Ja fa més d’un mes que el president Carles Puigdemont i els consellers van arribar a Bèlgica, i de moment sembla que no es mouran d'aquí. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha retirat l’euroordre de detenció, per la qual cosa ara es poden moure amb total llibertat, però sabent que, si tornen a l’estat espanyol, el més probable és que acabin a la presó. Això provoca que Bèlgica prengui part del protagonisme del procés sobiranista, cosa que, evidentment, afecta directament la societat del país.

Bèlgica és un país divers, dividit en tres regions —dues de les quals, Flandes i Valònia, gairebé antagòniques— i amb una gran varietat cultural i lingüística. Aquesta realitat fa que el procés els afecti d’una manera ben especial. A Flandes és vist amb més simpatia, mentre que a Valònia es viu amb força recança, tot i que també depèn de les opinions i ideologies de cadascú.

“Jo sóc partidari dels estats forts i units”. Així respon un liegès (Valònia) d’uns seixanta anys en ser preguntat per la manifestació independentista que va tenir lloc aquest dijous a Brussel·les i que va reunir unes 45.000 persones segons la policia belga. “No m’agrada la idea de la independència ni que la manifestació es fes a Brussel·les”, respon la seva dona, que creu que és un problema d’Espanya i que s’ha de resoldre a l’estat espanyol. “Tenir el president (Puigdemont) aquí pot comportar problemes al meu país, i no ho vull”, respon.

A Flandes també hi ha un fort sentiment independentista. Actualment, però, el principal partit nacionalista no està lluitant activament per la independència, com a Catalunya. Ara bé, aquest partit, Nova Aliança Flamenca (NV-A), va guanyar les eleccions belgues de 2015 i forma part del govern federal, on té un pes força important.

L’exili de Puigdemont, vist amb “por” a Valònia

Per això, l’exili de Puigdemont a Bèlgica ha causat un fort impacte en l’opinió pública belga. Diversos valons coincideixen en assegurar que els fa “por” que la presència del president català i el suport que asseguren que està rebent del partit nacionalista flamenc faci revifar les aspiracions independentistes dels flamencs. De fet, alguns, fins i tot, creuen que hi podria haver una estratègia al darrere. “Per què ha vingut aquí, si no?”, es pregunta una jove boliviana que va venir a Bèlgica de ben petita i que ha estat escolaritzada aquí, mentre recorda que el ministre d’Exteriors, que és nacionalista flamenc, va obrir la porta a l’asil polític.

També ho veu així un cordovès que sobrepassa la seixantena però que ja va néixer a Bèlgica. Assegura que se sent tant espanyol com belga, i no li agradaria gens la independència de Catalunya, com tampoc que el president Puigdemont hagi vingut a viure a Brussel·les. “És un covard”, deixa anar, mentre assegura que ha decidit refugiar-se a Bèlgica perquè els nacionalistes flamencs són els seus “amics”.

“Les regions riques sempre volen la independència. Jo crec que s’ha de ser més solidari”, assegura una noia belga d’uns 35 anys. “A Catalunya passa el mateix que al nord d’Itàlia o a Flandes”, afegeix. No és partidària de fer un referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya, tot i que condemna la violència policial de l’1 d’octubre i els empresonaments dels polítics catalans. “Crec que haurien d’haver dit que no era vàlid i ja està”, manifesta.

Molt diferent ho veu un jove belga que ara viu a Sydney però que ha tornat a Lieja per Nadal. Ell considera que la millor manera per resoldre el conflicte és celebrar un referèndum. A més, es mostra a favor de la manifestació d’aquest dijous.“Bèlgica és un bon lloc per fer aquesta mena de manifestacions. És la capital d’Europa. Per tant, si aquesta gent volen la independència, aquest és el millor lloc per fer-ho”, defensa. També creu que si 45.000 persones viatgen fins a Brussel·les per reclamar la independència “deu ser perquè realment ho volen”.

Amb simpatia a Flandes

Al nord del país, a Flandes, ho veuen ben diferent, en canvi. De fet, aquest dijous una representació del partit nacionalista flamenc (l’NV-A) va participar a la manifestació independentista. Entre ells hi havia el president del parlament flamenc, Jan Peumans, que en declaracions a El Nacional es va mostrar al costat del president Carles Puigdemont i va demanar a la Unió Europea una negociació entre el govern català i l’espanyol.

Ara bé, fora dels cercles de l’NV-A, molts flamencs també veuen el procés amb simpatia. Així ho demostra que algunes famílies hagin obert casa seva per acollir manifestants independentistes, o les declaracions que alguns joves flamencs van fer ara fa un mes per a un reportatge d'El Nacional.