El govern de la Generalitat ha deixat clar que no pensa fer-se enrere en la decisió de convocar les 500 noves places de Mossos malgrat el requeriment del ministeri d’Hisenda que pretén limitar a 50 l’oferta pública. No només això, l'Executiu català ha seguit publicitant l’anunci aquest cap de setmana i a la pàgina gencat.cat continua exposat el temari i la guia d’estudi.

En el web del Govern es puntualitza que ara mateix no està en marxa cap oposició però s’hi afegeix: “Durant la segona quinzena de juny del 2017 es publicarà la convocatòria d’accés a la categoria de mosso/a de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra, segons es va acordar a la sessió ordinària del Consell de la Policia”.

Dissabte, el compte de Twitter del Govern insistia a anunciar la convocatòria.

El temari i la guia d'estudi inclouen, com és habitual, temes d’història de Catalunya, ordenament jurídic,... L’apartat d’història es tanca amb un punt dedicat a la Catalunya del segle XXI on es fa repàs a l'evolució política dels darrers anys fins a arribar al debat independentista: el procés d’elaboració de l’Estatut, l’aprovació del text el 2006 i la retallada del Tribunal Constitucional el 2010; la proposta de pacte fiscal d’Artur Mas i la reclamació d’un estat propi per a Catalunya després del fracàs de la reunió amb al president espanyol, Mariano Rajoy, a la Moncloa; la consulta del 9-N el 2014 amb la participació de més dos milions de persones, la suspensió del TC i la querella contra Mas i els membres del seu govern.

“La situació política desencadenarà mobilitzacions ciutadanes i portà a la convocatòria de noves eleccions al Parlament de Catalunya el 27 de setembre de 2015”, afegeix el text, on s'explica tot seguit la creació de JxSí i la investidura de Carles Puigdemont.

A l’hora de fer repàs de les institucions polítiques, el temari subratlla de manera especial que, per assegurar la independència i la llibertat del Parlament davant la resta de poders públics, els diputats de la Cambra catalana no estan sotmesos a mandat imperatiu i gaudeixen de tres prerrogatives: la inviolabilitat –“garanteix que el diputat pugui expressar-se en la seva funció amb absoluta llibertat i impedeix que s’iniciï cap procediment jurisdiccional, penal o de qualsevol altra mena”–, la immunitat i el fur especial.

Repassa també l’Estatut i la referència del preàmbul al “caràcter de Catalunya com a nació”, però això sí, deixa clar que la Constitució espanyola és la “norma suprema de tot l’ordenament jurídic”.