El cas Bárcenas ha reaparegut en el periple de Mariano Rajoy fins a la investidura com un fantasma que amenaça el seu objectiu de continuar governant. La jutgessa Rosa Freire ha processat aquest dimarts el PP per la destrucció l’any 2013 dels discos durs dels ordinadors que l'extresorer Luis Bárcenas feia servir a la seu estatal de la formació, al carrer Gènova de Madrid. El gest ha portat Ciutadans a reafirmar-se en la posició de no donar el 'Sí' a Rajoy, fet que el podria haver situat en 169 diputats i pressionar el PSOE per a l'abstenció. Això, mentre diversos líders desfilaven pel Palau de La Zarzuela, constatant davant el rei Felip VI que podria no tenir un candidat amb suports per proposar.

Els populars han assegurat que recorreran la decisió del tribunal perquè la troben "infundada i contrària al dret". D'aquesta manera, miren de desacreditar les paraules de l'extresorer al·legant que va canviar diverses vegades la versió dels fets. "La línia argumental de l'acte es basa en la creença acrítica en les paraules de Bárcenas, que no ha pogut acreditar en el procediment que els ordinadors continguessin informació de cap tipus" fan constar al carrer Gènova sobre els esdeveniments ocorreguts.

Tanmateix, l'acció judicial arriba com una al·legoria sobre per què C's no vol girar al 'Sí' el seu vot per facilitar la investidura a Rajoy. Segons ha pogut saber El Nacional, el partit d'Albert Rivera ha respirat alleujat per no haver assumit el compromís de donar suport al gallec, després de conèixer la notícia. Rivera podrà mantenir la seva credibilitat i reiterar la màxima dels darrers dies sobre que la condició per donar suport al PP és que hi hagi "regeneració" de polítiques i càrrecs. És a dir, que el president en funcions assumeixi responsabilitats indirectes per les trames de corrupció passades.

El polític català ha aconseguit momentàniament oxigen per legitimar la seva postura, però ha redoblat la pressió sobre el PSOE. Ferraz semblava implorar al PP que sumés els 169 vots amb C's i poder pensar-se així les 5-6 abstencions necessàries per sortir de la ingovernabilitat i evitar terceres eleccions. Aquest escenari no sembla ja factible i la situació apunta cap a un altre camí menys desitjat pels socialistes. Aquest és el de l’abstenció “tècnica” que demanen C's i Coalición Canària per deixar passar Rajoy, gest que els permetria repartir-se els costos electorals entre tots.

Com un capritx del destí, el processament del Partit Popular pels ordinadors de Bàrcenas arriba just el dia en què el rei Felip VI enceta la ronda de consultes amb els partits. Aquest fet constata la incapacitat de sumar afins per part de Rajoy i deixa Espanya a la vora dels llimbs. A Gènova ja han advertit que no acceptaran el mandat del monarca si ningú els garanteix l’èxit. A Ferraz tampoc aclareixen si Sánchez ho intentarà com al desembre, quan el líder del PP va desistir del mandat constitucional.

Si ningú fa la passa endavant en les 48 hores que queden perquè s’acabi la ronda del monarca el dijous 28 de juliol, tot indicarà que el Rei no tindrà ningú a qui proposar. En conseqüència, aquells qui ja s’han entrevistat amb el monarca asseguren haver-lo vist “preocupat”. El diputat Pedro Quevedo de Nueva Canàries va ser qui més es va mullar sobre les impressions que va tenir durant la cita a la Casa Reial. Al seu parer, Felip VI vol contemplar “qualsevol opció” per treure Espanya del desbloqueig. 

Segons el què ha afirmat el diputat de NCa, Felip VI estaria també disposat a obrir un període de reflexió a partir de dijous si la situació segueix encallada. Això recorda al "període de reflexió" a què apel·lava Rajoy fa unes setmanes, en cas que no obtingués els suports per anar a la investidura. Sobre com s'hauria arribat a què no hi hagi candidat, el mateix Quevedo va aportar la seva pròpia explicació. "No voldria pensar que s’està intentant forçar la Constitució per la via de la inacció" va acusar als populars.

Però els qui podrien articular una alternativa no li donen encara credibilitat. Coalición Canària confessa que no veu cap altra via que els populars. El propi líder d'Izquierda Unida, Alberto Garzón, també ho fa quan afirma que PSOE i C's assumeixen que només PP pot governar, però no s'atreveixen a fer el pas. Això, mentre ofereix els 71 escons d'Unidos Podemos als socialistes per a un govern alternatiu. Tanmateix, és el cas Bàrcenas allò que dóna coartada a tots ells: a C's perquè s'abstingui i al PSOE també. O a Podemos i PSOE perquè busquin una entesa entre ells que desbanqui Rajoy i el PP.

La ronda del Rei

Dimecres 27 de juliol

10.30. Aitor Esteban (PNB)
11.30. Alexandra Fernández (En Marea)
12.30. Francesc Homs (Partit Demòcrata)
17.00. Joan Baldoví (Compromís)
18.00. Xavier Domènech (En Comú Podem)

Dijous 28 juliol

10.30. Albert Rivera (Ciutadans)
11.30. Pablo Iglesias (Podemos)
12.30. Pedro Sánchez (PSOE)
17.00. Mariano Rajoy (Partit Popular)