"No sé quin greuge al·legaran ara, és un acudit, si el fiscal demanava 10 anys d'inhabilitació", deia una font de la direcció del Partit Popular després de la reunió del comitè de direcció d'aquest dilluns i que ha presidit el president del govern i del PP, Mariano Rajoy. Aquest no ha comparegut i s'ha emplaçat al seu portaveu Pablo Casado en roda de premsa a Génova. La posició oficial del partit és que el full de ruta és "una agressió en contra de la legalitat", tot deslegitimant que d'ara endavant s'accelerin els preparatius pel referèndum. A Moncloa asseguren que és "una derrota judicial" del procés.

"Són minoria i el que s'ha fet és justícia. És victimisme usat com a cortines de fum això d'embolicar-se en la senyera per a justificar la corrupció. Intenten dir que el govern d'Espanya viatja cap allà, però la veritat és que el nostre partit està allà. Seguirem defensant el dret a viure dins d'Espanya de tots els catalans, hi ha qui vol aixecar barreres", ha dit Casado, preguntat per El Nacional, sobre si a partir d'ara s'esperava una reacció del sobiranisme i del govern de la Generalitat per accelerar el full de ruta, com fa mesos que avisen JxSí i la CUP.

La qüestió és que aquesta posició és la defensada per l'executiu del president Carles Puigdemont i d'Oriol Junqueras. També és la mateixa consideració que l'exconseller de la Presidència, Francesc Homs, va fer davant el Tribunal Suprem, quan va dir als magistrats que el 9-N podria arribar a generar en l'imaginari sobiranista el mateix malestar que en el seu moment la tombada de l'Estatut d'Autonomia per part del Tribunal Constitucional l'any 2010. El punt d'inflexió, però, no és vist com a tal de moment per part dels genovesos i Moncloa, en virtut de la Constitució. 

Així les coses, l'advertiment del PP és evident, sobretot de cara al referèndum previst per Puigdemont i Junqueras abans que acabi setembre del 2017, tant si és amb avançament temporal, o sense. "La justícia posa cadascú al seu lloc. Ningú està per sobre de la llei i ningú pot intentar trencar la convivència entre els catalans. Els espanyols i els catalans han de tenir la certesa que no existirà la impunitat. Creien que aquells que incomplien la llei no tindrien cap conseqüència", ha dit Casado. "És tranquil·litzant que la justícia actuï", ha reblat més tard. 

Sobre el cas concret de la inhabilitació de dos anys per a l'expresident Artur Mas, Casado ha subratllat els perjudicis en què presumptament hauria incorregut abans Convergència i ara el PDeCAT, pel seu gir independentista. "El procés suposa un cost electoral molt important a les formacions que s'hi han sumat", ha assegurat en relació amb si la sentència el deixava fora de l'òrbita política durant un temps. Mas mai ha descartat presentar-se com a candidat del PDeCAT, després que Puigdemont assegurés que no voldria ser com a cap de llista electoral. 

A Génova no s'accepta la idea que el 9-N hagi estat un "judici polític", i a l'espera de la sentència d'Homs per part del Suprem, diuen lamentar i sentir "tristesa" perquè "per primera vegada" un expresident de la Generalitat sigui jutjat per un tribunal i fonts del govern espanyol tampoc ho troben "agradable".  El de Mas és el primer cop després de 1978, ja que l'expresident Lluís Companys sí que ho va ser durant la Segona República. El 6 de juny de 1935 per deu vots a favor i vuit en contra, Companys i els membres del seu govern van ser condemnats a trenta anys de reclusió major i inhabilitació absoluta.

Rajoy no ha pogut afegir més comentaris perquè el portaveu els traslladés, ja que el comitè s'hauria acabat abans de conèixer la sentència, segons fonts de comunicació del PP. Aquest mateix dilluns, el president espanyol es trobava a les 13.15 hores a la Moncloa amb el president del Tribunal de Comptes de la Unió Europea, Klaus-Heiner Lehne, però no es preveu cap roda de premsa posterior. Així i tot, fonts de la direcció del partit diuen que s'ha parlat de Catalunya "en general" i fonts de Moncloa reiteren la posició de sempre: "Respecte a la legalitat i al veredicte dels tribunals", a més de "normalitat" en el resultat.

Iglesias es desmarca

Com és habitual en tot allò relatiu al procés, el líder de Podemos, Pablo Iglesias, és l'únic dirigent espanyol que ha ofert una opinió de crítica sobre que el 9-N hagi acabat amb una condemna. Tot i així, s'ha desfet en crítiques sobre la figura de l'expresident i la seva "herència pujolista".

Diferent ha succeït amb el portaveu del PSOE al Congrés, Antonio Hernando, i el de Ciutadans, José Manuel Villegas. Hernando ha considerat "benèvola la sentència, i la "conseqüència lògica" d'haver posat les urnes. Villegas veu aquest pas com un avís sobre que a Espanya i a cap altre país de "l'Estat de Dret" els polítics no estan per sobre de les lleis i els tribunals. "Estem per complir-les, o en tot cas, per a modificar-les, no per saltar-nos-les" ha reblat.