El debat sobre la successió del president del Partit Popular, Mariano Rajoy, quedarà ajornat per ara al carrer Gènova amb independència de la duració de la legislatura espanyola i en cas que el gallec decideixi finalment no revalidar un tercer mandat –com fa uns dies va assegurar que volia fer, en una entrevista a Faro de Vigo–. La proposta de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, d'introduir les primàries en el proper Congrés del PP –dies 10, 11 i 12 de febrer– ha estat descartada en tromba per una majoria de populars en les darreres hores, a excepció de la secció balear i malgrat el silenci eixordador de València, feu de la difunta exalcaldessa Rita Barberà.

L'esmena de Cifuentes als estatuts de la formació implicaria que el candidat fos escollit per la militància, en virtut de la premissa "un militant, un vot", gràcies a un sistema de doble volta: les anomenades primàries. La mesura corregiria aquella presentada al desembre pel vicesecretari d'organització, Fernando Martínez Maíllo, el qual va proposar el model de compromissaris similar al de les eleccions americanes. Aquest consisteix en què els afiliats inscrits escullen un seguit de representats que més tard es reuneixen al Congrés i voten el president del PP.

Els avantatges d'aquest sistema passen per no dificultar la reelecció del candidat oficial –gairebé sempre únic– proposat per l'aparell del partit. Estrictament, les assemblees territorials escullen els seus delegats al Congrés, però el fet és que el partit acostuma a facilitar el llistat per a la votació d'aquests. Per desbancar la candidatura oficialista cal superar-la en vots i no resulta fàcil. Els noms de la direcció genovesa acostumen a ser càrrecs del PP que tenen visibilitat mediàtica i el reconeixement d'un aval de gestió que li proporciona el mateix partit.

Així i tot, Cifuentes nega que vulgui qüestionar Rajoy. "Ningú no ho fa, però la idea de Maíllo és millorable", afirmava, mentre assegurava que seguirà treballant per polir la seva idea i arribar potser a un terme mig, ja que porta la mesura al seu programa. Sobre això, ella creu que al contrari, que el seu sistema serviria per reforçar-ne el lideratge del gallec. Però el punt imbricat de la situació actual és què passaria si el partit entrés en guerra, davant la incògnita latent sobre qui serà el proper dofí de la formació. 

Hi ha qui creu al govern espanyol que si Santamaría resol el conflicte amb Catalunya, té números per substituir Rajoy

Rajoy continua sent fins al moment el principal aval del PP a les urnes, creixent en escons al llarg de dues convocatòries electorals. D'altra banda, no se n'ha parlat més de l'Operació Menina, amb què es volia reemplaçar-lo presumptament per la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, quan tothom el vetava per a la formació de govern mesos enrere. La possibilitat de la vicepresidenta, però, segueix en els llimbs i hi ha qui creu que si "lo de Catalunya" li surt bé, té números per postul·lar-se. Fins que això no arribi, el candidat gallec Alberto Núñez Feijóo sembla ancorat quatre anys més a la comunitat autònoma que presideix. I finalment, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, s'hauria fet un tret al peu amb l'escàndol sobre el fallit nomenament de l'exministre José Manuel Soria per al Banc Mundial, involucrat en els Papers de Panamà.

Així i tot, el problema vindria per la banda generacional. El joves vicesecretaris del PP vénen fent evident el seu descontentament quant a la corrupció i la regeneració –cas Barberá, Soria, Gürtel, Púnica–. I inclús, els joves lleons ja havien indicat temps enrere que preferirien un sistema com el proposat per Cifuentes, tot i que aquest dimarts alguns s'hi han desmarcat, com ara Pablo Casado. Davant d'aquest escenari, el temor podria ser que reprenguessin allò que defensaven fa mesos, i fessin una mena de giragonsa deixant el partit en escac.

Precisament, existeix un component de desconfiança a Génova sobre el mètode que a PSOE i Podemos empren per a escollir els seus líders. El portaveu del PP, Rafael Hernando, ha demanat explícitament aquest dimarts no copiar "fracassos" d'altres. El propi Maíllo assegura que la de la madrilenya no és una opció majoritària. La qüestió és que les praxis pròpies del PP sempre han estat que el candidat és un, avalat pel seu predecessor: l'expresident José María Aznar ho va fer amb Rajoy, i s'esperaria que aquest fes el mateix amb el següent.  

Aznar i un Think Tank de joves liberals fa mesos defensen la possibilitat que al PP els militants triïn directament el candidat

Però el més inquietant d'aquest debat és el moment en què ha aparegut. Just el mateix dia en què els rumors sobre un nou partit d'Aznar corrien pels mitjans de comunicació. El fet és que ell, juntament amb un Think Tank de joves liberals de dretes, anomenat Red Floridablanca, fa mesos defensen la possibilitat que al PP els militants triïn el seu candidat segons la idea "un militant, un vot". Cifuentes és en aquest sentit una de les anomenades "regeneracionistes" dels populars, per les seves bones relacions amb Ciutadans, qui li va facilitar la investidura. 

I mentre tot això passa, a Génova asseguren que al Congrés s'ha de poder parlar "de tot", per bé que només s'ha sentit "còmode" amb la seva idea de la madrilenya la secció balear. El líder del PP basc, Alfonso Alonso, Feijóo, o Xavier García-Albiol s'hi han mostrat clarament en contra, així com la resta de comunitats del centre i el sud de l'Estat. A València, Isabel Bonig guarda silenci, tot i que fa mesos es va manifestar suport a tesis similars a les de Cifuentes. I curiosament, aquest és el mateix feu que va permetre a Rajoy imposar-se el 2008, quan el resultat li era ajustat i Barberá li va donar tot el seu suport.