Després de l'agitat congrés fundacional del Partit Demòcrata Català, els dos candidats que els darrers mesos havien aparegut com a aspirants a la direcció del nou partit, Jordi Turull i Germà Gordó, han decidit fer un pas al costat al mateix temps que s'ha articulat una candidatura encapçalada per la fins ara portaveu de CDC, Marta Pascal (Vic, 1983), i el diputat David Bonvehí (Fonollosa, 1979). Seran ells dos els qui al llarg d'aquesta setmana presentaran les propostes de la seva candidatura enfront de la segona llista que opta a la direcció en les primàries del dissabte vinent, encapçalada per Ignasi Planas.

La nostra candidatura porta frescor (Bonvehí)

Què volen fer amb el Partit Demòcrata Català? Què aportaran vostès que no poguessin aportar altres candidats com Jordi Turull o Germà Gordó, o el seu rival, Ignasi Planas?

David Bonvehí: El primer que aportem són moltes ganes de fer una cosa molt gran i de molta gent. Ens sembla que la nostra candidatura porta frescor. Això ha de permetre en aquests primers temps que molta gent s’apunti a aquest projecte, i per tant, primer que tot volem eixamplar la base d’associats que tenim, recuperar els que puguem recuperar de CDC, però també ens sembla una oportunitat l’empenta de la candidatura perquè altra gent s’hi pugui sumar. 

Marta Pascal: Sembla que la política i els ciutadans s’han despistat l’un de l’altre. Nosaltres aspirem a reconduir-ho. Que la gent entengui que això de la política no és res marcià sinó que els afecta en el dia a dia i que on ara som nosaltres hi poden ser ells en algun moment.

Quin nom van votar per al nou partit en el congrés fundacional?

MP: Jo, Partit Demòcrata Català.

DB: Jo, Partit Nacional.

Em reconforta molt saber que Mas i Munté hi són (Pascal)

En aquesta executiva del nou partit com hi queden Artur Mas i Neus Munté?

MP: Hi ha un lideratge claríssim per part del president Mas i Neus Munté. Nosaltres potser hem de portar més el dia a dia, l’engranatge d’aquest nou partit, desplegar-lo com a tal a nivell territorial i buscar aquest nou encaix polític. Ells tenen un paper absolutament clau, una mica com aquesta guia, aquest carril del mig que hem d’agafar. A mi em reconforta molt saber que hi són, pel perfil que tenen els dos i pel que han demostrat al llarg del temps. El president Mas claríssim, pel lideratge en el procés, i Neus Munté per aquesta manera diferent que té de fer política, d’aproximar-se a la gent. A nosaltres ens suma molt, i a la vegada ens pot ajudar molt.

Però la candidatura que vostès encapçalen amb qui s'alinea? És la candidatura de Mas, de Puigdemont, de les bases?

DB: Diria que és la candidatura amb un esperit semblant a l’últim congrés. Per tant, forma part d’un projecte polític, però té clar que les coses es poden discutir totes, i que no tenim límits o arribarem fins allà on vulguem. Aspirem a això. Tenim clar que representem un projecte polític, però a la vegada som conscients que tot s’ha de discutir, que això ha de ser de tots, i que ha de ser un partit on moltíssima gent s’hi sumi però que no només s’hi sumi, sinó que hi participi, que decideixi. En cap cas no serem una gent que donarà ordres directes i un partit totalment vertical. N’hem de fugir, d’això.

MP: No és que nosaltres donarem les ordres, sinó que s’ha d’instal·lar una dinàmica en què tothom és responsable de tot. Tens la possibilitat d’aportar molt però també has de saber que això rutlla perquè hi ets. A nivell de mètode és revolucionari. No és senzill, tots haurem de fer l’esforç de sortir de la nostra zona de confort, d’allò que sempre ho hem fet així. No ens fa por, segur que anirà bé.

Hem de fer un canvi de mentalitat al partit per no només mirar de cara endins sinó mirar de cara enfora (Bonvehí)

Què és el que han de canviar del que s’havia fet fins ara, el que no poden fer del que es feia?

DB: Mirar de cara endins només. No podem mirar només de cara endins, hem de mirar de cara enfora. L’associat és important, perquè és el nucli dur del partit, però les idees, els actes, l’acció política no només ha d'estar encaminada als militants, ha de traspassar, ha de tenir mentalitat oberta de cara a la societat. Hem de fer aquest canvi de mentalitat per no només mirar de cara endins sinó mirar de cara enfora.

