Els agents econòmics i internacionals podrien haver començat a exercir pressió, de forma indirecta, per evitar l’adveniment de noves eleccions a l’Estat Espanyol. Obria la jornada el Banc d’Espanya, augurant que l'economia de l’Estat s’expandiria, amb creixements del 2,7 % el 2016 i del 2,3 % per al 2017. Ara bé, malgrat el director general d'Economia i Estadística de la institució, Pablo Hernández de Cos, explicava que “la incertesa política” és tècnicament complicada de mesurar, reconeixia la possibilitat que la manca de govern pogués frenar aquestes projeccions. Això, per bé que fins ara la situació d’interinitat del govern espanyol no havia afectat el BE.

Segons Cos, les decisions de despesa de famílies i empreses podrien veure’s reduïdes, amb la incertesa, influint sobre el creixement. A aquests efectes, la sortida passaria per la generació d’un govern abans del juny, ja que si hi haguessin noves eleccions, el proper executiu podria ser conformat per a la tardor, octubre o novembre. El fet deixaria enlaire la capacitat de l’Estat per fer política fiscal. Però per les paraules del president la institució, el Banc d’Espanya no només reclamaria un nou executiu, per afavorir l’economia. Alhora, seria partidari d’un que “prioritzés” el dèficit públic, en tant que la variable “és "essencial per mantenir la confiança" deia Cos,

Per tant, la ingerència de les finances en la investidura passa per impulsar l'aplicació de reformes estructurals, amb què mantenir el creixement, i reduir les vulnerabilitats financeres. El missatge, velat, podria anar adreçat a tots els partits, també a PSOE i Ciutadans. Tal i com va avançar El Nacional, aquests hauran de repensar el seu pacte, després de conèixer les previsions de dèficit públic del 4’4% del PIB el 2016, que caurà fins al 3,4 % el 2017. Aquests percentatges superen els objectius compromesos amb Brussel·les en el 2,8 % del PIB per a aquest any i en l'1,4% per al següent.

Obama anul·la el viatge

Al gest del Banc d’Espanya d’advertir sobre la relació entre economia i incertesa política, s’hi sumava el del president dels EUA, Barack Obama. Obama, sobtadament, ha decidit la tarda de divendres postergar el seu viatge a Espanya, previst per al mes de juliol. Ho anunciava el ministre espanyol d'Afers Exteriors en funcions, José Manuel García-Margallo. "Hi havia hagut uns contactes dient que al president Obama li encantaria viatjar a Espanya. Però entenc perfectament que, sense un govern amb capacitat plena, probablement no seria el més indicat", assegurava en ministre en funcions.

Però si amb el gest d’Obama no hagués quedat clar el missatge, García- Margallo afegia: "En concret, el que em va dir Obama és que a veure si formem govern perquè està desitjant venir a Espanya”. Fins i tot, el president dels EUA hauria assegurat la seva “comoditat” amb els quatre darrers anys de Mariano Rajoy, alhora que el ministre en relatava els acords que Obama trobava com a més notables. Ningú de la Casa Blanca ha pogut confirmar la conversa, però el fet, és que Obama té previst viatjar a Europa el proper juliol per assistir a la cimera de l'OTAN que se celebrarà a Polònia, però no a Espanya.

Així les coses, del president estadounidenc només se’n coneix l’explicació de Margallo, per ningú contrastada; i de l’economia espanyola, després de més de 100 dies sense executiu, només se’n coneix que, de moment, la inestabilitat política “no ha afectat” a les previsions econòmiques, però “ho podria fer”, segons Cos. Serà que al món li apressa formar un nou executiu, i si pot ser, que posi el dèficit per damunt de qualsevol altre element. Curiosament, com indica Soraya Sáenz de Santamaría, ha fet “amb gran esforç” el Partit Popular (PP).