlamentari amenaça de trencar-se en la investidura perquè seccions com el PSC insisteixen a desmarcar-se de la decisió.

La jornada s'encetava entre cordons policials i els crits d'una desena de manifestants que reivindicaven amb pancartes el no a Rajoy. Tanmateix, la tempesta al carrer ofegava la resistència a l'interior de la reunió, on una majoria a favor de l'abstenció aconseguia prendre el control de la mesa del comitè federal. Sense gairebé discussió, la mesa ha estat presidida per majoria de partidaris –dos de tres– de les tesis susanistes: l'exministre de José Luis Rodríguez Zapatero José Blanco n'ocupava la presidència; Carmen Madrid, la vicepresidència, i Mariola López, la secretaria.

Amb el debat ordenat per decidir el sentit del vot, el mar vermell de Ferraz començava a fer remolins i a obrir-se i partir-se en les dues meitats enfrontades durant mesos. L'eurodiputada i ex-número dos del PSOE, Elena Valenciano, és qui ha proposat la resolució de l'abstenció, i Txarli Prieto, del Partit Socialista d'Euskadi, la resolució pel "no és no" sense cessions.

Les dues roses: abstenció i 'no'

Liderats per la secció andalusa i la gestora del PSOE –presidida per Javier Fernández– els guanyadors de la jornada apostaven per un vot negatiu en la primera volta de la investidura, amb l'objectiu de deixar constància del rebuig per les polítiques del PP. Això sí, l'aposta era el vot d'abstenció en la segona, amb la idea de treure Espanya del bloqueig. Fonts que han redactat la proposta indicaven que la decisió vol vincular tot el grup socialista al Congrés, per bé que existeixen un seguit de veus favorables a mantenir-se en el no, com ara el PSC, o altres diputats, com Susana Sumelzo, que hauran de pagar sancions econòmiques si desobeeixen.

Els bascos han fet d'altaveu de Catalunya, Cantàbria, Melilla, la gestora del PSOE de Galícia, les Illes Balears i altres antics membres de l'executiva sanchista, com l'exsecretari d'organització, César Luena. Els seus arguments s'han aferrat al passat: la paraula donada pel PSOE durant i després de les eleccions; l'argument del "canvi" promès als ciutadans; la resolució anterior del mateix comitè federal contrària a la investidura de Rajoy; la "multitud" d'assembles locals que sembla que s'han manifestat a favor del no, o el precedent de la consulta als militants en l'anterior investidura.

Un PSC "diferencial" es desmarca

Amb la resolució aprovada, la situació amenaça de complicar-se per als socialistes catalans. A la seva posició s'ha afegit l'exministre català Josep Borrell, abans defensor d'una abstenció pactada, ara partidari de la negativa a Rajoy. Precisament, la intervenció d'Iceta ha estat marcada per reivindicar la posició diferencial del PSC. "El problema del PSOE no és el PSC, sinó Rajoy", deia el primer secretari davant d'un auditori d'almenys 237 membres. Tal com acostuma a fer Iceta en les intervencions a Ferraz, ha argumentat la seva exposició d'acord amb l'escenari que es viu a Catalunya. 

"L'independentisme té avui el suport de gairebé el 48% dels catalans. Sens dubte això té moltes causes. També errors nostres. Res no ens diu que l'independentisme no pugui perdre suports en el futur, però tampoc que no pugui continuar guanyant-ne. I nosaltres fem en gran manera responsable d'aquesta situació un Govern del PP incapaç d'obrir una perspectiva de diàleg", ha dit, després de relatar el procés de primàries viscut al PSC i denunciar que no s'havia donat vot a la militància. Tanmateix, el partit català ja ha anunciat que convocarà el consell nacional dimarts, on s'haurà d'estudiar què faran definitivament en la investidura.

Díaz obvia l'abstenció

El comitè federal ha durant menys del que estava previst i cap a les 14.30 h la gestora afirmava que es votaria, malgrat que no s'haguessin acabat les intervencions, de 4 minuts aproximadament ,donades als 54 torns de paraula. La gran victoriosa de la jornada, Susana Díaz, parlava la darrera de tots sense citar l'abstenció en cap moment, després d'haver instigat el cop contra Sánchez. Entre els colpistes contra l'antic secretari general, el diputat Eduardo Madina, que es va disputar la direcció amb Sánchez, ha considerat que no era un "heretge" per defensar obertament aquesta posició.

Els 'barons' amb suport de Podemos callen

Així i tot, es feia notar l'absència de tres barons que  feia dies que simpatitzaven amb l'abstenció: Emiliano García-Page –Castella-la Manxa–, Javier Lambán –Aragó– i Ximo Puig –president del País Valencià–. Segons ha sabut aquest diari, tots tres havien pactat que algú altre de la federació intervingués per ells. José María Barreda ho feia per Page; Víctor Morlán, per Lambán, i Ciprià Císcar, per Puig. Aquests tres barons han preferit "preservar" els seus pactes d'investidura, ja que tenen el suport de Podemos en les autonomies respectives.

El grup parlamentari

Amb un escenari que la líder balear Francina Armengol considera de "vergonya", la decisió presa pels òrgans de direcció haurà de ser trasllada al grup en una reunió al Congrés. Davant la negativa d'uns quants de rendir-se davant Rajoy, el representant de l'esquerra socialista, José Antonio Pérez Tapias, ha defensat que es doni llibertat de consciència als diputats. Així i tot, al PSOE se li presenta complicada una abstenció sense condicions, i, més encara, a personalitats com el portaveu, Antonio Hernando, abans partidari del no, i ara absents per "motius personals", però que haurien votat deixar passar Rajoy.