El PSC i el PSOE han posat en marxa tota la seva maquinària política contra el referèndum de l'1 d'octubre. Per aconseguir-ho, han promès tota una sèrie d'actuacions per a Catalunya en un document, la Declaració de Barcelona. Pel catalanisme i l'Espanya Federal. El text marca tota una sèrie d'objectius sobre qüestions transcendentals com el finançament, la cultura i la llengua i les infraestructures que, a simple vista, poden semblar una oferta temptadora per als catalans. Realment, els compromisos no són nous: són promeses oblidades en els temps de l'expresident José Luís Rodríguez Zapatero.

La majoria de propostes per a Catalunya es basen a recuperar objectius assolits durant la negociació de l'Estatut del 2006, retallat pel Tribunal Constitucional, o es fonamenten en incompliments reiterats de l'Estat. Aquestes són algunes de les promeses incomplertes pels governs del PSOE que ara pretén rescatar Pedro Sánchez en un intent per frenar el referèndum de l'1 d'octubre.

Demandes incomplertes

El PSC planteja obrir el diàleg entre els governs català i espanyol començant per negociar les 46 demandes que va lliurar el president Puigdemont a Mariano Rajoy en la seva primera reunió d'abril de 2016. Les peticions del president eren molt àmplies: incloïen des del referèndum, passant pel finançament de Catalunya, fins als incompliments en matèria d'infraestructures estratègiques. Des dels socialistes demanen diàleg per negociar sobre les demandes, però no totes: veuen possibilitats de negociar 45 punts, o dit d'una altra manera, tots menys el referèndum.

A més, si s'observa amb deteniment hi ha algunes qüestions plantejades al document de Puigdemont, i que ara el PSC rescata, que van ser negades pel govern de Zapatero. Per exemple, la descentralització del 0,7% de l'IRPF per dedicar-lo a finalitats socials a Catalunya, abans de la sentència del Tribunal Suprem de 2016, havia comptat amb el suport de dotze recursos resolts en favor de la reivindicacions del Govern. Malgrat això, els governs socialistes mai no van decidir complir les sentències judicials.

Cap altre dels punts reclamats pel president, les inversions en Rodalies, tampoc no es van veure reflectides —per exemple— durant l'últim mandat de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero. El 2008, Zapatero va prometre 4.000 milions d'euros d'inversió en el servei ferroviari estatal, un pla que acabava el 2015 i que s'ha incomplert per l'executiu del PP (però també pel PSOE fins a 2011).

Estatut recuperat

A pràcticament ningú no se li oblida a Catalunya la frase "donaré suport a la reforma de l'Estatut que aprovi el Parlament" pronunciada per Zapatero durant un míting electoral de l'expresident Pasqual Maragall. Després, la realitat va ser una altra: després de la seva aprovació en el Parlament, l'Estatut va quedar en paper mullat en un Congrés amb el PSOE com a principal partit.

Precisament aquesta setmana s'han complert 7 anys des de la celebració de la manifestació contra la sentència del TC que va reunir centenars de milers de persones a Barcelona i es va convertir en el precedent immediat de les històriques mobilitzacions per la independència celebrades a partir del 2012.

Ara, els socialistes pretenen implementar l'Estatut vigent i recuperar competències perdudes en el tràmit d'aprovació del Congrés i després de la sentència del Tribunal Constitucional. El primer dels punts que esmenten els socialistes és implementar el Consell de Justícia de Catalunya, fulminat pel TC i prèviament per la comissió constitucional de la Cambra Baixa espanyola, presidida pel socialista Alfonso Guerra —qui després presumiria d'haver-se "raspallat" el text estatutari català. A part del cop de l'alt tribunal, en el tràmit parlamentari es van eliminar potestats per al Govern com obrir jutjats i es consagrava la doble recaptació de taxes judicials, i no la recaptació única per a Catalunya.

La declaració de PSC i PSOE advoca també per derogar la llei d'Administració Local aprovada per la majoria absoluta dels populars el 2013, que limitava el poder de les comunitats autònomes, a més de recuperar la petició de transferència dels serveis de salvament marítim i protecció civil, per exemple, que porten pràcticament dues dècades pendents i que tampoc no van trobar solució durant el mandat de Zapatero.

(Infra)finançament a Catalunya

Un altre dels eixos que es reivindicat llargament a Catalunya especialment han estat les inversions, com el Corredor Mediterrani i la millora del conjunt del sistema ferroviari. El Govern ha vist com la despesa de l'Estat al territori era ínfim si es comparava amb l'aportació de Catalunya al PIB espanyol, una reivindicació a la que ara s'afegeixen els socialistes. De fet, el 2016 les inversions en Catalunya van representar el 10,5% del total de l'Estat, pesi que els béns i serveis catalans suposaven el 18% del total de l'Estat.

Aquesta situació d'infrafinançament ara és criticada pels socialistes. Per això, demanen que es recuperi el nivell d'inversió de l'Estat a Catalunya mitjançant la pròrroga de la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut. Una cosa que tampoc no va fer el Govern de Zapatero. De fet, els nivells d'inversions catalanes en els últims tres anys de l'executiu socialista van passar d'un 18,4% a un 14,1%, corresponents a 2009 i 2011. A més, va ser el president Zapatero que el 2011 —el seu últim any al capdavant del govern espanyol— no va realitzar el traspàs de la disposició addicional de l'Estatut, malgrat haver-lo inclòs en els pressupostos generals de l'Estat. En aquell temps, la transferència assolia els 759 milions d'euros. Una pluja de milions que mai va arribar, com tantes d'altres promeses.