El PSOE prendrà aquest diumenge una decisió transcendental per al futur de l’organització: l’abstenció en una investidura de Mariano Rajoy. El veredicte del comitè federal circula com una assumpció tàcita per Madrid i el focus de Ferraz se centra ara en el relat i la fórmula que caldrà adoptar per minimitzar costos futurs. D'una banda, la gestora provisional ha fet pedagogia per corregir la teoria de Pedro Sánchez sobre que allunyar-se del “no és no” era la rendició i el mateix que donar-hi suport. Ara el repte serà aconseguir la imatge d'unitat amb una abstenció votada pels 84 diputats en una cerimònia de Rajoy.

La decisió és assumida per una majoria de federacions i parlamentaris que en les darreres setmanes s'ha desemmascarat –en tancat– en defensa d'una posició abans silenciada. Segons fonts de la gestora, sembla que hi ha almenys ja 40 vots de més a favor de deixar passar el Partit Popular: la federació andalusa, liderada per Susana Díaz, l'extremenya –del president Guillermo Fernández Vara, confés partidari de l'abstenció–, la de Castella-la Manxa o el País Valencià –més ambigu–, entre d'altres. La proporció de partidaris ha crescut des del comitè federal de l'1 d'octubre, en què va dimitir Sánchez, però es mantenen en el no seccions com Galícia, Euskadi, Cantàbria, o Catalunya.

Els motius d'aquest canvi esperat són diversos. Primer, els 14 exmembres de l'executiva sanchista no podran votar; segon, hi ha les pressions que sembla que està rebent el PSOE de “tothom", segons denuncien algunes fonts. Una altra idea és que els diputats actuals poden perdre l'escó si es repeteixen eleccions. A més, hi ha qui considera que si Sánchez no assisteix al comitè federal, els partidaris del no poden desmotivar-se i no mantenir-se ferms. Tanmateix, la decisió pot variar i sorprendre si el vot és secret, perquè els caps de les federacions no podran controlar què voten els seus.

Fernández, el timoner

En aquest context, el president de la gestora, Javier Fernández, haurà estat el gran timoner de l'operació. L'asturià va arribar com una autoritat paternal en un partit trencat pel cop dels crítics al novell exsecretari general. De mica en mica, ha assenyalat sense embuts les pors que impedien l’abstenció. Primer, la “podemització”, és a dir, la voluntat del PSOE d’aturar Podemos per l’esquerra, i segon, que el PP té un projecte definit i capaç de convèncer, a diferència d'ells. Així, i des de l'experiència, va titllar de “depredador” el "frontisme" de Sánchez, recordant que també va fracassar el "d'entrada, no" de Felipe González a l'OTAN. 

Considerant que la xacra del PSOE és en realitat la manca de rumb de l’organització, Fernández ha perfilat el relat que s'explicarà des del dia posterior a l'abstenció. La voluntat de collar el Govern de Rajoy serà l'oportunitat que s’invocarà, contra unes terceres eleccions, en què, juntament amb Ciutadans, "les dretes" haurien assolit la majoria absoluta. Pel que fa als judicis per la corrupció, es dirà que al PP no podien fer-li la "barricada" perquè té més de 7 milions de votants. Podemos també ho posarà fàcil, i es desmarcarà del PP, el PSOE i C's amb les protestes al Congrés o situacions com l'escarni a González. 

El camí cap a la unanimitat

Però la pantalla del sentit del vot sembla passada i el dubte ara és sobre si l'abstenció serà unànime en la traducció al Congrés, o tècnica –11 diputats, els mínims–. La gestora del PSOE i la federació andalusa al·leguen que la decisió presa en un comitè federal és "llei". Fins i tot, figures defensores del no veuen incentius a l'hora de seguir la disciplina de vot, per tancar files i "cosir" el partit. Són l'exsecretari d'organització, César Luena, i l'exsecretària de política municipal, Adriana Lastra; Luis Tudanca, líder del PSOE a Castella i Lleó, o Sara Hernández, líder a Madrid. 

El punt no està exempt de controvèrsia i rebuig. Els sanchistes com Susana Sumelzo, la secció balear de Francina Armengol, el PSC, o la independent Margarita Robles diuen que estan disposats a dur el no fins al final. Sobre això, el diputat basc Odón Elorza considera que cal deixar llibertat de consciència. Davant aquesta disbauxa, ja hi ha rumors d'amenaces de sancions als que volen trencar la disciplina de vot. Fins i tot, segons fonts consultades per aquest diari, hi ha qui creu que si algú no està d'acord amb el que decideix el partit "és millor que deixi l'acta" de diputat.

La qüestió no passarà sense conseqüències per a la imatge del PSOE i per a les figures que l'integren. En el camí cap a la reconstrucció de la imatge pública, el PSOE haurà de començar a fer gestos per tranquil·litzar els electors, com el d'assumir en bloc l'abstenció. L'objectiu haurà d’esquivar dificultats materialitzades en personalitats com el portaveu al Congrés, Antonio Hernando, abans partidari del no. Hernando serà l'encarregat de defensar la posició els anys que duri la legislatura. Finalment, no és clar si Sánchez continuarà a l'escó després de la decisió del comitè federal.

I enmig d'aquest entramat, a Fernández li ha tornat a tocar el paper paternal de calmar les aigües i convèncer els escèptics. La darrera carta de l'asturià és parlar d’una abstenció en segona volta per il·lustrar "el rebuig" dels socialistes a les polítiques del PP i que l’abstenció que ell titlla de "mal menor" era inevitable contra una possible desfeta electoral a Ferraz. En aquest context, l'asturià haurà d'assumir un altre repte no més petit. En la reunió amb Miquel Iceta, el català va reiterar-li el seu no a Rajoy. Serà aquí on Fernández es veurà amb l'aigua al coll si Díaz li demana l'escissió definitiva del catalans del PSC.

Iceta i l'amenaça d'escissió

La posició de defensa fèrria del PSC a la negativa aventura un xoc imminent en la relació simbiòtica d'ambdós. El partit català es beneficia de presentar-se a les eleccions amb el PSOE i participar dels òrgans de direcció. Per aquest motiu, algunes veus consideren que hauria d'acatar la decisió, tant si li agrada com si no. Si opta per desacatar el veredicte, hi ha qui creu que no hauria de votar durant el comitè federal. Així i tot, dins del propi PSC hi ha qui pensa –com José Zaragoza– que sí han d'anar-hi, decantar-se pel 'no' i reunir el consell nacional per estudiar el nou punt.

Tanmateix, els socialistes catalans es senten legitimats per plantar-se. Iceta va demanar "comprensió" per motius com que el ministre Jorge Fernández Díaz sigui del PP i hagi participat en les escoltes amb el cap de l'Oficina Antifrau, Daniel De Alfonso. Per altra banda, consideren que els set escons dels catalans no alteraria el resultat de l'abstenció. Ells són actualment un 10% del grup parlamentari socialista. Però la gestora de Fernández ja ha advertit que més enllà d'una sanció econòmica, la desobediència del PSC apunta cap a quelcom més seriós: replantejar-se la relació entre ambdós.