El dia després que el Tribunal Constitucional suspenia l'acord del Parlament de Catalunya per a la celebració d'un referèndum, el Congrés també tanca la darrera porta de la negociació sobre el dret a decidir. La proposta del líder del PDECat, Francesc Homs, per crear una comissió que abordi els 46 punts de la Generalitat no ha prosperat perquè Partit Popular, PSOE i Ciutadans han sumat 244 vots en contra, mentre's que Podemos, ERC, PDECat i PNB, EH Bildu, 91 vots a favor. Segons Homs, els primers es neguen a posar les urnes per temor. "No volen referèndum perquè no es veuen capaços de guanyar a Catalunya", va afirmar, afegint aquest dijous que l'oferta de diàleg de la Moncloa "era propaganda". 

"De què tenen por?", preguntava Homs des de la tribuna durant el debat d'aquest dimecres, respost més tard pel portaveu de C's, José Manuel Villegas. "Tenim por de qui es creu per sobre de les lleis i tribunals", va indicar Villegas. S'hi afegia la diputada del PP Alícia Sánchez Camacho, qui va reblar que havia costat "molt" construir la democràcia a Espanya i que, per tant, no estan disposats a trencar la seva sobirania nacional. Al seu torn, la diputada del PSC Meritxell Batet va donar a entendre que no hi ha temor, sinó que la seva proposta era votar un acord conjunt, amb la reforma constitucional.  

Davant la negativa a negociar el punt 1 del 45+1 d'Homs, PP i C's van posar damunt la taula els seus canals alternatius. Camacho i Villegas reiteren que el president Puigdemont ha d'assistir a la Conferència de Presidents Autonòmics, on el finançament i les inversions seran objecte de debat, com a "interessos" catalans. Sobre això, el portaveu de C's va insistir que no podien acceptar el dret a decidir com a forma útil de resolució del conflicte. "Per a vostès el referèndum no és un fi en si mateix, sinó un instrument per a la independència, el monotema, i ja van fer unes eleccions plesbicitàries que van perdre el 27-S", va lamentar.

Els únics partits que sí creuen legítim aquest mecanisme van reivindicar-se tractant de dessacralitzar la idea que a la política espanyola no hi cap el referèndum. El líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, va expressar que la negociació política podia ser-hi, i ho havien avalat constitucionalistes com Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón. Per aquest motiu, denuncia que el TC hagi esdevingut el "Tribunal de Catalunya". S'hi va sumar a la demanda la diputada d'ERC, Ester Capella, afirmant que la negociació política podia ser-hi i havia ser de "govern a govern", és a dir, Moncloa- Generalitat, bilateralment.

Però abandonada la idea que el Congrés n'accepti la negociació, el debat va centrar-se a estones en criticar perquè Homs volia fer un darrer gest de negociació. Batet denuncia "incongruències" i "contradiccions" en dir que es faria un referèndum, però alhora s'havien de negociar els punts incomplerts pel govern central. Aquí ERC es desmarcava d'Homs lleugerament, reconeixement que ells tampoc veien necessari debatre res més en un sistema que els ha "deixat pel terra" l'autogovern català, per bé que finalment sí feien confiança al líder del PDECat en la seva darrera "oportunitat" a l'Estat.

ERC i PDECat, unitat d'acció

Inicialment, els republicans volien abstenir-se, perquè segons argumenten fonts d'ERC consultades per El Nacional, Junts pel Sí ja compta amb l'aval del Parlament i té un full de ruta propi per fer un referèndum d'autodeterminació en el termini d'un any. Així les coses, finalment el portaveu Joan Tardà ha anunciat que farien costat als seus companys, i votarien que sí. Això permet mantenir la unitat d'acció que les dues forces independentistes mantenen a Madrid des de l'inici del procés, com va ser el cas de les investidures a president espanyol.

Aznar i C's s'alien

Conforme l'Operació Diàleg entra en un carreró sense sortida, s'obre un conflicte paral·lel entre el president Mariano Rajoy i l'expresident espanyol, José María Aznar pels fantasmes del passat. Domènech va posar el dit a la nafra denunciant que als populars els semblés "perillós" el discurs d'Aznar sobre que no s'havia de criticar la tombada de l'Estatut català. Així ho va fer la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría fa uns dies a la cadena COPE, afirmant que "l'error" era de PP i PSOE per no haver-se assegut a negociar amb anterioritat com evitar que la nova llei marc de l'autogovern català fos paral·litzada.

Així les coses, C's s'ha aliat amb l'aznarisme per burxar Rajoy, com ja va sent habitual en el tàndem tàcit Rivera -Aznar. Villegas va dir que va ser un "nyap" l'acció de l'executiu espanyol i el TC. Al seu torn, Albert Rivera es reafirma que el procés estatutari va ser "un fracàs" que no hauria d'haver tingut lloc. Rivera recorda l'impacte que això va tenir en la ciutadania catalana, ja que ell mateix ho hauria viscut durant la seva estada al Parlament. Tanmateix, el dirigent de la formació taronja exigeix abandonar la via de la "secessió", conforme el diàleg entra en barrina al Congrés.