El portaveu parlamentari del PNB i president del Gipuzko Buru Batzar (GBB), Joseba Egibar, ha mostrat el suport clar al referèndum català de l'1 d'octubre en unes declaracions a Ràdio Euskadi. Ha advertit aquells que afirmen que la independència "divideix la societat catalana" que també "la pertinença obligatòria de Catalunya a Espanya" ho fa, i ha defensat que això se soluciona amb vies democràtiques, com pot ser la celebració d'un referèndum. Joseba Egibar ha reconegut respecte a això que malgrat que "el xoc de trens és la figura que s'utilitza" socialment, la convocatòria d'un referèndum és, com a fórmula, "impecablement democràtica" després d'haver-se donat "un fracàs en el diàleg".
Partidari de l'acord polític
Després de sostenir que la convocatòria de la consulta pretén "llançar llum a un conflicte i cercar una solució", Egibar ha lamentat que s'hagi produït una "falta de voluntat política" perquè es pogués fer de forma pactada. En la seva opinió, la societat ha de "poder parlar" i, per això, la "negació absoluta" no és la via. Així mateix, ha afirmat que no creu que aquesta vegada el govern de Mariano Rajoy permeti la celebració del referèndum, en contra del que va passar amb la consulta del 9-N. Per al representant nacionalista basc, amb l'anunci de Puigdemont es tracta de "donar veu i la paraula als catalans" i, per això, "el lògic seria que el Govern espanyol permetés que es fes el referèndum, però com el que es tem és la resposta, per evitar conèixer-la es prohibeix la pregunta".
La diferència basca
Agirre no ha volgut equiparar la situació catalana a la basca: ha afirmat que les realitats que es viuen a Euskadi i Catalunya són diferents, encara que totes dues tenen "el mateix Estat al davant, que nega qualsevol possibilitat de consulta". També ha posat en valor l'aportació de moviments com la plataforma en favor del dret a decidir Gure Esku Dago, que pretenen "pedagogitzar" entorn d'aquesta qüestió, i ha negat que l'assistència als actes que aquesta organitza generi discrepàncies en el si del PNB. "La tasca de xirimiri que fan pels pobles d'Euskadi està aquí i va en la línia d'impulsar el dret a decidir", ha sostingut, al mateix temps que ha recordat que el Parlament basc també haurà d'establir "les bases i principis sobre els quals actualitzar l'autogovern basc".
Elkarrekin Podem qüestiona el referèndum
En canvi, el parlamentari Jon Hernández d'Elkarrekin Podem, la marca basca de Podemos, ha qüestionat el referèndum anunciat per Puigdemont al·legant que es desenvoluparà sense garanties "jurídiques ni de cap tipus". Ha afirmat que el sistema garantit per la Constitució de 1978 ha arribat al límit, i ha apuntat que cal un nou pacte constitucional i establir el dret a autodeterminació dins l'ordenament constitucional. Hernández ha indicat que Elkarrekin Podem sempre ha estat partidari del dret a decidir, encara que personalment ha advocat per "no usar eufemismes": "Jo sempre he estat partidari del dret d'autodeterminació, però lamentem que s'arribi a un referèndum sense garanties, ni jurídiques ni de cap tipus. Al final, crec que no serà un exercici de dret d'autodeterminació. Per això, insistim en una via possible per exercir aquest dret a decidir", ha afirmat. Després de lamentar que no s'hagi permès el diàleg, ha criticat que es produirà un "xoc de trens", ja que en tots dos extrems hi ha "dos nacionalismes". "Sense un marc legal, correm el risc que el referèndum no tingui les garanties suficients. Sense garanties, nosaltres el qüestionem", ha conclòs.