L'organització Poble Lliure, considerada l'ànima més pragmàtica de la CUP, i que anteposa la qüestió nacional a la social per contrast amb Endavant-OSAN, l'altre pol que ha marcat fins ara els debats de l'organització anticapitalista, considera que l'independentisme travessa un moment d'"important desorientació estratègica". Per tal de revertir aquesta situació, advoca per "encarar els pròxims mesos a partir d'una estratègia consensuada", amb una "línia estratègica clara i àmpliament compartida" i aposta perquè els partits, entitats sobiranistes i el conjunt de l'independentisme tracin una estratègia "conjunta" fins a la proclamació de la República catalana.

Poble Lliure realitza aquestes consideracions en el seu balanç polític corresponent a aquest mes d'agost, quan l'horitzó polític té les seves properes fites en la Diada Nacional de l'11 de Setembre, que les entitats sobiranistes han convocat de manera descentralitzada, per primera vegada en els últims anys, i especialment en la qüestió de confiança que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha convocat per al 28 de setembre.

Puigdemont, malgrat els requeriments de la CUP, s'ha negat ara com ara a negociar amb els cupaires en tant que considera que no estan en condicions d'imposar res després de la ruptura motivada pel seu no als pressupostos de la Generalitat. Precisament, aquesta és la qüestió que torna a separar la majoria independentista que conformen JxSí i la CUP, atès que els anticapitalistes deslliguen un eventual suport a la qüestió de confiança per tirar endavant el procés d'independència, de l'aprovació del pressupost per al 2017.

En aquest context, la crida de Poble Lliure a la unitat de totes les forces independentistes sembla pressionar en sentit contrari al sector més dur de la CUP, articulat per Endavant, i poques hores abans que l'organització faci públics els resultats de la votació per renovar el seu secretariat nacional, al qual s'ha presentat una única llista de consens o equilibri encapçalada pels pragmàtics Quim Arrufat, que va ser diputat a l'anterior legislatura, i Lluc Salellas, regidor a Girona. 

El "full de ruta" de Poble Lliure per a les properes setmanes està contingut al document de balanç de la situació política després de les eleccions espanyoles, les línies bàsiques del qual sintetitzem a continuació. 

Inviabilitat del referèndum pactat

Els resultats de les eleccions espanyoles del 26 de juny "han demostrat la inviabilitat d'un referèndum d’autodeterminació per a Catalunya, pactat".

Unilateralitat

"Els partits del règim que en les eleccions espanyoles acostumen a treure els seus millors resultats, han obtingut amb prou feines un 40%. Mentre que tant l'independentisme com En Comú Podem mantenen el seu nombre de diputats. Davant d'això ens reafirmem un cop més, a Catalunya es donen les condicions objectives i subjectives per iniciar un procés constituent d'àmplia base popular que superi el règim del 78 i esdevingui una República independent. En aquest camí hi hem de ser tots i totes i hem de tenir la capacitat d'engrescar la gent que, amb més o menys bona fe, creia en la reforma de l'Estat que se sumi a la lluita independentista, com a únic motor de canvi social. (...) Davant d'aquesta situació general a nivell estatal, cal que el poble català emprengui el camí de la unilateralitat com a única opció possible".

El Referèndum (RUI) i la ruptura amb l’Estat

"Es començaria amb l’aprovació, pel Parlament de Catalunya, d’una llei de transitorietat en la qual es faci referència explícita a considerar la validesa d’aquesta llei com a expressió d’inici d’un nou marc legal independent, tot precisant que aquesta expressió de la independència ha de ser convalidada per un referèndum d’independència que aquesta mateixa llei proposi de convocar. Es tractaria, doncs, d’un referèndum de convalidació d’una ruptura o desconnexió que ja s’hauria aprovat al Parlament. Paral·lelament es començaria el debat constituent entorn dels aspectes fonamentals de la nova Constitució de la República catalana independent, una Constitució que s’aprovaria, doncs, ja fora de la legalitat de l’estat espanyol".

Mobilitzacions i accions de boicot

"Des del nostre punt de vista tenim clar que la lluita per la independència, el dret a decidir i la República catalana parteix necessàriament de la confrontació amb els Estats imposats com l'espanyol i el francès. (...) Al llarg de les setmanes i els mesos vinents hem d’anar incrementant les mobilitzacions i les accions de boicot a tots els nivells fins que a l’estat espanyol li resulti més interessant que marxem que no pas mantenir-nos en la submissió".

L'efecte del Brèxit i referèndum sobre la UE

"La victòria d'aquesta opció [el Brèxit], demostra que el dret a decidir dels pobles és molt més potent que les amenaces, i significa un desafiament al catastrofisme, cosa que ens pot servir d'ajuda de cara al procés que viu el poble català.

"En el procés de construcció de la República catalana, també hem de tenir en compte aquest fet, i no podem acceptar com a bona una proposta que doni per feta la integració a la UE (caldrà veure si aquesta ho accepta) sense debat previ. Un cop constituïda la República, s'ha de dur a terme un referèndum sobre la permanència en aquesta institució".

Prioritats polítiques

  1. Mobilització popular

  2. Dinamització del procés constituent

  3. Estratègia per la independència

  4. Acord d’Esquerres per la República Catalana

1. Mobilització popular: Cal que el poble català s’aboqui plenament a una nova mobilització de masses per al pròxim 11 de setembre, que sigui l'inici d'un curs on es facin passos accelerats cap a la proclamació de la República Catalana. Aquesta mobilització no es pot limitar a la jornada de l'11 de setembre, cal que sigui de caràcter permanent: aquest serà la millor garantia de l'avanç cap a la independència.

2. Dinamització del procés constituent:  És una eina amb la qual hem d'aconseguir vincular bona part de les bases de l’espai “dels comuns" fent-lo partícip de la construcció d'un nou estat al servei de la majoria social.

3. Estratègia per la independència: les dificultats per avançar cap a la independència i les mancances en la concreció d'un full de ruta clar que aglutini a la majoria social catalana, demostren una important desorientació estratègica de l'independentisme. (...) Cal encarar els pròxims mesos a partir d'una estratègia consensuada per tal d'arribar a la independència. Sense una línia estratègica clara i àmpliament compartida, segurament continuaríem vagant, intentant arribar a un objectiu sense saber quin camí seguir. Fem, doncs, una crida al conjunt de partits, entitats sobiranistes i al conjunt de l'independentisme a traçar una estratègia conjunta des d'ara fins a la proclamació de la República catalana.

4. Per un Acord d’esquerres per la República Catalana: hem de garantir que la proclamació de la República catalana és l'inici cap a un futur amb més llibertats i justícia social. Per tant, cal que el conjunt de les esquerres autocentrades arribem a un acord que permeti guanyar l'hegemonia social del procés independentista i desplaçar a aquells que encara es puguin veure temptats a assumir posicions dilacionistes.