El ball d'acords entre el Partit Popular i el PSOE amenaça d'acaparar la Conferència de Presidents Autonòmics, i de deixar un cop més el criteri territorial fora de joc. L'absència de Catalunya i el País Basc ha ofegat l'Operació Diàleg, en l'intent de deixar el sobiranisme sense referèndum. Però amb presència o sense ella de les úniques comunitats no governades pel PP i PSOE, aquests podran vehicular-hi igualment els seus interessos estatals. D'una banda, traslladant els seus pactes recents per a la ratificació, i, de l'altra, facilitant a la Moncloa pressionar les autonomies socialistes per als Pressupostos, si fos necessari, ara que fonts de l'executiu veuen "un clima positiu" d'entesa. 

Mentre la lideressa andalusa Susana Díaz suma punts en la carrera per liderar Ferraz, la reunió del 17 de gener pot servir per a donar combustible al tàndem de pactes recents amb els populars –per exemple, pobresa energètica o la pujada del salari mínim–. Sobre la taula hi haurà la sostenibilitat de l'estat del benestar –que inclou dependència o pensions–, o les infraestructures, que podrien estovar els ànims de les set autonomies socialistes (Astúries, Aragó, Balears, Extremadura, Castella la Manxa, València, Andalusia) en la correlació de forces que les uneix amb Madrid.

La conferència arriba també després de la queixa de diverses comunitats durant el Consell de Política Fiscal i Financera sobre el sistema de finançament de l'Estat. "No és un regal", deien unes quantes sobre el Fons de Liquiditat Autonòmic. "Prou xantatge", es queixava Díaz dies abans. La socialista es lamentava que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, fa servir les comunitats socialistes com a "ostatges" per aprovar els comptes a Mariano Rajoy. Una pressió similar es va produir amb la investidura, quan hi havia el risc d'allargar el bloqueig.

La qüestió és que el sistema de finançament també serà un motiu de la trobada, però no se n'esperen canvis en la línia que volen Catalunya, Balears i la Comunitat Valenciana. Les tres es van tornar a quedar soles reclamant el dèficit asimètric que recomana l'Autoritat Fiscal Independent, un organisme aliè al poder polític, que defensa que aquest sistema seria més "eficient". Aquí és on el PP podria preservar la voluntat d'algunes comunitats del PSOE, com Castella-la Manxa, que no volen trencar el café para todos, "base del sistema" autonòmic, i sufocar les queixes de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, sobre com el sistema afavoreix Extremadura o Andalusia. 

Així i tot, no serà la primera vegada que les set aconsegueixen reforçar els llaços entre Díaz i Rajoy. Així va passar amb el pacte sobre el dèficit autonòmic entre el PP i el PSOE, o amb el retorn de la selectivitat, en ple procés de derogació de la Lomce. Aleshores ja Catalunya, el País Basc i Navarra van criticar que els dos partits estatals havien cuinat sols la qüestió. 

De fet, Educació tornarà a ser un tema estrella de la reunió de presidents, i algunes fonts asseguren que s'abordarà també el pacte nacional en aquest àmbit, que també inclou Ciudadanos, però aquests no hi seran. Novament, la nova política serà apartada del tàndem bipartidista.

Majoria de vots  

El dia 21 de desembre els consellers de la Presidència Neus Munté i Josu Erkoreka no van ser en la tria de temes i del format de la conferència. Al matí, tindrà caràcter deliberatiu, amb una intervenció de Rajoy sobre temes de la Unió Europea i d'altres que configuren l'ordre del dia, i a la tarda, caràcter decisori –en una votació amb majoria de vots de PP i el PSOE–. "S'ha decidit l'agenda entre tots", deien fonts de la Vicepresidència, com si exhibissin el criteri compartit entre Estat i autonomies. El fet és que les segones no deixaran de ser un instrument per als fins polítics del primer.

Per exemple, la llei de pobresa energètica hi serà traslladada de forma gairebé obligada, perquè part de la competència és autonòmica. El temor tàcit que el ministre d'Energia, Álvaro Nadal, ha subratllat en diversos cops és que en el desenvolupament del reglament s'envaeixin competències, perquè les socials són de les autonomies i la política energètica, de l'Estat. El mateix Nadal va posar en dubte el seu esperit codecisori afirmant que si Espanya fos un Estat centralitzat "no hi hauria problemes" a l'hora de legislar sobre aquesta qüestió.

Més enllà d'evitar noves causes al Tribunal Constitucional, l'absència del president Carles Puigdemont i del lehendakari Íñigo Urkullu no altera perquè la llei tiri endavant. Nadal va indicar que ja hi havia grups al Congrés que podien vetllar pels seus interessos, com és el cas d'ERC, el PDeCAT o el PNB. A més, el mateix titular d'Energia va assegurar que les comunitats que tinguin una llei pròpia, com és el cas de Catalunya –que ha servit per inspirar la llei espanyola–, podran seguir aplicant la seva.

Per tant, amb el PSOE i el club de les set, el PP ja va fent.