De voler pactar un referèndum amb l'Estat perquè Catalunya pogués decidir el seu futur, a "no participar ni donar suport a cap tipus d'iniciativa que aposti per la independència" –segons va voler deixar clar ahir a Madrid Miquel Iceta– i negar, de ple, la possibilitat de decidir sobre la sobirania de Catalunya.

Aquesta és l'evolució que el PSC ha anat fent al llarg dels últims quatre anys, quan el llavors portaveu dels socialistes al Parlament Maurici Lucena va mostrar el suport "inequívoc" del seu grup "a un referèndum o consulta que materialitzi i legitimi el dret de Catalunya a decidir el seu futur col·lectiu".

Lucena va fer aquestes declaracions quan el seu grup va presentar una esmena a la proposta de resolució d'aprovació de la declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya, pactada per CiU, ERC i ICV-EUiA. Aquesta esmena es mostrava favorable al referèndum perquè els catalans poguessin decidir sobre el seu futur, tot i que ja demanaven que fos pactat a l'Estat.

L'últim recurs

Si abans es plantejaven fer un referèndum pel dret a decidir, que "respectés totes les opcions en el debat sobre una eventual independència de Catalunya i la seva continuïtat dins d’Espanya", ara asseguren que "un referèndum no serveix per resoldre un empat", així com "si la independència és l'últim recurs, no pot ser la primera pregunta".

La diferència entre el 2013 i ara és que, segons les declaracions de l'actual líder socialista a Madrid, els socialistes catalans –de manera similar als espanyols– només es plantegen la "renovació del pacte constitucional", mentre que, abans, tot i tenir clar que el seu camí no és la independència ni la "il·legalitat", es plantejaven, en paraules de Lucena, "deixar nítidament clar que el que s’ha de discutir únicament i exclusivament és el dret a decidir".

Iceta, per la seva banda, que encara confia en una "tercera via" que inclogui "el diàleg, la negociació i el pacte" i que deixi de banda l'"immobilisme" i la "ruptura", proposa una reforma constitucional que inclogui les 4 R: Reconeixement, Regles, Recursos i Representació" perquè considera que "hi ha una àmplia majoria de catalans i espanyols que podrien veure's ben reconeguts en una nova Constitució".

La (seva) tercera via

Iceta ho té clar. El referèndum que s'ha de celebrar no pot versar, en cap cas, sobre la possibilitat que Catalunya se separi d'Espanya, sinó sobre "la reforma constitucional" o bé "sobre un nou Estatut", una negociació que fa més d'una dècada que va començar i que, després que el 2010 el Tribunal Constitucional tombés la proposta feta el 2006 pel Parlament, va desembocar en la primera manifestació multitudinària que ja reclamava el dret a decidir sota el lema "Som una nació, nosaltres decidim".

El llavors president català José Montilla i l'expresident Pasqual Maragall, tots dos del PSC, encapçalaven la manifestació acompanyant els presidents del Parlament.

Foto: ACN

I és que l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero va ficar la pota amb Catalunya quan va deixar anar el 2003 que "donaré suport a la reforma de l'Estatut que aprovi el Parlament català" perquè, després de quatre anys de deliberacions, l'alt tribunal va optar per tombar 14 articles i sotmetre a votació 27 articles més.