L'hivern ha arribat a Ferraz. Lluny semblen estar les brises primaverals de les files socialistes. El bipartidisme s'ha esvaït en dos segons. Les abelles i els abellots han decidit migrar a altres flors més noves, més fresques. En aquest context, la resistència de l'"experiència de govern" davant de les "forces efervescents", les últimes cendres de poder del socialisme espanyol, busquen ressorgir a l'estil d'un au Fènix.

En aquest objectiu, l'estrany i curiós acte d'avui a la Farga de l'Hospitalet – amb un Miquel Iceta relegat al càrrec de presentador – encaixava a la perfecció. Els últims batallons primaverals, projectes autonòmics o locals d'èxit, com és el cas de Núria Parlon (Santa Coloma de Gramenet), Núria Marín (L'Hospitalet), Susana Díaz (Andalusia) i Ximo Puig (País Valencià), s'han ajuntat en una taula.

"Tenim el risc de caminar cap a la irrellevància", ha estat el primer input en aquest sentit que ha llançat Marín. Aquest crit a renéixer, des de l'àrea metropolitana, antic feu importantíssim per al partit, no és gratuït. Al final, tornar a les majories parlamentàries, també passa per ser els herois de l'encaix entre Catalunya i Espanya. Tanmateix, com afrontar el debat ha generat unes afirmacions contradictòries i models d'Estat diferents.

Models contradictoris

La demostració de força que ha semblat buscar la convocatòria, davant de la tempesta en el PSC per la consideració de deixar per escrit la via canadenca, ha quedat minimitzada per una Parlon light – que ha defensat el debat intern del PSC per a l'encaix, que es canviés del dret a decidir a la reforma constitucional i s'intentés introduir la via canadenca- i una Susana Díaz més conciliadora que en altres ocasions, cridant a la "mirada comprensiva" cap a Catalunya.

"Mentre nosaltres debatem i no amaguem la necessitat de trobar solucions, hi ha altres que ofereixen 7 vots en blanc a un govern del PP que no creu en el potencial que té el nostre país", ha deixat anar Parlon per amenitzar les seves primeres paraules, reivindicant un nou "contracte". Al seu torn, Díaz, ha parlat d'"enfortir una Espanya plural i diversa, respectant les singularitats que ens aporten i enriqueixen", criticant la "falsa suma zero" que perquè a Espanya li vagi bé li ha d'anar malament a Catalunya i viceversa.

La crida a la concòrdia, molt lluny de certs discursos electorals, ha anat més enllà, fins i tot a lloar Catalunya per haver estat un motor econòmic i de projecció internacional. "Amb la mateixa contundència que defenso el no a la separació, defenso que és necessària una mirada comprensiva cap a Catalunya, per trobar un acord," ha conclòs.

Puig i la simetria

Davant d'aquest panorama, que deixava només algunes friccions conegudes, el president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, ha estat qui ha trencat per deixar diverses coses clares. "Existeixen profundes asimetries, profunda desigualtat", ha afirmat, afegint que la reforma constitucional pretén "que s'acabin amb els greuges i privilegis". "Jo sóc un federalista convençut. Federalisme és unir dos elements fonamentals: singularitat i igualtat entre ciutadans", ha remarcat.

No n'ha tingut prou amb això que, a més, com a exemple d'autogovern ha posat Andalusia. El valencià ha dit que la seva "potencialitat" es veu allà, amb una "transformació de la societat". I s'ha lamentat d'una cosa: que "ara que el govern valencià vol parlar amb el català volen posar una frontera?". El públic ha rigut.