"Jo sóc una puta traïdora, amargada i malfollada". Així responia Anna Gabriel als insults que li van proferir a la xarxa quan la CUP va decidir no donar suport a la investidura d'Artur Mas. I és que la diputada cupaire i militant d'Endavant-OSAN ha estat en el punt de mira de la caverna mediàtica, en paraules seves, i ha estat presentada com la dolenta de la pel·lícula. Assegura que li han construït un personatge, reconeix també, però, que a vegades li agrada xocar, fins i tot amb els seus companys de grup parlamentari, per simplement provocar. "Així ens mantenim actius", explica amb un somriure a la cara. Tot i això, assegura que el camí compartit durant els tres mesos de negociacions ha forjat una amistat especial entre els diputats cupaires, i en especial després entre les sis dones. 

Educadora social de carrer i llicenciada en dret, Anna Gabriel ha mamat des de ben petita la passió per la militància. Nascuda a Sallent el 1975, les discussions polítiques han format part de les sobretaules a casa seva des de sempre. Una militància molt de base, local i compromesa amb la lluita dels treballadors, amb gent de la mineria, com el seu pare, que va emigrar de Huelva, del tèxtil o de la metal·lúrgia. De fet, està afiliada al sindicat CGT. Però el seu caràcter reivindicatiu també li ve de la seva mare, militant del PSUC i regidora dels primers governs democràtics a Sallent. De fet, quan sortia de l’escola, explica que en comptes d’anar a casa i dinar tranquil·lament i aprofitar que la seva mare pogués pentinar-la, ella anava a l’Ajuntament i feia els deures a la sala de plens. Amb 16 anys, va entrar a la Plataforma Antifeixista del seu poble, i entre el 2003 i el 2011 en va ser també regidora.

Anna Gabriel guarda a la memòria una decisió que ha marcat, sens dubte, el seu caràcter anticapitalista. Tot plegat, per un concurs de redacció de Sant Jordi a l'escola, concurs que sempre guanyava. Tret d'un cop, quan la professora va obligar-la a decidir entre la seva redacció Esperit de bolxevic, o guanyar. Explica que no va ser fàcil perquè guanyar significava tenir llibres durant l'any. Potser per aquesta disjuntiva, l'Anna Gabriel d'ara defensa amb tanta contundència els seus ideals. 

Militant de la CUP des del 2002, es defineix com una persona apassionada i emocional, a qui li bull la sang i li surt la ràbia quan sent determinats discursos, també al Parlament. Per això defensa allò en el que creu amb ungles i dents. Això no significa que tingui tant caràcter com se'ns ha fet creure, matisa amb un fil de veu i la mirada baixa. "Sóc una persona molt normal, tinc moltes altres emocions". Explica també, però, que és de fàcil crispació. Anna Gabriel fa les coses com les sent, així de simple. I per què? Doncs perquè vol seguir mirant-se al mirall cada dia, sense haver d'avergonyir-se del que hi veu. 

El mandat parlamentari dels diputats de la CUP té una data de caducitat. Està limitat a una legislatura, i cal recordar que aquesta només té 18 mesos. Anna Gabriel encara no té clar quin serà el seu futur, tot i que hi pensa. Potser torna al carrer com a educadora, o es decideix pel món de l'advocacia o la docència, encara que tampoc descarta donar-se un temps i marxar a fora. El que segur que continuarà fent serà viatjar al País Basc. Ho fa des dels 18 anys. I pensa col·laborar amb totes les causes que defensa. En són exemple les seves samarretes reivindicatives. Reconeix que ha perdut el compte de les samarretes que té, però les continua guardant totes perquè, més que no pas peces de roba, són records de les seves lluites.