De moment, les bases els han donat algunes línies d'actuació al congrés. Per exemple, no descarten la via unilateral...

MP: Esgotades totes les vies i fet tot el que s’ha de fer, si l’Estat espanyol segueix tancant les portes a què hi pugui haver una negociació, un procés eminentment polític, nosaltres no descartem fer un acte d’obediència respecte al poble de Catalunya. És bo i saludable que estigui contemplat en el nostre text fundacional.

DB: Molts actes del procés han estat així. Tampoc hauria d’estranyar tant que segurament l’acte final serà un acte pròpiament d’aquí.

El RUI no és descartable, però hem de continuar fent el que hem fet fins ara, que és una cosa ordenada, endreçada i pacífica (Pascal)

També contempla el referèndum unilateral (RUI) aquest enfocament?

MP: El RUI no és descartable. Al final és un model més. Tens la via escocesa, tens el referèndum constituent que marca el nostre full de ruta... I també tens aquesta altra via, que no hem de descartar. Veurem com va la consulta de l’ANC. En aquest procés ens en sortirem si som nosaltres mateixos, com a país. És a dir, les condicions que tenim són les que tenim, és evident que no té res a veure un espanyol amb un britànic, en termes de com s’entén la democràcia. Sabem que tenim la força de la gent, un mandat, un Parlament i un Govern que transiten en aquesta direcció. Sabem que no tenim la majoria social en termes de més del 50%, i això ens obliga. Hem de continuar fent el que hem fet fins ara, que és una cosa ordenada, endreçada i pacífica i que obeeixi al que ens va dir la gent el 27-S. Això és meridianament clar.

Què preveuen que passarà amb la qüestió de confiança?

MP: No m’atreveixo a parlar per la CUP. Però no m’imagino una altra cosa que seguir teixint i impulsant aquest procés amb tota aquesta gent que el dia 27 va decidir que a aquest país s’havia de fer aquest encàrrec de construir un nou Estat. La pregunta li escau repondre-la a la CUP. Nosaltres hem sigut molt clars i molt contundents.

La CUP ha d'explicar que està en la construcció i el compromís i no en el bloqueig i el despistar-nos (Pascal)

S’ha de refiar JxSí de la CUP?

MP: No és un tema de si ens hem de refiar de la CUP. Sinó que la CUP ha de respondre una pregunta molt clara. La pilota és a la seva teulada. Nosaltres som exactament on volíem ser en termes de procés, però han de ser ells que han d'explicar que estan en la construcció i el compromís i no en el bloqueig i en el despistar-nos del que va demanar la gent el 27-S. És evident que el Partit Demòcrata s’imagina un model de país diferent del de la CUP, però si els dos ens l’imaginem lliure i ara tenim l’oportunitat de fer-lo, fem-lo.

I les relacions amb ERC com les veuen?

MP: Treballem bé al Govern, al grup parlamentari. És veritat que s’han produït votacions diferenciades en el prisma ideològic, i en alguns aspectes més de model, però en tot allò que és el full de ruta aquest grup és absolutament granític, treballem conjuntament amb una dinàmica molt positiva. En termes d’experiència política estar adscrit en un grup parlamentari on hi ha partits polítics diferents i gent que ve del món extern a la política també ha estat un repte. Jo d’això en faig una valoració positiva, i des de la perspectiva del Govern està demostrat que és sòlid, que és únic i solidari i treballa en la línia que ha de treballar, que és la que ens va demanar la gent el 27-S.

Tindrem el Partit Demòcrata a les pròximes eleccions al Parlament (Pascal)

A les eleccions catalanes s’ha de presentar el PDC o una reedició de JxSí?

MP: Les pròximes eleccions catalanes han de ser eleccions constituents i, per tant, vol dir que haurem arribat on volíem arribar, que és tenir-ho tot preparat per tenir un país normal. I com que tindrem un país normal s'hi presentaran formacions polítiques amb prisma ideològic. JxSí és una eina al servei de fer el nou Estat. Un cop el tinguem, volem tornar a estar citats a les urnes per aquesta futura Constitució i per fer l’arrencada definitiva del nou Estat. S’hi presentaran els partits normals i el PDC el tindrem aquí treballant-hi.

