El desafiament de Joaquim Paladella, alcalde de Batea, que pretén segregar aquesta localitat de la Terra Alta i de Catalunya i integrar-la a l’Aragó, ha causat un fort rebombori tant a Catalunya com a l’Aragó, tot i que tot plegat es pugui reduir a una simple pugna per aconseguir més serveis i per tant, es tracti d’una maniobra política per aconseguir que el Govern els presti més atenció.

Aquest mateix dimarts, el municipi celebra un ple extraordinari per tractar precisament la proposta de l’alcalde d’iniciar els tràmits legals per passar a formar part de l’Aragó. Ara bé, per molt sorprenent —i amb poc recorregut, a jutjar per la reacció dels empresaris del mateix poble— que sembli la decisió del dirigent de Batea, el fet és que la proposta de Padalella no és cap novetat. Té precedents, i precisament a la inversa, de la banda aragonesa.

Efectivament, demanar canviar de territori ha estat una tàctica utilitzada per diversos municipis fronterers al llarg dels anys, i tot i que mai no ha anat més enllà d’un toc d’atenció; al març de l’any 1996 es va produir l’intent més sonat de canvi territorial. En aquella ocasió vuit municipis de la Franja de Ponent, els integrants de la mancomunitat de la Ribagorça Oriental, a Osca, van anunciar la seva intenció de demanar la incorporació a Catalunya.

Municipis catalanoparlants

Es tractava dels municipis de Benavarri, Tolva, Viacamp-Llitera, el Pont de Montanyana, Areny, Sopeira, Bonansa i Montanui, tots ells catalanoparlants, que van mostrar la seva disconformitat amb el pla de comarcalització de la Diputació General de l'Aragó —la Generalitat aragonesa—, que aglutinava en una mateixa comarca, la de la Ribagorça, tant els municipis catalanoparlants com els que no ho eren, fixant la capital a Graus, on no s’hi parla el català.

La intenció d’aquests vuit municipis era la de demanar que si no es reconeixia la seva singularitat lingüística i cultural com a territoris catalanoparlants amb la constitució d’una comarca pròpia, es podria demanar la incorporació a Catalunya, en concret a la veïna comarca de l’Alta Ribagorça, amb la qual eren i són habituals els contactes de tot tipus.

Amb tot, la demanda no va anar més enllà i malgrat que el govern aragonès es va mostrar receptiu a discutir amb els pobles afectats els plans de comarcalització, finalment es va constituir la comarca tal com estava previst, amb capital a Graus i sense diferenciar la zona catalanoparlant.

Això sí, el precedent demostra que la intenció de l’alcalde de Batea no és nova i que, amb tota probabilitat, no és més que una maniobra per aconseguir més prestacions per part del Govern.