La marxa del procés d'independència de Catalunya i el bloqueig de l'agenda catalana a les negociacions per a la conformació de govern a Espanya han empès alguns partits espanyols a repensar el projecte d'Estat, per combatre allò que alguns titllen de "desafiament" i altres, de "problema polític".

La varietat de propostes considerades van des del reconeixement de la plurinacionalitat i el dret d’autodeterminació de Podemos, passant pel federalisme del PSOE, l’unionisme immobilista del Partit Popular, i l’eliminació de qualsevol diferència respecte d’altres comunitats, per part de Ciutadans. Ara bé, no totes elles són realitzables sobre el terreny, i en molts casos requereixen la majoria absoluta per part de qui les presenta.

Apoyaré 2.0, "El pacte polític" del PSOE

La proposta del PSOE per al 26-J no s'allunya massa d'aquella que van oferir durant la campanya anterior. Amb més canvis lingüístics que substancials, el secretari general, Pedro Sánchez, va indicar que defensaria un pacte polític bilateral per Catalunya. En realitat, aquest suposaria l'elaboració d'un nou Estatut, però a Ferraz consideren que no s'hauria emprat el mot, per la càrrega negativa del mateix, després que el Tribunal Constitucional tombés l'any 2010 el marc legal elaborat sota el mandat de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, amb el malestar que va generar entre els ciutadans.

Com El Nacional va avançar, l'objectiu del PSOE és celebrar unes ponències sectorials amb el Govern català, adreçades a concretar un seguit de competències i qüestions per incorporar a la reforma constitucional. Tanmateix, és qüestionable que la reforma constitucional federal pugui arribar a tenir lloc: caldria una majoria al Senat que difícilment aconseguiria el PSOE, a la llum de les enquestes. Tampoc és un projecte que comparteixi cap rival polític, fent difícil la seva aplicació a la pràctica.

D'altra banda, els barons territorials ,com ara el líder extremeny Guillermo Fernández Vara, ja van advertir Sánchez que clarifiqués què volia dir la proposta, davant el temor a la bilateralitat anunciada. Per aquest motiu, el mateix primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va demanar als seus homòlegs no tenir "por" a l'oferta. A parer d'Iceta, aquest "pacte polític" seria bescanviable per referèndum consultiu d'Estat propi que demana el Govern.

Tanmateix, el secretari general socialista va excusar-se indicant que la declaració de Granada sí que contemplava elements com aquests i que en cap cas la bilateralitat quedava al marge de la Constitució. Per consultar la proposta detallada dels socialistes, entre altres mesures del programa, llegiu el document Compromisos para un Sí al gobierno de cambio.

El referèndum de Podemos

Els podemites han conservat la proposta de referèndum intacta, malgrat la coalició perpetrada amb Izquierda Unida. En un document anomenat Canviar Espanya, 50 passes per governar junts, Unidos Podemos hi fa constar la celebració d'un referèndum a Catalunya "amb garanties" i legal, que estaria emparat en l'article 92 de la Constitució.

La coalició d'esquerres admetria també la celebració de consultes per part de tots els governs autonòmics "quan una majoria ho demani amb intensitat". A priori podria semblar que s'incorre en una banalització de l'ítem, per bé que la cap del gabinet de Pablo Iglesias, Irene Montero, va recordar en una entrevista en El Nacional, que no hi ha tantes comunitats demanant aquest dret, només Catalunya. 

De no obtenir la majoria absoluta, o un pacte de majoria amb el PSOE que acceptés l'autodeterminació, difícilment la formació morada podria tirar endavant la mesura que proposen els d'Iglesias. És per aquest motiu que d'aplicar-se la mesura, s'estaria parlant d'algunes legislatures vista.

PP i C's: la no-proposta

Ni Ciutadans ni PP fan cap proposta concreta per solucionar l'encaix de Catalunya a Espanya. Els dos partits unionistes continuen enrocats en l'immobilisme, i explicitar que no estan disposats a cedir ni un grau, ja és tota una declaració d'intencions.

"L'encaix el deixo per als trencaclosques", deia la vicesecretària d'Estudis i Programes del PP, Andrea Levy, preguntada sobre la qüestió. La tesi del PP és que totes les millores que es puguin aplicar al conjunt de l'Estat –com una millora del sistema de finançament, polítiques de conciliació laboral i familiar...– també milloraran la qualitat de vida dels ciutadans. Sobre les relacions institucionals entre els dos governs: "diàleg des de la lleialtat".

En una línia similar es pronuncia Ciutadans: no hi ha cabuda per al referèndum ni cap proposta concreta per a Catalunya. Cal impulsar un millor sistema de finançament, que respecti el principi d'ordinalitat, i altres mesures que –sense diferències territorials– beneficiaran al conjunt dels espanyols. 

Així les coses, sembla que les propostes oferides pels partits espanyols van des de la impossibilitat de ser dutes a terme, fins a la no existència d'alternatives, fet que pot incentivar l'acceleració del procés, al marge de les actuacions de l'Estat. Això sí, amb la mediació del Tribunal Constitucional, l'interlocutor entre les lleis del Govern central i les de la Generalitat.