ETA té en aquest moment 360 membres empresonats, dels quals 280 a Espanya i 80 a França, repartits entre 44 presons espanyoles i 20 de franceses (els darrers dirigents d'ETA són gairebé tots en institucions penitenciàries franceses). També hi ha tres etarres detinguts, pendents d'un procés d'extradició, a Suïssa, Regne Unit i Portugal. L'any 1978 es va començar, de forma tímida, l'allunyament d'alguns presos etarres del País Basc. Però va ser el 1989, en temps de Felipe González, quan els governs de França i Espanya van apostar per l'allunyament sistemàtic dels presos del seu territori, en l'anomenada "política de dispersió". La mesura, impulsada pel ministre de l'Interior, Antoni Asunción, i pel de Justícia, Enrique Múgica, tenia com a objectiu principal debilitar el col·lectiu de presos. S'argumentava que la mesura es prenia per evitar que la banda coaccionés els presos que se'n volien distanciar; malgrat tot, durant lustres els presos van mantenir una forta cohesió. La política de dispersió s'ha aplicat des d'aleshores, tant pels governs del PP com pels del PSOE, tot i que el govern de José María Aznar, en el marc de les converses amb ETA, va apropar 135 presos al País Basc. Fins ara, l'única possibilitat que tenen els presos d'ETA per ser apropats a les seves llars és optar per la "Via Nanclares": fer una declaració pública de condemna d'ETA, que molts es neguen a fer. El 2014 el Govern basc va demanar oficialment el retorn dels presos a Euskadi, després que ETA declarés que abandonava les armes, però no hi ha hagut resposta positiva per part de Madrid.
Mapa de presos segons Etxerat.
Dissolució?
Des que ETA va anunciar la fi definitiva de la lluita armada, el moviment abertzale reivindica que s'apropi els empresonats d'ETA a les presons basques, tot al·legant que ja no hi ha perill que tornin a les pràctiques terroristes. Però el Govern espanyol s'hi ha oposat sistemàticament. Jorge Fernández Díaz, quan era ministre d'Interior, va assegurar que la política de dispersió es mantindria fins a la dissolució de la organització, en la línia que defensa també Rajoy. El nacionalisme basc, per contra, creu que amb el desarmament ETA ja ha demostrat la voluntat de deixar les armes i que és el moment que el Govern espanyol faci algun gest.
Resocialització suspesa
La legislació espanyola estableix que la pena de presó ha de servir per resocialitzar els presos i ajudar que no tornin a delinquir quan surtin del centre penitenciari. I per a la resocialització es considera essencial que els presos estiguin en contacte amb el seu entorn immediat. La dispersió per part de l'Estat entra en contradicció amb l'objectiu de resocialització, perquè contribueix a l'aïllament dels presos respecte al seu entorn. Per altra banda, alguns juristes consideren absolutament intolerable que la situació d'un pres depengui, no del seu comportament o de la seva rehabilitació, sinó d'una organització que actua fora de la presó.
La polèmica dels malalts
El manifest de Baiona reclamava que els presos "que estan malalts o estan al final de la seva condemna" siguin alliberats. Fins ara el Govern espanyol, en el cas dels presos etarres, ha estat molt reticent a aplicar les mesures d'excarceració dels malalts greus que estableix la mateixa llei espanyola. És molt conegut el cas de Josu Uribetxebarria Bolinaga, un dels segrestadors d'Ortega Lara. Era a la presó des del 1997, condemnat a una pena de 224 anys. El 2005 se li va diagnosticar un càncer que es va anar agreujant. El 2012 un jutge de vigilància penitenciària va decretar-ne l'excarceració perquè patia un càncer terminal. La fiscalia i diversos mitjans de comunicació van engegar una forta campanya per evitar que sortís de la presó, però finalment va ser excarcerat i el 2015 va morir a causa del càncer que patia.
Els col·lectius de familiars de presos
La dispersió dels condemnats no només suposa un agreujament del seu patiment dels presos, sinó també dels seus familiars, que per mantenir el contacte amb el pres han de fer llargs viatges. El grup Etxerat, integrat per familiars i gent propera als presos, considera que la política penitenciària suposa una vulneració dels drets humans dels presos, però també dels seus familiars. Argumenten que els nens es troben especialment afectats per l'absència dels seus parents; a causa de la distància, no poden fer totes les visites autoritzades i perden el contacte amb els seus progenitors. Etxerat fins i tot documenta el cas de 16 parents de presos morts en accident de tràfic quan anaven a veure'ls. Per altra banda, alguns juristes apunten que el tractament discriminatori dels presos d'ETA només serveix per consolidar la solidaritat dels seus familiars al voltant de reivindicacions ideològiques i per contraposar-los amb l'Estat. D'aquesta forma es contribuiria a l'enquistament de la violència.
Justícia restaurativa
Alguns juristes reivindiquen que, en un cas com el basc, el que cal és implantar la justícia restaurativa, amb l'organització d'actes en què es trobin víctimes i victimaris per tal de tancar el trauma. Argumenten que la pena de presó està orientada a reinserir el delinqüent, però no pensa en el patiment de la víctima. Aquestes pràctiques s'han començat a posar en marxa, però els experts apunten que la política penitenciària aplicada als presos d'ETA tendeix a frenar aquestes iniciatives, que fins ara només han estat impulsades per la Direcció de Víctimes del Terrorisme del Govern Basc. A més a més, hi ha moltes víctimes que es neguen a participar en aquest tipus d'experiències.
A França, també
Els presos d'ETA empresonats a França també han estat sotmesos a una política de dispersió. Aquí també hi ha hagut protestes dels presos i els seus familiars davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans. Però fa tan sols unes setmanes aquest tribunal va desestimar una denúncia dels familiars d'un etarra dispersat, al·legant que havia mantingut prou relacions amb els seus familiars des que va ser empresonat, i afirmant que els seus drets no havien estat vulnerats
Condemnes internacionals
Amnistia Internacional ha condemnat la política de dispersió en els seus informes: "La política de dispersió de presos va contra dels estàndards internacionals. Segons aquests estàndards els presos i preses tenen dret a complir la condemna en un lloc proper a la seva residència habitual sempre i quan sol·licitin el trasllat de forma individual i sigui possible". Per tant, Amnistia ha demanat al Govern espanyol que revisi la política penitenciària. Malgrat tot, les institucions judicials espanyoles, en diverses ocasions, han dictaminat que la política de dispersió no viola drets fonamentals.
I el problema del GAL
Un altre dels afers que també es discuteix en el procés de pau és la qüestió de les víctimes dels Grupos Antiterroristas de Liberación (GAL), del Batallón Vasco-Español (BVE) i d'altres grups implicats en la guerra bruta contra ETA. Molts d'aquests casos van ser investigats superficialment i va haver-hi molt poques condemnes. La gran majoria de han quedat impunes i les víctimes d'aquests atacs demanen que es tornin a obrir les investigacions.