L'Operació Diàleg no ho té fàcil. Tant se val que sigui un decorat de cartró pedra o un autèntic gir estratègic de l'executiu espanyol. El nou govern de Mariano Rajoy topa abans de complir el primer mes de vida amb el desafiament que li acaben d'engegar els pressupostos de la Generalitat en forma de disposició addicional -la número 31, que preveu dotacions per a la convocatòria del referèndum sobre la independència- i amb una partida de 5,8 milions per a processos electorals i participatius. Ara toca a Madrid moure peça, ja sigui per encaixar el cop o per respondre.

De moment, el govern espanyol ha graduat els tensors per evitar que saltin les alarmes amb l'alegria que ho feien fins ara. "Existeixen mecanismes per trobar solucions als conflictes", assegurava ahir el ministre de Justícia, Rafael Catalá, als passadissos del Senat, a banda d'ajornar la "valoració jurídica" fins que la llei estigui aprovada. La voluntat de Madrid és deixar fins aleshores en mans del PP català la resposta, que se circumscriurà, d'entrada, a les vies que preveu el Parlament, començant per recórrer al Consell de Garanties Estatutàries.

D'arguments, no obstant, ja n'hi ha -i uns quants- en el projecte, sobretot per a un executiu com el de Rajoy que ha arribat a recórrer el debat de les conclusions d'una comissió d'estudi del Parlament.

Els comptes que ahir va aprovar el Govern i, tot seguit, Oriol Junqueras va presentar al Parlament inclouen, a banda dels 5,8 milions per a processos electorals i participatius, el compromís explícit, via disposició addicional, "d'habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d'organització i gestió per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya en el marc de la legislació vigent en el moment de la seva convocatòria".

Ventall ampli

És a dir, un text que incorpora totes les variables possibles. Des de l'escenari -extraordinàriament improbable- d'un referèndum acordat amb l'Estat fins a una convocatòria d'acord amb una legalitat diferent a l'actual -per exemple, arran l'aprovació de la llei de de Transitorietat Jurídica-.

Un autèntic joc d'equilibris per aconseguir acontentar les exigències de la CUP i alhora intentar escapolir-se de l'amenaça del Tribunal Constitucional que, en aquest cas, apuntaria directament al vicepresident Junqueras.

Per si no n'hi havia prou, el projecte inclouria, tal i com va avançar ahir El Nacional, un fons de contingència per garantir el finançament del referèndum. El vicepresident no va voler confirmar l'existència d'aquesta partida, però tampoc la va desmentir.

Advertiment dels lletrats

Tot i no conèixer el contingut precís del projecte, els lletrats del Parlament van advertir ahir, quan els comptes van aterrar damunt la Mesa de la Cambra catalana, que podria xocar amb la decisió del Tribunal Constitucional que anul·lava la resolució del 9-N i el seu desplegament.

En la reunió de la Mesa, C's i PSC van votar en contra de la tramitació del projecte -el PP no forma part d'aquest òrgan de govern parlamentari-, mentre que JxSí -la CUP tampoc té vot a la Mesa- va votar a favor amb CSQP, que va voler fer constar en acta que el fet de donar suport a la tramitació no vol dir que beneeixi el text.

Rèplica de Madrid

A partir d'aquí, tots els ulls s'han girat cap a Madrid. La pilota està a la teulada de l'executiu espanyol, que haurà de decidir la intensitat de la resposta. Els pressupostos són només la primera etapa d'un atapeït calendari abans que acabi l'any, quan ha d'estar enllestida la llei de Transitorietat Jurídica.

El moviment d'ahir, però, marcarà la temperatura real del nou gabinet i oferirà un perfil més real de la consistència de l'Operació Diàleg.

De moment, aquesta operació no s'havia traduït en gestos concrets. Ni el president, Carles Puigdemont, ni el vicepresident, Oriol Junqueras, han rebut encara resposta a les propostes que van fer arribar, respectivament, al president, Mariano Rajoy, ni a la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, per celebrar trobades a Madrid o Barcelona. Tot i que des de Vicepresidència s'ha anunciat que Junqueras acudirà al Consell de Política Fiscal i Financera de demà, la qual cosa podria facilitar una trobada amb Santamaría.

Tampoc hi ha hagut moviments en l'àmbit dels departaments com demostra la negativa amb què va topar la petició de la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, al seu homòleg el ministre Iñigo Méndez de Vigo en relació a la retirada la disposició de la LOMCE que obliga la Generalitat a finançar amb 6.000 euros l'ensenyament en un centre privat a aquells alumnes que demanin ser escolaritzats en castellà.

L'Operació Diàleg tenia una altra cita, la famosa Conferència de Presidents que havia anunciat Rajoy per celebrar-se de manera immediata. Puigdemont ja va comunicar que no hi acudiria, la qual cosa ha provocat la rèplica contundent de l'oposició al Parlament, però ara serà el mateix Rajoy qui hi tregui la pressió atès que la conferència ha quedat ajornada per al mes de gener, segons va anunciar la vicepresidenta al Senat.