Per anar bé, el Partit Popular i Ciudadanos haurien de signar el pacte per a la investidura de Mariano Rajoy aquest cap de setmana.

El veto a la immersió lingüística a Catalunya i a qualsevol modalitat de referèndum és una de les qüestions en les que ambdós partits coincideixen plenament.

La sintonia no és la mateixa amb l’espinós tema de la corrupció.

Definició

Un dels sis punts del pacte per a la regeneració democràtica que va proposar C’s estableix “la separació immediata de qualsevol càrrec públic que hagi estat imputat formalment pels delictes de corrupció política fins a la resolució completa del procediment judicial”.

Per a la majoria de mortals i tenint en compte l’històric estatal de casos de corrupció, no hi ha massa marge per a la interpretació. Però els representants de C’s i PP no comparteixen aquesta visió.    

Què diu....

La RAE? “La corrupció en les organitzacions, especialment en les públiques, és la pràctica consistent en la utilització de les funcions i mitjans de les mateixes en benefici, econòmic o d’altre tipus, dels seus gestors.  

C’s? “No és el mateix ficar la mà que la pota”. Aquesta frase és la que han repetit tots els polítics de C’s que, com ja és habitual, no se surten ni un mil·límetre de l’argumentari de torn. El vicepresident del partit taronja, José Manuel Villegas, és l’encarregat de comunicar a la premsa els avenços en les negociacions i, probablement, la persona que ha repetit aquesta frase més vegades.

El matís que ha introduït el partit d’Albert Rivera vol diferenciar els casos de “corrupció” dels de “mala gestió”. Però hi ha qui veu que el matís debilita la fermesa de C’s quan s’han ventat de ser inflexibles en demanar màxims en la lluita contra la corrupció.

Preguntat sobre la qüestió, Villegas ha contestat que entén per corrupció els casos que es doni “finançament il·legal del partit o enriquiment personal o de tercers” i ha matisat que cal “estudiar cada cas”.

Aquesta accepció de corrupció de Villegas ja va bé al PP perquè podrien evitar “fer taula rassa” amb els càrrecs imputats.

De fet, amb aquesta accepció l’expresident de Les Balears, Jaume Matas, no hauria d’haver renunciat als seus càrrecs de govern i partit perquè, en el primer procés judicial que va acabar amb el seu ingrés a la presó, no hi havia hagut ni benefici personal ni finançament irregular del PP.

Cas Clavell

Serà qüestió de casualitat o quantitat però els matisos han pres especial rellevància amb l’últim cas de corrupció que ha sortit a la palestra.

Es tracta del cas del diputat del PP per Castelló, Óscar Clavell. Està processat per malversació i prevaricació quan era alcalde de la Vall d’Uixó.  

Clavell va contractar una empresa de neteja viària i transport de residus urbans, per un import de 700.000 euros, en contra del criteri dels tècnics de l’Ajuntament.

La pregunta és si, en virtut del pacte anticorrupció signat entre C’s i PP, els populars haurien de fer que Clavell dimitís com a diputat.

El secretari de comunicació de C’s, Fernando de Páramo, matisava que “un error de gestió no és el mateix que l’enriquiment il·legal i que robar diner públic”.

“Tot per Espanya”

De moment, el diputat ha assegurat que està disposat a dimitir si li ho demana el partit i que farà “el que calgui per Espanya”.