Unidos Podemos, el PSOE, el PNB, el PDeCAT i Compromís han retut aquest dimecres homenatge a diferents col·lectius de lluitadors antifranquistes, que han definit com a "herois" de la democràcia, en un acte que ha tingut lloc poc abans de la commemoració oficial del 40 aniversari de les eleccions generals de 1977, organitzat per la Cambra Baixa sota presidència del Rei.

L'emotiu homenatge, organitzat per Podemos, Izquierda Unida, EnComúPodem i En Marea ha tingut lloc en una sala d'una de les ampliacions del Congrés i hi han participat entre altres, militants del PCE i el seu secretari general José Luis Centella, sindicalistes, familiars de les víctimes dels successos de Vitòria de 1976, membres de l'associació de nens robats i homosexuals represaliats.

El secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, ha denunciat que la Transició "va invisibilitzar" aquests lluitadors i "va premiar" els repressors, ha vinculat aquella lluita amb el 15 M i ha reconegut el PCE com "la força que més va lluitar contra la dictadura i per la democràcia".

La responsable de Memòria Històrica de Podemos, Ana Domínguez, ha deixat clar, que la seva formació no pot permetre que "s'equipari" als qui "van lluitar pels valors de la democràcia i la justícia social" amb els qui van ser els seus "repressors", entre qui ha nomenat l'exministre de l'Interior Rofolfo Martín Villa, un dels constituents que aquest dimecres seran condecorats pel Rei.

Martín Villa vol declarar a l'Argentina

Precisament la germana d'uns dels cinc obrers assassinats el 3 de març de 1976 en una Església de Vitòria que allotjava una assemblea de treballadors ha explicat que el mateix Martín Villa, ministre quan van succeir els fets, li ha confessat aquest dimecres en el Congrés, que són "els estaments de l'Estat" els que no li permeten anar a declarar a l'Argentina en la causa oberta pels crims de franquisme per la jutgessa María Servini, encara que ell vol fer-ho per defensar-se.

Un dels impulsors d'aquesta querella a l'Argentina també ha pres la paraula per vincular la "impunitat" dels repressors amb la corrupció actual. "Com no robaran ara si han quedat impunes els pitjors dels crims i fins i tot han robat nens?", s'ha preguntat. Del seu costat, el líder d'IU, Alberto Garzón, ha denunciat que "moltes de les fortunes que avui manegen la democràcia ja tenien aquest mateix poder en la dictadura".

Perdons no demanats

Des del PSOE, el diputat Odón Elorza, ha remarcat que els "clarobscurs" de la Transició no han d'impedir de defensar aquell procés, en el qual, ha reconegut, hi va haver "pàgines fosques". "Hi ha errors que no s'han reconegut i perdons que no s'han demanat", ha dit, reclamant que no s'assimili "memòria a odi" i garantint que el PSOE continuarà lluitant pel reconeixement a les víctimes del franquisme entre les que hi ha molts socialistes.

El portaveu del PNB, Aitor Esteban, ha posat èmfasi que la Transició no va ser "idíl·lica" perquè es va fer sota la "pressió dels poders fàctics", mentre que Joan Baldoví, de Compromís, ha dit que l'acte oficial del Congrés s'hauria quedat "coix" sense l'homenatge als antifranquistes, que van ser "injustament" tractats i als quals cal "demanar perdó" i "reparar", segons el portaveu del PDeCAT, Carles Campuzano.

Per la seva banda, el portaveu de EnComúPodem, Xavier Domènech, ha recordat a les 188 persones que van morir víctimes de la "violència institucional" en la Transició, davant les quatre que van perdre la vida en la Revolució dels Clavells portuguesa. "De vegades, les revolucions són millors que les transicions", ha assegurat, arrencant l'aplaudiment dels presents.