La fórmula habitual que segueix tant el Rei com el president espanyol, en aquest cas Mariano Rajoy, en un cessament d'un càrrec públic és agrair-li al decret de cessament del Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) els "serveis prestats". Sempre s'ha fet així i, pel que es veu, es continua fent, però amb el pas al costat que va fer l'expresident del Govern Artur Mas se'ls va passar per alt.

El BOE del 22 d'abril recull el cessament de l'expresident de Múrcia Pedro Antonio Sánchez López divuit dies després que presentés la seva dimissió quan va ser investigat pel cas Auditorio —amb Mas van publicar-ho només tres dies després—, però aquesta no és l'única diferència.

Amb la plantilla típica dels decrets que es publiquen pels cessaments, tant el rei Felip VI, com el president espanyol agraeixen al final de l'escrit "els serveis prestats" a l'expresident de Múrcia, cosa que no van fer amb Mas. En aquell BOE, del 12 de gener del 2016, es va optar per ometre aquest tancament habitual per ordre de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, que va deixar anar que "no hi havia res a agrair".

Cessament de Pedro Antonio Sánchez

Cessament d'Artur Mas

De fet, aquest va ser el segon distanciament que va protagonitzar el Rei amb Catalunya, després que trenqués la tradició i deixés plantada la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per comunicar-li la investidura de Puigdemont.

La diferència

Mas va fer el pas al costat forçat per la CUP, que no el volia com a president per tirar endavant el procés, i va passar el relleu a Carles Puigdemont per poder complir amb el mandat de la ciutadania que va donar majoria absoluta a JxSí i la CUP el 27 de setembre apostant pel dret de decidir i el referèndum. Els motius de l'expresident de Múrcia, però, són ben diferents.

Pedro Antonio Sánchez va dimitir només 24 hores abans que el Parlament de Múrcia debatés una moció de censura presentada pel PSOE contra ell per haver pactat, entre moltes altres coses, amb Púnica el pagament de la suma, a càrrec dels comptes públics, de 3.000 euros a fi de netejar la seva imatge.

La diferència en les dues dimissions és clara. Un va dimitir perquè la CUP no cediria si no ho feia i no podia complir, llavors, amb la voluntat ciutadana. L'altre per estar implicat en una trama de corrupció. Amb un "no hi havia res a agrair"; amb l'altre, sí.

Aquest, però, no és l'únic agraïment polèmic que ha fet darrerament el govern de Rajoy. El gener d'aquest any ja van agrair a l'ambaixador d'Espanya al Regne Unit Federico Trillo els "serveis prestats", després que dies abans que sortís publicat el seu cessament sortís a la llum un informe en què el Consell d'Estat dictaminava, amb 13 anys de retard, que el govern del PP de l'època, i en particular el ministre de Defensa, Trillo, havia actuat de forma incorrecta quan va contractar un servei de transport aeri que no oferia garanties mínimes de seguretat per a les tropes que volaven entre Espanya i l'Afganistan.