La proposta que ha aprovat l'assemblea dels comuns de crear una República catalana dins d'Espanya ha provocat estupor en amplis sectors polítics, que hi han vist falta de solidesa. En primer lloc perquè l'Estat espanyol és una monarquia i en aquest moment cap de les grans formacions polítiques espanyoles proposa un canvi de règim, ni tan sols Podemos, que manté una relació institucional amb el Rei Felip VI.

Alguns observadors polítics, entre ells dirigents d'altres partits, han posat en qüestió que hi pugui haver una República dins d'una monarquia i han reaccionat amb ironies.

Aquest ha estat el cas de Ferran Civit i Gabriel Rufián, de Junts pel Sí i ERC, entre molts altres tuitaires.

 

 

 

 

 

 

La reivindicació d'una República catalana dins un model d'inspiració confederal va ser defensada pel president Francesc Macià el 1931, quan la va proclamar des del balcó del Palau de la Generalitat. Però la proposta va ser rebutjada i només va durar tres dies, perquè el Govern espanyol republicà només va acceptar la restitució autonòmica de la Generalitat. Sobre el paper, però, la idea de Macià tenia coherència perquè es tractava d'una República catalana dins d'un model igualment republicà.

En un escenari diferent, de confrontació amb el govern de la CEDA, el 1934 el president Lluís Companys va proclamar l'Estat català dins la República federal espanyola, en un rang inferior al de Macià el 1931. Tot i això la resposta del govern republicà va ser repressiva, ho va interpretar com un intent de secessió i va empresonar el Govern de la Generalitat. En aquest cas es tractava d'un Estat dins la República espanyola, nomenclatures que avui dia es consideren habituals en els models federals, com a Alemanya o als Estats Units.