Quan Susana Díaz va arribar a secretària d'organització de les Joventuts Socialistes d'Andalusia el 1997, Miquel Iceta deixava el gabinet de la Presidència de Felipe González. Passats vint anys, la crisi al PSOE ha retornat al felipisme el seu paper dominant en la persona de Díaz; unes formes de poder que Iceta coneix bé i li han servit per obturar la crisi més greu viscuda entre socialistes espanyols i catalans des que es van conjugar el 1978. De l'amenaça d'expulsió dels òrgans federals del PSOE, el PSC ha passat a mantenir el vot a les primàries, a canvi de deixar-se lligar curt per la cúpula de Ferraz. 

Així constarà en el nou protocol d'unitat que es ratificarà aquest dilluns i que regula la relació entre PSOE i PSC. El text no suposarà més de tres pàgines, on es mantenen la majoria d'elements que ja hi havia. Els afiliats catalans no s'hauran de tornar a inscriure en un cens específic, com s'havia dit. La mesura apuntava cap a la delació dels inscrits, i podria haver desincentivat la voluntat de votar. En endavant, Ferraz podrà tenir-hi accés, però no controlar-lo. Fins ara només es gestionava des de Catalunya.

En paral·lel, totes dues parts acordaran informar-se dels pactes postelectorals. El fet permetrà al felipisme d'evitar acords amb els partits independentistes, en cas que una nova convocatòria electoral situï el PSC com a espasa de Dàmocles entre el bloc unionista i el sobiranista. També es reitera la necessitat de compliment dels acords del comitè federal, exigència que arriba després de l'incompliment del PSC en la investidura de Mariano Rajoy en votar "no", junt amb 15 diputats del PSOE.

L'AVE Barcelona - Sevilla

L'èxit relatiu del primer secretari no parteix tant dels mesos de diàleg, sinó d'una estratègia de Realpolitik, pròpia de la seva llarga experiència organitzativa a la sala de màquines del socialisme. 

El punt d'inflexió va arribar amb l'AVE que va agafar amb direcció a Sevilla per trobar-se amb Díaz. A altes hores de la nit, ell li va prometre "neutralitat" en el procés de primàries al "comandament a distància" de Ferraz, com anomena Díaz el crític Odón Elorza. El temor de la possible candidata era que el PSC es posicionés de la banda d'un altre, i això li restés suports perquè Catalunya és la segona comunitat en nombre d'afiliats.

Més subtil ha estat l'allunyament respecte de l'exsecretari general, Pedro Sánchez. Del "salva'ns, Pedro", els balls electorals o les tesis compartides amb Sánchez sobre el "no és no" a Rajoy, Miquel Iceta ha passat a afirmar que el PSC "no té vocació de fer res diferent al que faci el PSOE a la resta d'Espanya", que no vol ser "la moneda de canvi" del partit gran, i que ell "aplaudirà, besarà i acompanyarà" tots els candidats quan vagin a Catalunya.

Els gestos de distanciament amb el 'sanchisme' passen també per no assistir a la presentació de la seva candidatura a les primàries per a la secretaria general, tot i que Sánchez ara s'hagi posicionat a favor de la reforma plurinacional de la Constitució. Tampoc hi va ser la diputada Meritxell Batet, abans pertanyent a la seva camarilla, i sí, en canvi, l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, més pròxima a les tesis d'un PSC que rivalitzi amb els Comuns. 

Es resol el problema orgànic i es sepulta el polític. El terme "nació" també havia estat damunt la taula entre el president de la gestora, Javier Fernández, i Iceta. Fernández creia que els catalans havien anat més enllà de Granada en la defensa de la 'via canadenca' del dret a decidir, la qual no va prosperar més tard. Fins i tot van proposar al Parlament una proposició similar a la de Sánchez sobre l'Estat plurinacional. La gestora es va obrir a la "nació" en el terme cultural, no jurídic. 

La batalla de Ferraz

La reconciliació amb el PSC també passarà aquesta setmana perquè Batet retorni a la direcció del grup parlamentari al Congrés, després de l'expulsió al novembre. Això arriba un cop la històrica socialista Teresa Cunillera s'incorporés a la direcció de la gestora a final de gener d'enguany. L'òrgan havia actuat de forma crua i unilateral amb el PSC, segons va denunciar un dels seus membres, Francisco Ocón, qui va dir que no compartia "el to i el fons" d'un comunicat enviat als catalans.

L'art de la política d'Iceta, però, no s'hauria entès sense el context de batalla pel lideratge de Ferraz. Els dos candidats oficials a secretari general –Patxi López i Pedro Sánchez– havien presentat dues propostes molt crítiques amb el divorci amb els socialistes catalans, primer, i amb la necessitat d'inscripció al cens, després. I ara que el conflicte amb el PSOE s'ha sufocat, Díaz podria fer el pas endavant per guanyar la secretaria general. Així amb aliances ja teixides per complir aquell vell mantra felipista que el PSOE necessita avenir-se amb el PSOE-A i el PSC per arrassar a Espanya.