Una escletxa entre la Llei Electoral i el Reglament del Parlament podria obrir la porta al manteniment de l’escó d’Irene Rigau fins que la sentència d'inhabilitació sigui ferma. Els lletrats estan estudiant els diferents escenaris, atès que es tracta d’una situació sense precedents, però és probable que finalment sigui la Mesa qui tingui l’última paraula.

Rigau ha estat condemnada a un any i sis mesos d'inhabilitació per la seva participació en el 9-N des de la seva responsabilitat de consellera d'Ensenyament. La mateixa sentència ha condemnat l'expresident Artur Mas a dos anys d'inhabilitació i a l'exvicepresidenta Joana Ortega a un any i deu mesos.

La diferencia entre allò que fixa la llei i el reglament sobre inhabilitacions apareix en el fet que la sentència sigui o no ferma. La LOREG (Llei Orgànica del Règim Electoral General) en l’article 6 estableix com a condició d'inelegibilitat però també d’incompatibilitat el fet de tenir una “condemna per sentència, encara que no sigui ferma, per delicte de rebel·lió, de terrorisme, contra l’Administració Pública o contra les institucions de l’Estat”. La disposició addicional primera d'aquesta llei deixa clar que aquest article s'aplica també a les assemblees legislatives de les comunitats autònomes.

Per contra, el Reglament del Parlament assenyala en l’article 24 com a causa de pèrdua de la condició de diputat “la condemna a una pena d’inhabilitació imposada per una sentència judicial ferma”.

En aquest espai se situa el marge de moviment del Parlament. I, en concret de la Mesa. Tot plegat es posarà en marxa a partir del moment en què la Cambra catalana rebi la comunicació de la sentència del TSJC, que encara no ha rebut.

Un cop sigui formalment comunicada, la pilota podria quedar damunt la teulada de la Mesa, atès que és l’òrgan de govern del Parlament qui convoca els diputats al ple. Seria, doncs la Mesa qui decidiria convocar o no la diputada.

Suport de l'ANC

La decisió que s’adopti serà extraordinàriament important atès que marcarà el precedent per a futures possibles inhabilitacions, com la de la presidenta, Carme Forcadell, ara mateix amb causes obertes per desobediència al TC. També serà, però, un nou motiu d'enfrontament de l'òrgan de govern de la Cambra amb els preceptes de l'Estat.

Fonts de JxSí asseguren que aquest mateix matí la diputada Rigau s’hauria reunit amb el president de l’Assemblea Nacional, Jordi Sánchez. Segons aquestes fonts, l’ANC hauria mostrat el suport a la diputada en cas que estigui disposada a plantar cara a la decisió del TSJC.