No m'imagino altra cosa que una candidatura encapçalada per Puigdemont al Parlament (Pascal)

I el candidat serà Carles Puigdemont?

MP: Jo espero que sí. Vaja, és que no m’imagino altra cosa.

DB: A més, ens agrada molt l’estil Puigdemont. Hi creiem i pensem que està sent un gran president, com ho va ser el president Mas.

I si Puigdemont no volgués? Mas?

MP: El president Mas ja ha dit que ell està incardinat a acabar de donar la sortida al nostre projecte polític i que la vida institucional ja l’ha feta. Jo no veig aquest escenari. Veig un escenari en què el president Puigdemont segueix fent passos ferms.

Els ha sorprès com ha anat el congrés fundacional?

MP: Ja al Torn Obert es notava que la gent volia opinar. A les primàries i el superdissabte van votar 14.000 persones. S’anava palpant que la gent tenia ganes de ser preguntada i de prendre decisions. El congrés va amb el to i la inèrcia que això havia tingut fins ara. És revolucionari des de la perspectiva d’entendre que, per fi, molts decidim per molts, i abans el nostre model era que pocs decidien per molts. Era el model que teníem en base a la cultura política de la Catalunya autònoma i d’un sistema de partits més tradicional. En el moment que les costures dels partits polítics canvien i el sistema polític canvia, com també està passant a l’Estat espanyol, la gent demana que la política i la gent es tornin a trobar.

Hem de recuperar l'esperit de moviment que tenia CDC (Bonvehí)

Seran també capaços de treure's l’etiqueta CDC, allò que els ha aportat de negatiu?

DB: A mi m’expliquen, perquè jo no havia nascut, que quan es va fundar CDC era una mica això. No es va fundar a través d'idees tancades, ni despatxos molt pensats, sinó més un moviment de gent, que agrupava gent de diversos sectors, que pensaven d'una manera o altra, gent amb interès per servir al seu poble o al seu país, amb sensibilitat per la llengua catalana... Ara això ho hem de recuperar. I ens n'hem de sortir.

Aquest procés ha servit per expulsar l’esperit de Pujol?

MP: La potència d’això és tan gran, que tothom se’n sent protagonista. Allà al congrés ens vam trobar gent de realitats molt diverses. Alguns amb una relació molt estreta amb el president Pujol, altres amb no tanta relació, alguns que l’han votat, altres que no l’hem pogut votar. No tinc la sensació que aquest sentit fos al congrés. Teníem la sensació que el que fèiem era molt fundacional, que ens posàvem a treballar en un moment incert però amb moltes sensibilitats.

DB: A nivell comarcal, estem fent la feina de trucar militant per militant de CDC, perquè hi ha molta gent que no és conscient del que significa aquest procés, i la majoria de gent vol seguir. Fins i tot la gent més gran, que ens feia més por. Jo crec que seguiran. S’enllaça molt bé la història d’un èxit amb un altre.

MP: No ho vivim com un trencament sinó com un donar-se la mà. És també una successió de coses.

DB: Necessitarem un acompanyament, però crec que un cop explicat, la majoria de gent seguirà.

La seva candidatura no és 50% home-dona...

MP: Tenim cinc dones i set homes, que és el que permeten els estatuts.

DB: Per tant, paritat sí que hi n'ha, és a dir, 60/40.

MP: A nivell de lideratge som un home i una dona. El drama és quan a les estructures només hi ha homes, o només hi ha dones perquè són una quota. En el moment que hi ha homes i dones amb responsabilitats compartides en funció també dels mèrits de cadascú això reflecteix el carrer, la realitat.

A CDC li ha costat...

MP: Sí, a CDC li ha costat. Hem anat fent el trànsit. Recordo que quan em van fer presidenta de la JNC moltes dones convergents històriques em deien que això era revolucionari. Ara d’una vegada per totes el nostre partit ha sabut veure que això forma part de la normalitat del carrer, que hi hagi homes i dones.

Com ho faran per evitar caure en els errors CDC.

DB: La base al final és la motivació de la gent. És molt important no caure en la comoditat. Cal renovació permanent. Canvis continus perquè la societat canvia i la gent canvia. La direcció executiva ha de tenir cura que cap àmbit del partit quedi tancada ni sigui un espai per a un grup reduït de persones. I a nivell territorial, també. Les coses, però, les hem de fer gradualment. No se’ns poden demanar resultats en mig any.