Si les lleis de l'espai-temps permetessin tirar el rellotge set anys enrere, el Partit Popular tornaria a recollir signatures per tombar l'Estatut de Catalunya, com va fer l'any 2010. La manifestació pel dret a decidir del 2012 tornaria a produir-se, així com les visites de l'expresident Artur Mas al seu homòleg espanyol, Mariano Rajoy, per demanar-li el pacte fiscal. La negativa del segon conduiria a la consulta del 9-N del 2014, i tres anys més tard, Mas, i els exconsellers Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs, tornarien a ser inhabilitats. Espanya tindria el sobiranisme com a principal problema polític, i el Tribunal Constitucional acumularia recursos per evitar el referèndum promès per la Generalitat el 2017. I tot això seria així, perquè després de set anys, el PP no està disposat a reconèixer que alguna cosa amagava aquell text passat pel ribotque uneix tota l'oposició al Congrés per assegurar que va marcar el punt d'inflexió amb l'Estat.

És la conclusió del debat celebrat a l'Ateneu de Madrid aquest dimecres, com a cloenda del cicle "Catalunya, a la cruïlla", on el mateix expresident Mas i l'exministre José Manuel García- Margallo, van participar el dia anterior. Aquest cop ha comptat amb la participació del líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, el d'ERC, Joan Tardà, la diputada del PDeCAT, Lourdes Ciuró, la del PSC, Meritxell Batet, el del PP, Jordi Roca, i el de Ciutadans, Sergi Campos. Ciuró venia en representació de Carles Campuzano, que ha hagut de marxar cap a Barcelona, com una al·legoria del tema que es tractava, després que s'ha conegut la sentència d'inhabilitació a Homs d'un any i un mes per haver contribuït a posar les urnes del 9-N el 2014. 

"La sentència va deslegitimar la Constitució, però també la reforma de l'article 135", deia Domènech. "No es pot obviar que la sentència de l'Estatut va fer repuntar l'independentisme, tot i que Convergència es va posar dins de la roda del hàmster. Hi havia una crisi molt forta i la Generalitat va fer propaganda per tirar la culpa al govern central", el seguia Campos. "Després de tombar l'Estatut aprovat pel Parlament i el Congrés, s'havia de repetir tot el procés. Ara els catalans volen protagonitzar el seu futur", ha explicat Tardà. "Van preferir el continuisme a una alternativa", deia Ciuró. "El detonant principal va ser tombar l'Estatut", reconeixia Batet. Però Roca, s'hi negava en rodó, sol entre els sis. "Si tan delicte de lesa democràcia era això de l'Estatut, ¿per què Convergència ens va venir a demanar suport per als pressupostos?". 

Cadascú exemplificava un parer de sobres conegut, reencarnant les essències dels respectius programes electorals. Així, el debat amenaçava de no presentar cap sorpresa, fins que un espontani ha irromput enmig de la sala, megàfon en mà, per denunciar "la corrupció" i altres greuges que veia en el procés sobiranista per a la unitat d'Espanya. El moderador no ha necessitat policies per espantar-lo, sinó que ell mateix s'ha aixecat a empènyer-lo fins a la porta, mentre Domènech seguia relatant el seu discurs. "Ara m'he perdut", però de seguida s'ha retrobat.

Ràpidament els portaveus han tornat al moment present, i la majoria dels 5 ha tornat a carregar contra el govern de Mariano Rajoy. Ciuró i Batet han coincidit que la Moncloa s'ha tancat al diàleg, però la socialista no creu que la Constitució estigui deslegitimada, com pensa Domènech. La seva proposta és la reforma constitucional, per mantenir el pacte de convivència. Els independentistes veuen les urnes com l'únic camí a seguir, i així ho han defensat. "Estem il·lusionats perquè per primer cop tenim els instruments per decidir el nostre futur", ha dit Tardà. "Per molt que hi hagi inhabilitacions, vindran altres persones i prendran el relleu", avisava Ciuró. Campos demanava aparcar aquest debat, però, i abordar els "problemes reals, com la corrupció i la desocupació". 

I enmig d'aquesta diversitat de medicines, el popular no volia recollir-ne cap per adreçar a la Moncloa i mirar de donar alguna solució, sinó que seguia relatant que la culpa era del "pujolisme". Marca registrada, o no, aquest fenomen es caracteritzaria per emprar el "mètode populista, buscar un culpable, dir que la culpa és d'Espanya perquè ens té mania i hi ha una conspiració, trenquen llaços i després ens diuen que estan trencats", explicava. Així, després de set anys Ciceró diria que els qui no coneixen la seva història, tornaran a repetir-la, i el PP trobaria la seva principal semblança amb el sobiranisme: que tots dos ho tornarien a fer.