El president de Ciutadans Albert Rivera va fer saltar l'alarma aquest dimecres durant la sessió de control en el Congrés qüestionant Mariano Rajoy sobre presumptes ingerències russes en les eleccions catalanes del 21-D, una sospita a què s'ha afegit el PSOE aquest dijous demanant a la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría que comparegui en la Comissió de Despeses Reservades del Congrés per informar de les actuacions que l'executiu pensa dur a terme al respecte, i aïllar definitivament la sospita sobre una incidència en els resultats.

"Vostè confiï en la legalitat espanyola, que està dotada d'instruments suficients perquè les coses funcionin democràticament i la gent pugui votar amb plena llibertat", va contestar Rajoy a Rivera, indicant que el Govern espanyol no anticiparia les mesures davant els hackeigs abans de prendre-les. No satisfet, Rivera va insistir després que "els enemics d'Europa i els enemics d'Espanya, que són els mateixos, no descansen" i "els nacionalistes es vanaglorien de tenir amistats perilloses", afirmava, tot insistint en la necessitat d'impedir que es manipuli la voluntat dels catalans el 21-D.

La qüestió és que el grup socialista ha fet seu aquest mateix clam, tot i que la portaveu Margarita Robles ha reconegut que no estaven especialment preocupats perquè això alteri el resultat de les eleccions, sinó que volien conèixer el rerefons de la polèmica i com l'executiu central s'estava protegint al respecte. El PSOE vol que aquesta circumstància s'aclareixi a la cambra baixa, ja que fonts de la formació explicaven a Europa Press que aquest tema no va ser motiu de les múltiples converses que Pedro Sánchez va mantenir amb el president espanyol abans d'aplicar el 155. 

Així i tot, la circumstància arriba després que divendres passat, 13 de novembre, la ministra de Defensa María Dolores de Cospedal reconegués en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que al seu ministeri constaven atacs cibernètics i amplificacions d'informacions falses o manipulades a través de les xarxes socials. Cospedal va reconèixer que moltes d'elles eren "en territori rus" i es replicaven en "territori" veneçolà, com va puntualitzar la ministra per evitar d'inculpar el govern de Vladímir Putin o el de Nicolás Maduro, a manca de proves.

En aquesta comissió de Despeses Reservades  –que se celebra a porta tancada per preservar la confidencialitat– i és també l'encarregada de controlar les activitats del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), només tenen presència els diputats, un per cada grup parlamentaris, que van ser elegits pel Ple del Congrés per accedir a matèries classificades com a secret: Rafael Hernando (Partit Popular), Margarita Robles (PSOE), Irene Montero (Unidos Podemos), Juan Carlos Girauta (Ciutadans), Joan Tardà (ERC), Aitor Esteban (PNB) i Jordi Xuclà (PDeCAT-Mixt).

Podemos es desmarca

L'únic partit que s'ha desmarcat és Podemos, ja que el seu líder Pablo Iglesias s'ha queixat que no li semblava "prudent generar una situació d'alarma assenyalant la vulnerabilitat del país davant eventuals atacs exteriors", motiu pel qual ha demanat "calma" a la resta de partits davant les informacions sobre una presumpta ingerència. Segons Iglesias, "si efectivament hi ha una amenaça real, hi ha una Comissió de Secrets" perquè el Govern espanyol n'informi i, de moment, Podemos no li consta que l'Executiu tingui intenció de convocar aquest òrgan.