Panamà no és un paradís fiscal, sinó que té una cultura tributària "diferent" a l'espanyola. Aquesta és la tesi que defensa el ministre de Justícia en funcions, Rafael Catalá, que ha precisat durant un esmorzar d'Europa Press que aquestes diferències comporten que els delictes es tipifiquin d'una manera diferent i això provoca dificultats per arribar a un consens respecte a les polítiques d'harmonització. Aquesta hipòtesi ja va ser defensada pel govern de Zapatero l'any 2011, quan Panamà va deixar de ser un paradís fiscal per a Espanya i per a uns altres 15 països del món.
Després de posar de manifest que el Govern espanyol manté "lleialtat i col·laboració" amb Panamà, Catalá ha volgut deixar clar que és important "entendre aquesta realitat diferent" perquè "forma part de la diversitat de les relacions internacionals".
El ministre en funcions ha aprofitat per sortir en defensa dels personatges relacionats amb els papers de Panamà assegurant que "no fa cap mal" a l'Agència Tributària i emplaçant a trobar l'"origen de la informació, al qual ningú li presta atenció", per si s'hagués alterat el sistema d'emmagatzematge del despatx d'advocats Mossack Fonseca.
Leninista pop
Catalá no s'ha pogut estar de carregar contra Podemos i ha posat de relleu que, al seu parer, "Pablo Iglesias no perd els orígens i les fonts del leninisme" per fer consideracions "pròximes al terrorisme" o aplaudir la sortida d'Otegi de la presó.
Per això, l'ha titllat de "leninista pop" i ha afegit que darrere d'aquesta imatge "innovadora i moderna" hi ha una persona que és capaç de dir "coses tan bàrbares" com que a l'Espanya del segle XXI hi hagi ciutadans empresonats només per expressar la seva opinió.
"Hi ha qui encara pretén estar a mig camí entre les víctimes i els botxins", ha posat de manifest, i ha volgut deixar clar que "em sembla que els demòcrates no estarem mai al costat dels botxins i molt menys d'aquells que justifiquen el seu macabre llegat, per molt leninista pop que sigui qui fa aquest tipus de consideracions".